Ruth Merino: “Els Pressupostos de la Generalitat per al 2025 són els de la reconstrucció i la consolidació del canvi a tota la Comunitat Valenciana”
La consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha presentat el projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2025 com “el de la reconstrucció i la consolidació del canvi a tota la Comunitat Valenciana” i ha manifestat que es caracteritza per ser “el més gran, més complex i ambiciós” de la història perquè s’ha elaborat “sense recursos extraordinaris de l’Estat i amb el deute com a únic”. El projecte ha estat aprovat en un ple extraordinari del Consell i posteriorment s’ha lliurat a les Corts.
El Pressupost total de la Generalitat per al 2025 puja a 32.291 milions, fet que representa un increment del 8,6 % (2.559 milions més) respecte al pressupost del 2024. La despesa real (pressupost no financer) s’eleva a 26.251 milions, amb un augment del 15,83 % (3.587 milions)
La consellera ha subratllat l’excepcionalitat d’aquests comptes, que incorporen 2.364 milions destinats específicament a la reconstrucció després de la riuada, constituint la primera vegada que un pressupost autonòmic ha d’afrontar una catàstrofe d’aquesta magnitud sense suport financer extraordinari de l’Estat.
Al marge d’aquesta partida específica per a la recuperació, la titular d’Hisenda ha destacat “l’esforç extraordinari en el pressupost ordinari per garantir una reconstrucció eficaç i, alhora, la millora dels serveis públics a tota la Comunitat Valenciana”.
“Aquests pressupostos neixen del diàleg i del consens i demostren que el Consell és capaç dʻarribar a acords per sobre de les sigles perquè els valencians tinguin un Pressupost de la Reconstrucció a lʻalçada del que mereixen”, ha incidit la responsable d’Hisenda. Amb tot, Merino ha remarcat que els comptes estan oberts a “propostes i esmenes dels grups disposats a aportar davant dels que segueixen instal·lats a la confrontació política”.
Considerant exclusivament el pressupost ordinari, sense incloure els fons destinats a la DANA, els comptes per al 2025 pugen a 29.927 milions d’euros, fet que suposa un augment del 0,7 % (195 milions més) respecte al 2024. La despesa real ordinària (no financera) sense DANA arriba als 23.882.
El més social de la història amb 19.590 milions
En línia amb els aprovats el passat exercici pel Govern del PP i Vox, els segons pressupostos del Consell de Carlos Mazón “consoliden el canvi” i se situen com els més socials de la història, ha remarcat la consellera. En total, els recursos consolidats per a política social (Sanitat, Educació i Benestar Social) augmenten un 6% fins a assolir els 19.590 milions, 1.105 milions més que el 2024, de manera que equivalen al 81,5% del pressupost no financer.
La Conselleria de Sanitat rep 9.170 milions, un augment del 7,8% (664 milions més) respecte al 2024 i assoleix així la seva major dotació històrica. Amb aquest increment, la despesa real a Sanitat equival al 38% del Pressupost no financer per al 2025.
Entre les prioritats sanitàries destaca l’impuls de l’Atenció Primària amb 1.738 milions (47 milions més que el 2024), el reforç de l’Atenció hospitalària amb 4.401 milions (234 milions addicionals), l’ampliació de les prestacions farmacèutiques fins a 1.476 milions (240 milions més) 192 milions (82 milions més que l?exercici anterior).
A l’àmbit educatiu, la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació comptarà amb 7.392 milions d’euros, un increment del 4% (288 milions més). Ruth Merino ha destacat com una de les grans prioritats d’aquest Consell la gratuïtat i la universalitat de l’educació de 0 a 3 anys, per a la qual es reserven 70 milions. A això s’hi afegeix el reforç dels ajuts a autònoms a través de Labora, la continuïtat en l’aposta pel multilingüisme a l’escola i l’increment en el finançament dels concerts educatius.
La Vicepresidència Primera i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge disposarà de 2.864 milions, un 2% més (53 milions addicionals) que l’exercici anterior malgrat la reducció de fons europeus per a habitatge.
La consellera d´Hisenda ha assenyalat que Serveis Socials i Igualtat comptarà amb 210 milions, un increment que anirà acompanyat d´un augment en Infraestructures Sociosanitàries de 44 milions i de l´increment de l´atenció a la Dependència en 100 milions addicionals a causa del rècord històric de beneficiaris. S’ampliaran també en 400 les noves places per a gent gran a centres sociosanitaris.
Les partides de la reconstrucció
Pel que fa als projectes que es finançaran amb els 2.364 del pressupost DANA, Ruth Merino ha destacat que Emergències i Interior rebrà 267 milions; el Pla de Recuperació Econòmic i Social comptarà amb 600 milions; Mitjà
Ambient, Infraestructures i Territori disposarà de 577 milions; Educació, Cultura, Universitats i Ocupació tindrà 244 milions i serveis socials, igualtat i habitatge comptarà amb 171 milions.
Entre els principals projectes DANA, ha destacat el Pla VIVE especial per a promoció d‟habitatge en municipis afectats, dotat amb 15 milions i la inversió de més de 111,5 milions per a reparació i rehabilitació d‟infraestructures públiques danyades per part de la Conselleria de Medi Ambient. A més, Educació canalitzarà 57,8 milions en infraestructures educatives i més de 24 milions en patrimoni artístic i museus, mentre que Innovació i Indústria destinarà més de 167 milions per a política industrial amb ajudes per a ocupació i reactivació econòmica, entre d’altres actuacions.
“Aquest és un pressupost d’excepcionalitat, que combina el blindatge de la política social amb la necessitat imperiosa de reconstrucció després de la catàstrofe més greu de la nostra història recent, sense desatendre les inversions prioritàries a tota la Comunitat Valenciana”, ha subratllat la consellera d’Hisenda.
La pitjor finançada i amb la despesa per interessos disparada
Ruth Merino ha subratllat que la Comunitat Valenciana continua com l’autonomia pitjor finançada, cosa que llasta els comptes públics i dispara el deute autonòmic a causa de l’elevat dèficit estructural.
A l’hora d’elaborar els comptes, condicionats per les noves regles fiscals, la consellera ha explicat que s’ha pres com a referència del 3,2% d’augment al sostre de despesa per “guanyar efectivitat”. També ha lamentat que el Govern espanyol segueixi sense atendre la petició, avalada per l’AIReF, de considerar el punt de partida de cada regió per establir objectius de dèficit diferenciats.
Al infrafinançament se suma la reducció aquest exercici del 74 % en els fons europeus, que passen de 1.194 milions el 2023 a només 302 milions el 2025, fet que suposa 889 milions menys en dos anys.
La consellera ha assenyalat també com un factor especialment preocupant l’increment del 24% en els interessos del deute, que es disparen fins als 1.143 milions, 220 milions més que el 2024. Tot i aquest augment, la càrrega financera (venciments més interessos) es redueix un 14,6% per les menors amortitzacions en aquest exercici.
“Quantes polítiques es podrien fer amb 1.200 milions d’euros?”, s’ha preguntat la consellera, que ha subratllat que “només els interessos del deute superen en pressupost qualsevol Conselleria menys Sanitat, Educació o Benestar Social”, constituint-se com la quarta Conselleria per volum de despesa.
Continua l’optimització del sector públic i l’alleujament fiscal
El pressupost del 2025 reflecteix els resultats de la política d’optimització del sector públic instrumental iniciada el 2023 pel Consell amb una nova reducció del 33% en les transferències als ens que el conformen, fet que suposa 544 milions menys des de llavors. Pel que fa al 2024, la baixada és de 150 milions. Merino ha valorat positivament aquesta tendència perquè demostra que és possible mantenir la qualitat dels serveis públics amb una gestió més eficient dels recursos.
En matèria fiscal, la Llei de Mesures que acompanya els pressupostos, aprovada també al ple extraordinari del Consell celebrat aquest dijous, incorpora noves deduccions familiars i per a sectors productius que evidencien que el Consell “compleix l’agenda del canvi”.
La consellera d’Hisenda ha destacat que les bonificacions a IRPF per naixement, adopció o acolliment es dupliquen o fins i tot tripliquen respecte a les actuals per beneficiar aproximadament 41.900 persones, amb un estalvi global de 10 milions.
També s’hi inclou la reducció del tipus de l’ITP del 10% al 4% per impulsar el relleu generacional en la compra de parcel·les agràries, la supressió de taxes portuàries per a vaixells de pesca i la rebaixa del 50% a l’AJD per a projectes d’interès autonòmic.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana