El Consell aprova el projecte de Llei de Mesures Fiscals del 2025 que impulsa avantatges tributaris per a les famílies i els sectors productius

El Consell ha aprovat el projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat del 2025, que promou noves mesures fiscals socials destinades a les famílies com l’ampliació de les deduccions per naixement, adopció o acolliment, així com beneficis tributaris per donar suport als sectors pesquer i agrícola.

En concret, es dupliquen i fins i tot tripliquen les deduccions fiscals previstes al tram autonòmic de l’IRPF per naixements, adopcions i acolliment familiar, ja que s’eleva la quantia en funció de les càrregues familiars. El paquet de mesures fiscals previstes en aquest apartat, dirigit a beneficiar rendes mitjanes i baixes, afavorirà al voltant de 41.900 persones amb un estalvi global quantificat en 10 milions d’euros per a límits de renda de 30.000 euros anuals a les declaracions individuals i de 47.000 euros a les conjuntes.

Gràcies a aquestes mesures, els imports actuals de la deducció per naixement o adopció passaran dels 300 euros actuals als 600 euros, si es tracta del primer fill o filla; 750 euros, en el cas del segon o segona, i 900 euros, en el supòsit del tercer o la tercera i successius.

Igualment, aquestes millores es traslladaran a la deducció per acolliment familiar, amb independència del seu règim, de manera que també s’hi inclourà la guarda amb fins d’adopció, cosa que permetrà augmentar el nombre de persones beneficiàries. En aquest cas, s?estima que es beneficiïn de la mesura gairebé 1.300 contribuents amb un estalvi d?uns 216.300 euros.

Les famílies acollidores gaudiran també d’altres deduccions del tram autonòmic de l’IRPF que fins ara estaven limitades a altres modalitats de família. Així, es podran beneficiar de la deducció per naixement o adopció duna persona amb discapacitat; la deducció per custòdia no ocasional a escoles bressol i centres de primer cicle d’educació infantil de menors de 3 anys; la deducció per conciliació de la feina amb la vida familiar i la deducció per adquisició de material escolar. En aquest cas, l?impacte estimat és de 48.423 euros per a prop de 600 contribuents.

La deducció autonòmica per naixement o adopció és la tercera deducció autonòmica més aplicada (41.295), darrere de la d’arrendament de l’habitatge habitual (89.099) i la de contribuents amb dos o més descendents (42.782), segons les dades que es disposen sobre la declaració de l’IRPF de 2.

Suport al sector primari

El projecte de Llei de Mesures Fiscals de 2025 també preveu l’eliminació de dues taxes que graven el sector pesquer a la Llei 1/1999 de Tarifes Portuàries. D’una banda, recull la bonificació de la totalitat de la tarifa ‘G-4: Serveis a la pesca fresca i aqüicultura marina’, així com l’exempció del pagament de la tarifa ‘G-2 vaixells’ per a estades als ports autonòmics, amb la finalitat de donar suport al sector, que ha patit de manera especial l’alça de preus mentre el volum de captures.

Amb aquesta mesura es beneficien 15 confraries amb un total de 377 vaixells de pesca amb base als ports de la Generalitat, amb un impacte econòmic de gairebé 824.000 euros. A més, l’objectiu del Consell és donar suport al sector pesquer, que pateix un increment sostingut de costos que afecten la competitivitat. En aquest sentit, el Reglament de la UE fixa actualment un màxim de 180 els dies de pesca a l’any.

Així, es pretén donar resposta a la precària situació del sector pesquer, que fa anys que pateix l’augment de costos, les restriccions a la pesca dirigides a la conservació de la biodiversitat i sostenibilitat dels caladors, la disminució del volum de pesca, o la manca de recursos per a la modernització de la flota.

Així mateix, la Llei de mesures fiscals introdueix com a novetat una rebaixa fiscal del 60% per a les compres de parcel·les amb vocació agrària realitzades per titulars d’una explotació agrícola registrada que no compleixin els requisits per ser considerades persones agricultores professionals.

Per això, es redueix del 10% al 4% el tipus que grava aquestes operacions a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per impulsar el relleu generacional, la incorporació de noves persones a l’agricultura i la competitivitat. Aquesta mesura té un impacte econòmic de 2,6 milions d’euros.

