Ximo Puig proposa reformar el Senat i la Constitució per augmentar la capacitat de decisió de les comunitats autònomes i reforçar la via federal

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat una reforma del Senat i de la Constitució per “concedir corresponsabilitat legislativa” a les comunitats autònomes, que els permeti augmentar la seva capacitat de decisió, i reforçar la via federal.

Així ho ha manifestat durant la seva participació a la XXXV edició dels Cursos d’Estiu de la Universitat Complutense de Madrid amb la seva ponència ‘Federar en cos i ànima. La via per unir Espanya’, en què ha advocat per un “canvi de l’Espanya autonòmica a una Espanya federal”.

El president ha advocat per assolir uns “pactes autonòmics del segle XXI” per abordar una triple reforma econòmica, política i simbòlica, materialitzada a través del canvi del model de finançament autonòmic; la reforma del Senat i de la Constitució; i la desconcentració de les institucions de l’Estat, ja que ha argumentat que després de gairebé mig segle de vigència de l’Estat autonòmic cal fer reformes concretes que aprofundeixin en la cogovernança “per unir millor aquest país” i “encoratjar els principis federals de cooperació, concòrdia i lleialtat”.

Així doncs, el cap del Consell ha proposat una reforma del Senat, que s’ha d’emprendre a mitjà termini, per concedir “corresponsabilitat legislativa” a les comunitats autònomes ja que, segons ha explicat, formen part de l’Estat i per tant “han de decidir sobre l’Estat”.

En aquest sentit, ha proposat seguir el model alemany del Bundesrat, on els Länder han d’acordar directament amb el Govern federal les lleis que afectin les seves competències, cosa que ha considerat com un “èxit federal” d’Alemanya, on el Govern central fa partícips les seves entitats territorials de la potestat de legislar.

D’altra banda, ha plantejat una reforma de la Constitució, a llarg termini, que reforci la via federal i concedeixi “el mateix rang existencial a les comunitats autònomes” que l’establert actualment per a la nació espanyola, tal com estableix la legislació alemanya configuració com a Federació de Länder no pot ser alterada pel poble alemany, encara que ho volgués la majoria del país.

El president ha explicat que si les comunitats autònomes “es veuen implicades perpètuament com a part essencial de la unió, es reduiran les inseguretats jurídiques que desemboquen en tensions i sʻimpulsarà la cooperació entre les parts i el tot”. En aquest punt, Ximo Puig ha elogiat la cultura de cooperació institucional alemanya on totes les parts defensen el “fair play” econòmic per a la igualtat i la justícia.

Gran pacte de país pel finançament

Durant la seva intervenció, el president ha reivindicat un gran pacte de país al Congrés dels Diputats per acordar el “inajornable” nou finançament autonòmic que garanteixi els principis de suficiència, equitat i solidaritat, com a única via per garantir un “estat del benestar fort ” i de “cohesionar Espanya”.

En paral·lel, ha destacat la “unitat i fermesa” que han caracteritzat la Comunitat Valenciana davant la situació d’infrafinançament patit, i el resultat del qual ha estat que el Ministeri d’Hisenda presentés el mes de desembre passat una proposta per reformar un sistema “caducat fa vuit anys”.

Cooperació institucional

En el transcurs de l’acte, Ximo Puig ha subratllat que la política federal de cooperació institucional és “l’únic camí possible” per raons “pragmàtiques, funcionals i organitzatives”, per garantir la unitat i l’homogeneïtat en determinades polítiques de “igualtat i justícia” així com assegurar la “diversitat i l’heterogeneïtat” en les polítiques culturals de cada territori.

En aquest sentit, ha plantejat millorar la relació dels poders executius de l’Estat i les comunitats autònomes a través de formes jurídiques que estiguin avalades per la Constitució, i que siguin “clares, senzilles i eficaces”, ja que ha denunciat que els instruments actuals , com ara Comissions Bilaterals, Conferències sectorials, o la pròpia Conferència de Presidents, “no garanteixen la cooperació en el nivell del poder executiu”.

En concret, ha proposat una reformulació de la Conferència de Presidents per dotar-la d’“un grau executiu millor definit, un clar suport constitucional i on el dret de veto no recaigui en una simple voluntat unilateral”, de manera que es converteixi en un instrument de “cooperació real”.

Desconcentració institucional

Per acabar, ha reiterat la necessitat de “desconcentrar” les institucions de l’Estat redistribuint les seves seus més enllà de la capital, així com de “redibuixar els mapes d’infraestructures”, amb una aposta definitiva pel Corredor Mediterrani.

El president ha destacat que les reformes plantejades permetran donar resposta als actuals desequilibris territorials, com ara el centralisme ineficient, l’independentisme, el finançament injust i el dúmping fiscal i invisibilitat de part del territori i la despoblació.

Així mateix, ha assenyalat que el federalisme és “l’evolució natural de la democràcia espanyola” i constitueix la millor forma d’harmonitzar els interessos de totes les regions i neutralitzar “tendències tant centrífugues com centrípetes” com el “procés” independentista de Catalunya o el “ procés invisible” de Madrid.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: