El MuVIM exposa 16 rellotges francesos del s.XIX i dos exemplars originals de l’Enciclopèdia de Diderot i D’Alambert

Fins a finals del segle XII a penes hi ha constància d’objectes destinats específicament a controlar el temps. La necessitat de marcar amb precisió les hores destinades a l’estudi, el treball i l’oració van impulsar la mecanització de la rellotgeria en la Baixa Edat mitjana. València té l’honor d’haver instal·lat el primer rellotge en la península, el 10 de març de 1378 al carrer de la Barcella. Anys després es va traslladar al que hui coneixem com el carrer del Rellotge Vell i la Casa del Rellotger. A 10 minuts del barri de la Seu, el MuVIM reviu eixa esplendor rellotgera de la ciutat a través d’una mostra inèdita amb fons del ric patrimoni històric i artístic de la Diputació.

El Museu d’Art de la Diputació de València inaugura este dijous ‘Precisió i ornat’, una exposició amb 16 rellotges francesos de sobretaula del segle XIX i dos exemplars originals de l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert. La mostra, que podrà visitar-se amb accés lliure fins al 21 de juny a la sala Parpalló, “és un recorregut per unes peces desconegudes per al públic, i forma part del full de ruta marcat pel president Mompó de donar a conéixer els tresors de les col·leccions pròpies de la Diputació i compartir-los amb la ciutadania”, assenyala el diputat de Cultura, Paco Teruel.

L’aposta per democratitzar la cultura va arrancar fa dos setmanes amb les escultures de bronze d’artistes pensionats per la Diputació entre els segles XIX i XX. Esta mostra, titulada ‘Cossos fosos en el temps’ i instal·lada a la sala Jerònima Galés, cohabitarà estos mesos en el museu amb la col·lecció de rellotgeria francesa de la Diputació i els exemplars de l’Enciclopèdia. “Totes les peces han sigut restaurades per l’equip de conservació del patrimoni artístic que dirigix Aída Roda, al qual felicite pel treball que estan realitzant per a posar en valor els interessants fons d’esta institució”, assenyala Teruel.

El responsable provincial de Cultura mostra la seua satisfacció a l’hora de presentar “una bella col·lecció de rellotges replets d’història i estètica, que la Diputació ha anat reunint, restaurant i exhibint en les seues dependències”. “Parlem de mecanismes artesanals amb els seus engranatges, pesos i molls que servixen per a explicar l’evolució de la rellotgeria i la seua conversió progressiva en objectes de prestigi associats al poder polític, econòmic i intel·lectual”, afig el diputat.

La mostra

L’exposició, comissariada per Pablo Bernal, és un conjunt artístic i bibliogràfic pràcticament inèdit amb rellotges francesos de sobretaula, datats entre 1800 i 1848, i dos volums originals de l’Encyclopédie pertanyents al fons fundacional de la Biblioteca del MuVIM, peça clau en la configuració del museu com a referent de la cultura de la Il·lustració. La revisió, posada a punt i calibrat de les maquinàries ha estat a càrrec dels rellotgers Jesús Sánchez i José Luis Taroncher, professionals amb una llarga trajectòria de treball amb rellotges històrics.

La definició de rellotge de sobretaula “inclou aquells que reposen sobre mènsules, taules, aparadors, consoles, còmodes, pedestals o ximeneres, una tipologia molt rica i variada, a mig camí entre la funcionalitat tècnica i la vocació ornamental”, explica Bernal.

La idea central de l’exposició és posar en valor un patrimoni artístic desconegut, especialment en l’àmbit de les arts decoratives. A partir dels rellotges, la proposta oferix un recorregut pels principals estils artístics de la primera mitat del segle XIX, visibles i identificables a través de les formes, materials i decoracions de les peces. El doble objectiu és difondre la riquesa de la col·lecció d’art de la Diputació i catalogar correctament i contextualitzar alguns dels exemples més destacats de rellotgeria històrica que conserva.

En paraules del comissari de la mostra, “el temps com a concepte naix quan l’ésser humà pren consciència dels canvis cíclics: el pas del dia a la nit, el moviment del Sol, les fases de la Lluna o el curs de les estacions. L’exigent disciplina de la vida monàstica cristiana va impulsar una mecanització de la rellotgeria que culminaria segles després en peces tan sofisticades com les que reunix esta exposició”.

Anatomia del rellotge

L’exposició oferix també una mirada didàctica a la ‘anatomia’ del rellotge. La caixa és l’estructura sòlida, de dimensions variables, en la qual s’integren l’esfera i la maquinària. Els seus materials són molt diversos i canvien amb el temps segons la disponibilitat i el gust de cada època: fusta, marbre, alabastre i altres pedres dures en les bases per a garantir estabilitat; porcellana i cristall, malgrat la seua fragilitat; i metalls daurats o patinats que aporten acabats brillants i de gran impacte visual. L’esfera o dial és la part del rellotge en la qual s’indiquen hores, minuts, segons, dies de la setmana, dies del mes o fins i tot fases de la Lluna. Pot ser vertical, horitzontal o giratòria, i sol estar realitzada en metall o esmalt, habitualment blanc per a facilitar la lectura.

La maquinària és el conjunt de peces responsable del moviment, del so, del calendari o de l’alarma. En termes generals està fabricada en llautó i acer i, amb independència de la forma externa del rellotge, totes les maquinàries responen als mateixos principis mecànics. Els rellotges de la mostra seran revisats setmanalment per a mantindre’ls en perfecte estat. La decisió s’ha pres per raons de conservació preventiva, atés que les maquinàries dels rellotges -especialment les denominades ‘màquines París’- patixen més degradació i danys irreversibles en parada que en funcionament.

A través d’estes 16 joies de rellotgeria francesa, amb motius dedicats a Hèrcules, Apol·lo, Àrtemis, Cupido i el Lleó de Médici, entre altres, ‘Precisió i ornat’ proposa “una reflexió sobre com la humanitat ha tractat de dominar, ordenar i representar el temps, transformant una necessitat pràctica en una autèntica disciplina artística i tècnica”, conclou el comissari.

Informació i Foto: Diputació de Valencia