D’altra banda, els projectes d’interès autonòmic (PIA) definits pel nou Decret Llei de Simplificació Administrativa tindran una bonificació específica del 50% de l’impost corresponent als actes jurídics documentats, entre d’altres mesures d’estímul. Es pretén reforçar l’atracció de grans inversions en consideració a l’evident potencial que tenen aquestes iniciatives per al desenvolupament i la modernització del teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Finalment, en l’àmbit de les mesures fiscals es manté el 2025 la congelació del cànon de l’aigua vigent el 2024.
nombre de persones abonades són al voltant dels tres milions.

Supressió de mancomunitats dàmbit comarcal

En l’àmbit de les competències atribuïdes a la Presidència de la Generalitat, es modifica la Llei 21/2018 de mancomunitats de la Comunitat Valenciana per suprimir la figura de les mancomunitats d’àmbit comarcal en nom de la simplificació i claredat administrativa.

També es modifica la Llei 8/2010 de règim local de la Comunitat Valenciana per suprimir els preceptes relatius als consorcis locals, ja que aquesta regulació especial en la legislació autonòmica de règim local resulta actualment obsoleta, tenint en consideració els canvis normatius realitzats en la legislació estatal bàsica sobre aquesta fórmula associativa, especialment la Llei 40/2015 de Rè.

De la mateixa manera, es modifica la Llei 5/2023 de la Generalitat, integral de mesures contra el despoblament de la Comunitat Valenciana per variar els criteris de zonificació del risc de despoblament i prioritzar els municipis que compleixin els requisits previstos de cohesió social i territorial.

Suport a la creació de places residencials municipals

En l’àmbit de la Vicepresidència i la Conselleria de Serveis Socials, es modifica la Llei 3/2019 de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana per aconseguir una millora contínua dels mateixos serveis socials. S’introdueix la possibilitat de delegar la gestió dels serveis socials d’atenció secundària a les entitats locals.

Així, s’elimina la impossibilitat material de gestió, amb la finalitat d’afavorir la creació de places residencials de titularitat municipal i la descentralització del servei, amb l’impacte directe que comporta en la reducció de les llistes d’espera i que les persones no s’hagin d’allunyar del seu entorn perquè no tenen recursos d’atenció secundària a la seva localitat.

De la mateixa manera, es modifica la Llei 19/2017 de la Renda Valenciana d’Inclusió per ampliar el mode d’abonament de la prestació econòmica perquè a més d’efectuar-se a través d’ingrés en compte, també es pugui fer a través de mitjans de prepagament, amb la qual cosa s’ofereix cobertura a persones vulnerables que pateixen la bretxa financera.

D’altra banda, es prorroga l’execució del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana (PIP) del Decret llei 1/2009 per a la finalització de les inversions i la presentació de l’acta de recepció que acaba el 31 de desembre de 2025.

Defensa dels interessos dels consumidors

En matèria de Sanitat, la Llei d’Acompanyament modifica la Llei 10/2014 de Salut de la Comunitat Valenciana, en desplegament de la competència de la Generalitat sobre fraus i seguretat alimentària, per reforçar la defensa dels interessos de les persones consumidores. En concret, s’estableix que correspon a la Generalitat la vigilància i la intervenció davant de zoonosis, brots epidèmics i situacions de risc, així com davant de malalties prevalents, emergents i reemergents, promocionar hàbits de vida saludable entre la població, amb atenció específica als grups socials més vulnerables.

També li competeix la vigilància i el control de les actuacions relacionades amb la salut de la població treballadora; la vigilància i el control sanitari en matèria de productes químics i biocides, així com l’atenció al medi ambient, en col·laboració amb el departament del Consell competent en aquesta matèria, quant a la seva possible repercussió sobre la salut humana.

De la mateixa manera, serà responsable de la vigilància sanitària i el control oficial en la producció, transformació, emmagatzemament, transport, manipulació, comercialització i venda d’aliments, begudes i productes relacionats directament o indirectament amb l’alimentació, en coordinació amb el departament del Consell competent en matèria d’alimentació, així com els registres, autoritzacions sanitàries i inspeccions i auditories de qualsevol tipus d’instal·lacions, establiments d’altres conselleries i altres administracions públiques.

Relacionat amb l’àmbit sanitari, es modifica la Llei 4/2021 de Funció Pública Valenciana per crear un nou cos d’Administració Especial de Tecnologia Sanitària dins del grup professional A1, on s’inclourien un total de cinc escales: Científic/a de dades, Enginyeria d’organització, Biotecnòleg/a, Enginyeria Biomèdica i Enginyeria Informàtica.

