Una tesi de la Universitat d’Alacant defensa la importància de la traducció i la interpretació de qualitat en moments de males notícies, final de vida i dol
A la retina de tots queden aquelles escenes llançades als mitjans de comunicació on familiars de víctimes d’accidents multitudinaris o d’atemptats terroristes són atesos per psicòlegs i, si la tragèdia és de pes internacional, també per traductors i intèrprets. Sí, aquí es tenen en compte traductors i intèrprets, però la seva feina és molt més profunda del que es pugui entendre en veure aquestes tràgiques escenes. En el dia a dia, hospitals, centres de salut, residències de la tercera edat, empreses funeràries o serveis sociosanitaris diversos atenen persones que requereixen traducció i interpretació per fer front a una situació dolorosa perquè qualsevol mort, televisada o no, és una tragèdia.
Davant d’aquesta quotidiana però desconeguda situació va reaccionar per partida doble Elena Pérez Estevan en seleccionar el tema de la tesi. Amb el títol “Interpretació en final de vida i dol. Un model psicolingüístic d’anàlisi aplicat a situacions de males notícies, darrers dies i dol”. Dirigida per Catalina Iliescu Gheorghiu, professora del Departament de Traducció i Interpretació, la investigació va néixer arran d’una experiència personal de pèrdua de dos éssers estimats de Pérez Estevan. A això va sumar la seva feina com a traductora i intèrpret mèdic des de fa una dècada i es va preguntar sobre la necessitat de serveis d’interpretació professional al final de vida i dol.
Amb aquesta premissa i la consideració que la interpretació en final de vida i dol és susceptible de millorar la comunicació, va analitzar l’impacte de la interpretació en tres contextos altament sensibles com la comunicació de males notícies, les situacions de darrers dies i el seguiment del dol. A això, va afegir dues preguntes sobre el mateix intèrpret, si pot patir estrès per interpretar en aquestes situacions i si, a més, el fet d’estar passant per una situació similar a la interpretada podria agreujar un suposat estrès o si, al contrari, augmentaria la qualitat de la feina.
Per a aquesta investigació, Pérez Estevan ha analitzat un conjunt d’enregistraments en anglès i francès de sis situacions comunicatives amb intèrpret i sense. Per això va comptar amb la col·laboració de la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament d’Alacant i del grup de recerca INCOGNITO (Interculturalitat, Cognició, Interpretació, Traducció i Organització de la interacció comunicativa) de la Universitat d’Alacant, juntament amb dos experts assessors de l’àrea de psicologia i infermeria referits per Miguel Richart, catedràtic de Psicologia de la UA, i un expert extern, infermer i psicoterapeuta d’una Unitat d’Hospitalització a Domicili. Per a l’anàlisi dels enregistraments, atès que no es va trobar un model que unís totes les dimensions analitzades en la investigació, Pérez Estevan va desenvolupar un model propi anomenat “Model dels cinc vessants per a l’anàlisi comparativa, sociopsicològica i pragmalingüística de situacions de males notícies , darrers dies i dol amb i sense intèrpret”, que va servir de base sòlida per analitzar els resultats.
A més, per donar suport a les dades obtingudes de les gravacions, també es van sondejar representants dels col·lectius involucrats en final del vida i dol, com a intèrprets, professionals sanitaris, estudiants com a futurs proveïdors de serveis, usuaris estrangers residents a Espanya i dolents que han acudit a teràpia individual o grupal a Espanya. En concret, la mostra es va compondre per 1427 enquestes i 106 entrevistes.
Els resultats donen llum sobre la importància de la interpretació en final de vida i dol. En primer lloc, la tesi demostra que l‟intèrpret millora la comunicació en termes de qualitat, cortesia i gestió en aquestes delicades situacions. Sobre l’estrès que pot patir l’intèrpret, l’estudi realitzat amb els mateixos intèrprets indica que hi ha una afectació de les emocions negatives després de la interpretació en aquestes situacions. I, a més, aquest estrès pot ser més gran quan s’interpreta a domicili, per ser un lloc desconegut per a l’intèrpret, i també es pot veure agreujat pel nivell d’implicació i empatia atès que, actualment, no existeix un rol definit i acotat per al intèrpret que treballa en aquests contextos.
El tercer dels resultats principals relaciona el rol i les circumstàncies de l’intèrpret. La percepció dels entrevistats per la investigació coincideix que si l’intèrpret ha integrat la situació que interpreta seria beneficiós perquè comptaria amb coneixements del context a què s’enfronten.
Informació i Foto: Universitat Alacant