Un estudi d´Incliva analitza la importància de l´exercici de força muscular per afavorir un envelliment saludable

L’Institut de Recerca Sanitària Incliva, de l’Hospital Clínic de València, desenvolupa un estudi per analitzar la implicació de la disfunció mitocondrial muscular en la fragilitat en pacients diabètiques majors, així com el paper de l’exercici com a teràpia. La investigació s’ha fet conèixer coincidint amb el Dia Mundial de l’Activitat Física, que es commemora cada 6 d’abril.

L’estudi, dirigit per Maria del Carmen Gómez-Cabrera, coordinadora del Grup de Recerca en Exercici, Nutrició i Estil de Vida Saludable i catedràtica del Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València (UV), i José T Real, coordinador del Grup de Recerca sobre Risc Cardiometabòlic i Diabetis, parteix de la idea que la disfunció mitocondrial és la responsable de l’aparició i progressió del deteriorament funcional associat a la sarcopènia (pèrdua de massa i potència muscular que ocorre durant l’envelliment) ) ia la síndrome geriàtrica de la fragilitat en dones diabètiques tipus 2, majors de 65 anys.

Els mitocondris són els responsables de la producció d’energia per les cèl·lules. A mesura que envellim es produeixen una sèrie de canvis físics que acaben afectant les activitats de la vida diària. Una persona gran es fatiga amb més facilitat que una persona jove, entre altres coses, perquè els seus mitocondris deixen de ser funcionals, perden la capacitat de produir energia.

La sensació de fatiga és comú a la fragilitat i els investigadors d’aquest estudi consideren que aquesta condició és atribuïble a alteracions a nivell mitocondrial. A través de l’entrenament de força pretenen millorar la força de les pacients, així com la funció mitocondrial.

La fragilitat afecta més del 33% de la població més gran de 80 anys. Es caracteritza per una capacitat reduïda per respondre a estressos menors que disminueixen l’autonomia dels qui la pateixen i suposen un risc més gran de discapacitat, hospitalització i mort. Un ancià fràgil, davant d’un de robust, té més probabilitats d’acabar sent dependent, per la qual cosa identificar i revertir l’estat de fragilitat és fonamental per garantir un envelliment saludable.

L’objectiu principal de l’estudi és analitzar el grau d’afectació mitocondrial al múscul esquelètic de pacients diabètiques tipus 2 i la seva relació amb la síndrome geriàtrica de la fragilitat. A més, es compararà aquest impacte amb un grup de dones joves i s’analitzarà el paper d’un entrenament de força muscular com a mitoterapèutic (recuperador de la funció mitocondrial).

Per a la investigació, ja en execució i amb una durada aproximada de tres anys, s’han reclutat 20 dones joves sanes entre estudiants de la UV i s’està en fase de reclutament de 20 adultes més grans diabètiques de més de 65 anys (10 robustes i 10 fràgils) entre les pacients del Servei dEndocrinologia i Nutrició de lHospital Clínic de València.

Les participants visiten l’hospital dues vegades separades entre si per un període de sis setmanes, que és la durada de la intervenció amb exercici. En aquestes visites se les valora clínicament i funcionalment; se’ls analitza la composició corporal; la qualitat del múscul mitjançant una ecografia; i es prenen una biòpsia muscular del vast lateral de la cuixa i diverses mostres de sang.

Entre les visites 1 i 2 s’incorporen durant sis setmanes a un programa d’exercici supervisat orientat a treballar la força i la hipertròfia dels membres inferiors.

Se sap que l’exercici físic és la intervenció més potent per incrementar el nombre, la mida i la densitat mitocondrial en un teixit com és el múscul esquelètic. Tradicionalment, s’ha considerat que els programes d’exercici de resistència aeròbica o cardiorespiratoris són apropiats per a la millora de la funció mitocondrial en diferents teixits, mentre que els programes d’entrenament contraresistència ho són per induir hipertròfia i augments en la força muscular. Tot i això, investigacions recents suggereixen que les dues modalitats d’entrenament tenen un impacte sobre la respiració mitocondrial.

Precisament, per provar aquesta hipòtesi i, davant dels avantatges que els entrenaments de força suposen sobre la qualitat de vida de l’adult gran, s’ha plantejat aquest projecte de recerca.

En aquest estudi hi participen investigadors UV-Incliva del Grup de Recerca en Exercici, Nutrició i Estil de Vida Saludable i del Grup de Recerca en Risc Cardiometabòlic i Diabetis. Els seus membres pertanyen a les xarxes de recerca nacionals Ciberfes i Ciberdem, àrees del Centre de Recerca Biomèdica a Xarxa (Ciber).

La sinergia entre tots dos grups sorgeix a través dels programes de Recerca Transversal d’Incliva i, més concretament, del programa de ‘Sobrepès, Obesitat i Risc Metabòlic, Vascular i Renal’. A la investigació intervé, a més, el Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Clínic de València, que realitza les biòpsies.

En aquest treball és fonamental l’equipament adquirit a través dels fons Feder derivats de l’estratègia de la Comunitat Valenciana per a la investigació en envelliment i fragilitat. Entre els equips que es fan servir s’inclou el DEXA, per analitzar la composició corporal; l’equip de respirometria d’alta resolució (Oroboros); i el uPLC per analitzar marcadors de dany oxidatiu.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: