Oier una volta al capdavant de la porteria del Llevant
Els fets es van precipitar a l’Estadi Gran Canària. Aquell diumenge de finals de novembre de 2017 Oier va ser escollit per Muñiz com a guardià de la porteria blaugrana. Potser en les hores prèvies a la cita davant la U. Las Palmas no existissin indicatius tangibles d’una variació al capdavant de la meta blaugrana. No hi havia indici de debat, però la veritat és que el tècnic asturià va confirmar la presència del meta d’Irun encapçalant l’alineació presentada a la xerrada prèvia al duel a l’enfrontament davant l’esquadra groga. Potser tot comencés abans en el temps. Potser en la ment del preparador comencés a adquirir força i a perfilar aquesta possibilitat com a seqüela de les prestacions d’Oier en el partit que va inaugurar l’eliminatòria copera que va creuar el Llevant i el Girona sobre la gespa de l’Estadi Montilivi un mes abans. L’arquer basc va coronar la seva estrena sobre la superfície del rectangle de joc de l’exercici 2017-2018 amb una actuació convincent i meritòria. Oier va abonar la confiança i la seguretat en un duel marcat per la diana de Boateng.
Va ser una jornada de reivindicacions des d’un pla col·lectiu i també personal, per les transformacions en l’onze presentat, que el porter va aprofitar en benefici seu. Els seus guants es van engegantir aquella nit per aixoplugar la seva porteria de les escomeses dels atacants catalans. La tendència es va mantenir a l’illa del tresor davant els davanters del grup que dirigia Paco Ayestarán. Naixia un duel ple de simbolisme pels condicionants i també per la seva embolcall. Aquella confrontació amb prou feines necessitava presentacions. El signe de la victòria transcendència per esdevenir un imant. El triomf generava una especial atracció entre els dos contendents. El grau de necessitat de cada esquadra accentuava el seu innegable valor. Oier va alçar un mur incommensurable sobre el qual es va edificar la victòria blaugrana. Doukouré i Jason van ser els golejadors.
El meta va ser encarnació de la negació del gol i també l’herald. No és un contrasentit, ni una paradoxa. El relat que va marcar l’acció de la diana conquerida pel migcampista africà va brollar des dels seus peus en una jugada que va estremir el cor dels estaments blaugranes per la seva gosadia. El vertigen es va apoderar del meta en una acció desenfrenada. La pilota va tornar als dominis del porter davant la mirada sense misericòrdia dels atacants locals. Oier va esmorteir el cuir mentre sentia l’alè de l’avantguarda local sobre el seu clatell. El seu instint de supervivència el va portar a burlar la vigilància dels atacants a un metre de la línia del gol amb un regat sec. Qualsevol error podia ser superlatiu, però va ser la gènesi del primer gol. Oier va obrir cap al costat esquerre. Toño va emergir per dirigir el cuir cap a les immediacions de la porteria local. Doukouré va fer la resta amb una rematada de cap ajustat.
El Llevant va prendre Canàries per enfortir el seu esperit i la seva fe. Va ser una victòria redemptora. Oier va adquirir galons en noranta minuts persuasius per revitalitzar el seu ànim. “No m’ho esperava. L’entrenador em va comunicar al migdia. Jo entreno bé i estic preparat, però és cert que Raúl estava jugant bé. Igual la dinàmica de l’equip no era bona i l’entrenador va voler fer un canvi a la porteria perquè els tres porters vam entrenar bé “, ha advertit unes jornades després d’adquirir la titularitat. El seu discurs és revelador: impera un sentit de pertinença a la col·lectivitat que supera les qüestions estrictament personals. Aquest missatge cala i impregna la concepció futbolística que defensa. La seva aparició sobre la pastura no va resultar testimonial. El meta es va allistar en el xoc següent contra l’Atlètic de Madrid. I no s’ha desviat de la ruta que condueix a la titularitat des d’aquesta data. La prova és més que evident; una volta amb Oier protegint la porteria granota.
Informació i Foto: http://www.levanteud.com