A l’àmbit cultural, es modifica la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià i del Decret 107/2017 del Consell pel qual s’aprova el reglament de regulació de les actuacions arqueològiques a la Comunitat Valenciana. L’objectiu és descentralitzar les competències a favor dels municipis valencians que, per raó de població o capacitat de gestió, puguin assumir tasques de reconstrucció i recuperació.

Eliminació del requisit lingüístic per al funcionariat

A l’àrea de Justícia i Administració Pública, es modifica la Llei 4/2021 de la Funció Pública Valenciana per eliminar la necessitat de desenvolupar reglamentàriament l’acreditació de la competència lingüística dels aspirants, ja que actualment la immensa majoria del personal al servei de la Generalitat té certificats de coneixements de valencià que li permeten atendre els drets lingüístics de la ciutadania.

Cal recordar que el sistema educatiu ja ha previst a la Llei 1/2024 de la Generalitat per la qual es regula la llibertat educativa, l’obtenció del nivell B2 o del C1, en funció de la nota obtinguda, per la superació de l’assignatura de valencià, als dos cursos de Batxillerat.

Igualment, s’adscriu a aquesta conselleria la Unitat Valenciana de la Concòrdia, prevista a la Llei 5/2024 de Concòrdia a la Comunitat Valenciana, i que es configura com un departament de la Generalitat que gaudirà d’autonomia funcional.

Així mateix, es modifica la Llei 14/2010, de 3 de desembre d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics amb la introducció d’una nova obligació dels titulars o prestadors, consistent a tornar als destinataris l’import total de les entrades davant de la suspensió sense causa justificada d’un espectacle públic, activitat recreativa o activitat sociocultural.

Pel que fa a l’àmbit d’Agricultura, es modifica la Llei 5/2019 d’Estructures Agràries per facilitar els processos que impliquen una millora a les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

En els projectes de reestructuració parcel·lària, s’obre la possibilitat que siguin iniciats també per entitats locals o per corporacions de dret públic i no només per propietaris de les parcel·les, que és el que indica l’articulat actual. Per la seva banda, per iniciar determinades obres d’infraestructures agràries, per a les quals és perceptiu, segons l’actual llei, la declaració d’obres d’interès general agrari s’autoritza la Conselleria d’Agricultura a declarar-les expressament, mitjançant una norma amb rang de llei, com a obres d’interès general i que aquesta declaració porti implícita la declaració d’utilitat pública i d’urgència a la urgència.

També s’hi introdueix una modificació en la regulació de la cadena alimentària relacionada amb el procediment sancionador en contractació i pràctiques comercials. Així, es permetrà que la persona competent de la Direcció General amb funcions a la cadena alimentària pugui incoar expedients sancionadors i designar el funcionariat instructor. És una mesura necessària per aplicar a la Comunitat Valenciana el que estableix la Llei 12/2013 de Mesures per millorar el funcionament de la Cadena Alimentària, i una cosa molt sol·licitada pel sector agrari.

Finalment, a l’àmbit de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret legislatiu 1/2019, per incrementar les sancions fins a un milió d’euros per a productes que no cobreixin les garanties mínimes de seguretat. D’aquesta manera, es pretén protegir les persones consumidores i lluitar contra la competència deslleial de països no membres de la Unió Europea amb productes pirates.

Pròrroga pressupostària

Una de les primeres decisions adoptades després de la catàstrofe de la riuada patida a la Comunitat Valenciana el 29 d’octubre passat va ser endarrerir la presentació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2025, a fi d’adaptar-los a les necessitats de recuperació de la Comunitat Valenciana, després dels danys produïts. Tot això ha suposat la pròrroga automàtica dels pressupostos de 2024.

Aquesta circumstància excepcional ha fet necessària laprovació dun Decret del Consell per establir els criteris daplicació daquesta pròrroga fins que es publiqui la nova Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2025.

L’aplicació del pressupost requereix a més a més l’adopció d’una norma amb rang de llei que abordi amb caràcter urgent la modificació de diverses normes jurídiques referides a aspectes tributaris, de gestió econòmica i d’acció administrativa, que a més donin resposta a les necessitats de la recuperació.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana