Bravo defensa davant l’AVL que la Llei de Funció Pública de garantir l’ús del valencià en les relacions de la ciutadania amb l’Administració

La consellera de Justícia ha volgut amb aquesta reunió traslladar davant l’AVL el full de ruta del futur text, que ha reivindicat com a “instrument necessari per garantir el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Administració en la llengua que triï”.

Durant la trobada, -al qual també ha assistit la secretària de l’AVL, Verònica Cantó, el lletrat de la institució, Agustí Colomer i la secretària autonòmica de Justícia i Funció Pública, Mireia Llobera- Bravo s’ha compromès a enviar el text definitiu a l’AVL perquè l’ens normatiu es pronunciï al respecte.

La consellera també ha explicat que l’avantprojecte de llei s’elevarà al ple del Consell quan s’obri el període de sessions a les Corts. Així, ha recordat que la nova norma ja va ser aprovada en primera volta per l’Executiu i que ara s’incorporaran les consideracions dels òrgans consultius, perquè li llei sigui una eina útil per millorar els serveis públics i l’atenció a la ciutadania.

“La llei pretén per sobre de tot que qualsevol valencià o valenciana pugui relacionar-se amb l’administració en l’idioma que triï, tota la ciutadania valenciana que vulgui relacionar-se en valencià té aquest dret i l’Administració ha d’estar preparada per a garantir-ho”, ha dit la consellera al terme de la reunió. En aquesta línia, ha assegurat que el text serà “l’instrument necessari” per consolidar l’ús social del valencià en la funció pública.

Bravo ha recordat que la norma recull com a requisit d’accés el de “acreditar la competència lingüística en el coneixement del valencià que es determini reglamentàriament”, de manera que es respecti “el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents a cada lloc de treball “, tal com estableix la doctrina del Tribunal Constitucional en matèria lingüística.

En aquest sentit, la consellera ha explicat que, en el termini d’un any, després de l’aprovació de la norma per Les Corts, s’elaborarà el reglament que establirà els criteris de proporcionalitat. Tot això sense oblidar, tal com ha proclamat Gabriela Bravo, que el valencià “és el nostre patrimoni cultural i social més valuós” i, per això, els poders públics “han de protegir-lo i fomentar-lo”.

Consideracions del CJC

Gabriela Bravo s’ha referit també al dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) elaborat sobre l’avantprojecte de llei. En aquest sentit, ha recordat que el que aquest òrgan ha dictaminat és que l’aplicació automàtica d’uns nivells de coneixement del valencià segons la categoria de l’oposició, és una “incoherència i una contradicció jurídica” respecte a l’article que fixa en un reglament el desenvolupament dels nivells de capacitació a exigir per a l’accés a la funció pública sobre la base del “principi de proporcionalitat” i de “adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents al lloc”. Principis que recull la llei i als quals es remet el CJC.

Per aquesta raó, Bravo ha defensat l’eliminació de l’article que reclama l’aplicació automàtica d’uns nivells de coneixement del valencià en base del nivell de l’oposició i ha defensat el manteniment de la capacitació “amb adequació i proporcionalitat” al lloc. Punts aquests recollits en l’articulat de l’avantprojecte, als quals es remet el dictamen del CJC, i que compleixen amb la doctrina del Tribunal Constitucional.

D’altra banda, Bravo ha explicat als acadèmics que l’anomenada “excepció sanitària” que contempla l’avantprojecte fa referència al fet que “de manera excepcional i no definitiva, sinó provisional, es podrà ocupar un determinat lloc en el sistema públic de salut sense acreditar la capacitació lingüística en aquest moment perquè la plaça no quedi vacant “.

Bravo ha recalcat que es tracta d’una “excepció” a la norma i que només s’aplicarà “si hi ha necessitat de personal i en aquest moment no es disposa de ningú amb la competència lingüística requerida”, tal com va quedar plasmat en l’avantprojecte de la llei.

En tot cas, Bravo ha assegurat als representants de l’AVL que el valencià “no és un problema a l’Administració ja que gairebé set de cada deu empleats de la funció pública valenciana té algun tipus d’acreditació de coneixements de valencià”. Dels 15.798 treballadors i treballadores que componen ara mateix la Funció Pública, 11.327 tenen algun tipus de titulació, i d’ells, gairebé la meitat, 5.974, tenen el Grau Mitjà o el Grau Superior.