Vicente Engonga és el nou protagonista d’Històries amb ADN Valencia CF

Vicente Engonga és el nou protagonista d’Històries amb ADN VCF. L’exjugador de l’València CF i el Reial Mallorca ha repassat la seva trajectòria com a valencianista i ha analitzat el pròxim duel que disputarà el nostre equip aquest dissabte a Mestalla.

Assentat a Mallorca

Estic establert a Palma de Mallorca amb la meva dona i la meva filla petita i estic treballant a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Pràcticament he estat a Mallorca des que vaig venir de València en el 97. Vaig trobar bona terra. És un lloc força tranquil per viure.

La seva arribada a l’València CF

Vaig arribar a el València CF en un moment en què havien canviat de president. El València CF havia començat amb moltes expectatives, no li va anar massa bé la temporada i semblava que necessitava una mica de il·lusió. A l’acabar aquesta temporada va venir Jesús Martínez a parlar amb mi a Vigo. Vaig dir que si es posaven d’acord amb el Celta no tenia cap problema i vaig arribar a el València CF. Van arribar Zubizarreta, Mazinho, Salenko, Romero … Mazinho és una màquina. Era molt bo i una persona espectacular. En teoria lluitàvem per un mateix lloc, però si et toca ser suplent d’un jugador com aquest, has d’estar preparat per si li passa alguna cosa, però vaig aprendre molt d’ell. Era un antifutbolista jugant a futbol. Sempre es diu que aprens dels millors i per a mi Mazinho era el millor. El València CF tractava de despertar, encara que aquest primer any no vam arribar a estar a l’altura del que es desitjava.

La final de l’aigua

La Copa d’el Rei va ser una llàstima, però veient-lo a toro passat, si l’haguéssim guanyat no s’hagués produït el canvi que es va produir l’estiu següent. L’equip no havia acabat d’estar bé amb Parreira, es va quedar Rielo per als últims partits. Hi havia situacions que no casaven de el tot. El fet de perdre la Copa de Rei va implicar que hi va haver força gent bona que va haver de sortir de l’vestuari i van arribar Ferreira, José Ignacio, Eskurza, Sietes, Luis Aragonés i a l’any següent vam ser subcampions de Lliga.

La temporada de el subcampionat

La visió que tinc de la meva època al València CF és que entre la primera temporada i l’any de Luis Aragonés va ser la base que el València CF donés el pas per arribar on va arribar a partir de l’2000. Vaig tenir la sort de viure la transició entre un equip que venia cap a baix a prendre impuls i posar les bases per a quatre temporades al València CF donés molta por a Europa. El que més recordo d’aquest any és que hi va haver un moment de la temporada en què l’Atlètic de Madrid ens treia 18 punts, i vam arribar a l’última jornada amb opcions de guanyar la Lliga. Vam fer una lliga de l’copó. La meva sensació de poder guanyar la Lliga sempre va estar aquí. Crec que la Lliga la vam perdre a Tenerife. Ens vam posar 0-1 i vam acabar perdent. Crec que aquests tres punts ens van acabar costant la Lliga. Aquesta temporada va ser meravellosa, jugàvem bé a futbol.

Record de Luis Aragonés

No coneixia Luis Aragonés quan va arribar a València CF. Per a mi ha estat el millor entrenador que he tingut. No perquè fos el millor tàcticament o tractant als jugadors, era un compendi de coses: manejava la premsa, mai tirava la culpa als jugadors, sempre assumia les culpes ell … No feia jugar un partit els dijous i aquí ningú regalava res. La gent venia a veure aquest dia l’entrenament per veure el partit dels dijous. A Espanya hi ha hagut molts entrenadors bons com Guardiola o Luis Enrique, però és impossible que hi hagi un altre com Luis Aragonés. Ell era futbol. Buscava el major rendiment de tots els futbolistes en tot moment. Entenia la crítica, quan havia de cridar.

Mestalla a l’100×100

Mai he tingut la sort en un camp com Mestalla, amb l’ambient de Mestalla. Ho he viscut d’animar a favor i amb altres equips i no té res a veure. Com a rival em preocupava més anar a Mestalla i a San Mamés que a al Camp Nou. Aquests dos camps feien por. A nivell d’afició Mestalla és una altra cosa. Quan la gent anima des del principi, a l’equip contrari se li fa molt costa amunt.

Anàlisi de l’València CF actual

Tant de bo en breu el València CF tingui opcions de guanyar una Lliga. Seria el primer que gaudiria. S’està construint alguna cosa bona. Tinc la sensació del mateix que jo vaig viure, que s’està construint una cosa que en dos o tres anys pot donar una base perquè el València CF puga fer por de veritat.

Informació i Foto: Valencia CF