Manolo Hernando «Xolo» comoleix la seua tercera etapa al Tau Castelló
Manolo Hernando conegut per tots com Xolo, compleix la seva tercera etapa en el TAU Castelló en la qual ja va estar com a ajudant de Toni Ten en lliga EBA pel que coneix la lliga a la perfecció. Torna en aquesta etapa per a liderar el TAU Castelló B que complirà la seva tercera temporada en lliga EBA , amb la responsabilitat de mantenir la categoria i de continuar formant jugadors que aspiren a debutar en lliga LEB Or.
Que ha suposat per a tu tornar al TAU Castelló?
Per al meu tornar al TAU implica dues coses: la primera, una alegria tremenda, és evident. La segona, un profund neguit per haver de deixar la meva casa, el Club Bàsquet Onda. Des que vaig venir a viure a la província de Castelló, bàsicament, he estat en el Club Bàsquet Onda o en la meva segona casa, el TAU Castelló. Aquesta és la meva tercera etapa en aquest club i les tres vegades que m’he hagut d’anar d’Onda, sincerament, ha estat dur perquè sóc una persona bastant passional i allà on vaig se’m pega l’escut fins dins. Des d’aquí, donar-li una mica de veu al Club Bàsquet Onda, que és un club humil i alhora molt gran. Així i tot, per a mi estar en el TAU també suposa una alegria perquè és sinònim que les coses em van bé en el personal. En les anteriors etapes que he estat en aquest club no he volgut anar-me, ni el club ha volgut que em vagi, però el meu càrrec implica molta responsabilitat i temps, per la qual cosa no sempre ho he pogut compaginar amb la meva vida personal, amb la meva família, amb el meu treball…Ara torno perquè sé que el puc compaginar tot per a donar el màxim en el TAU. Així que, entre una cosa i una altra, estic contentíssim i trist alhora.
T’has trobat amb un club diferent?
Evidentment, m’he trobat un club molt diferent per a millor. No em ficaré en tema de pedrera perquè tots els equips de pedrera estan competint en les màximes categories i sempre estan a dalt. Quan em vaig anar, hi havia un primer equip que estava en LEB Or amb l’objectiu de salvar-se i coneixent una mica la lliga, buscant-se un lloc, mentre jo estava amb el sènior B en nacional. Dels tres anys que vaig estar jo amb ells, el primer no vam poder ni aguantar la categoria, el segon competim per a aguantar la categoria, i el tercer ja arribem a semifinals per a l’ascens a EBA. En tornar, m’he trobat amb un primer equip que l’any passat va estar competint per pujar a ACB amb moltes garanties, i que se suposa que enguany es vol seguir aquesta tònica. Ja no és un equip que competeix per no descendir, ara mira a la cara als de dalt. També m’he trobat amb un sènior B que porta dos anys en lliga EBA amb els de casa. El primer va ser excepcional i es van quedar molt a dalt podent competir fins i tot per pujar a LEB plata, i el segon va ser una temporada bastant digna en la qual no va haver-hi problemes per a la salvació. A més, ara hi ha un sènior C en autonòmica que abans no existia, i amb pinta de fer-ho bastant bé. Fixa’t amb el que em vaig anar i amb el que em trobo. Només han passat tres anys, però ha estat un salt brutal. Si per a bàsquet tres anys és poc, damunt cal afegir el mèrit de fer-lo amb l’any i mig de pandèmia pel mitjà, que ha estat molt dur. El que veig és molt millor que el que vaig deixar, que si ja era bo llavors ara és moltíssim millor.
Què et sembla l’equip i el repte un any més de buscar la permanència amb gent de la casa?
No és que em sembli bé, és que em sembla fenomenal. No tanquem les portes a cap jugador que no sigui del club, sempre que ens pugui reforçar bastant o ajudar molt, però la premissa és treballar amb gent de la casa. Si no fos així, et diria que no seria ni divertit.
Crec que un dels motius que el club té per a confiar a donar-me aquest lloc és perquè jo ja he viscut això en primera persona. D’una banda, estant en el cos tècnic del primer equip on es treballava i continua treballant amb gent de la casa, encara que és impossible que siguin tots. D’altra banda, perquè he estat diversos anys entrenant al segon equip, en el qual pràcticament tots són de la casa. Llavors és una cosa que no m’enxampa de nou. Ja estic acostumat a això i, evidentment, seguirem en la mateixa línia.
Quan vaig arribar aquest estiu, Ximo, el director esportiu, ja em va comentar que es renovaria als qui van acabar l’any passat la lliga i poguessin o volguessin estar a l’exigència que demana el club per a aquest equip de EBA i aquests han estat els que han seguit. Després, per a les places que teníem lliures, hem recuperat a gent que ha estat tota la vida de la casa.
Vull dir, ha estat un bon moment perquè torni Javi Trechera, que quan va arribar a sènior va haver de buscar-se la vida un parell d’anys. També Jaime Campos, després del seu pas per Benicarló en LEB Plata, un xaval de la casa de tota la vida. Amb Pedro López el mateix, després del seu pas per Cartagena s’ha donat la possibilitat que torni i no l’hem dubtat. Una altra incorporació que tenim és Pablo Chaparra, que sobren les paraules: tant ell com la seva família porten tota la vida en el club i per motius laborals no va poder jugar l’any passat, però enguany ha pogut tornar a comprometre’s. Tindrà fitxa també Carles Fuster, sobretot per la bona feina que va fer l’any passat amb el sènior C en autonòmica, li hem donat peu al fet que enguany estigui. Arran d’aquí crec que s’ha quedat molt bon equip, ens hem ajuntat gent que ja hem treballat junts i altres que no, però tots de la casa.
Quins objectius et planteges a nivell grupal?
L’equip està configurat per a aconseguir que algun jugador arribi a tenir fitxa en LEB Or, com ha passat amb Joel. Si això no es produeix, almenys que els xavals estiguin preparats per a entrenar un bon nivell i suplir les mancances que té LEB Or durant els entrenaments de la setmana. Bàsicament està fet per a això. La direcció esportiva del club pensa o creu que, per a garantir aquest nivell, l’equip ha d’estar el menys en lliga EBA. El que vull dir és que l’objectiu principal és treure jugadors per al LEB Or, encara que sigui per a entrenar. Necessitem estar en lliga EBA, amb la qual cosa necessitem salvar la categoria. La competició primer t’engloba en un grup de deu equips i és al gener quan passen els dos primers a una lliga amb els millors equips per a ascendir a LEB Plata i ja aquestes salvat. Per tant, el meu objectiu a nivell de rendiment seria, evidentment, voler estar al gener entre els dos primers del primer talli i això ens garantiria l’objectiu del club i, a la mateixa vegada, jugaríem des de gener fins a final de lliga, a priori, amb els millors equips. Això faria que el nostre equip, els nostres xavals, puguin competir a major nivell, i per tant, ser millors. Aquest seria l’objectiu a quant a resultats.
L’objectiu a nivell tàctic, nosaltres agafem el “play book” del primer equip i d’aquí tractem de fer tot el que podem. Evidentment, no és el mateix el que es juga en LEB Or que el que es juga en EBA quant a quantitat. Llavors d’aquí seleccionem el que els pot anar millor. Amb la filosofia de joc fem el mateix, i arran d’aquí perquè anem fent.
Com porten els xavals que reforcen al primer equip, aquesta doble tasca?
És molt bona pregunta perquè ho he viscut en persona en la meva anterior etapa i ara l’estic vivint una altra vegada i la gent no li ho planteja molt això. La veritat que és complicat. Primer perquè aquests xavals han d’invertir més temps que la resta i físicament es carregaran amb molts més entrenos que la resta. Després, crec que el més important és mentalment perquè has d’estar en dos equips, són dues coses diferents, un altre grup d’entrenadors, diferents companys… També està el tema de viatjar amb dos equips: primer et convoquen en un partit i has de viatjar, i en tornar has d’anar-te una altra vegada i canviar totalment la mentalitat. Per exemple, això ho he viscut amb Joel, per dir algú que ha aconseguit tenir una fitxa en primer equip. Alguna vegada li he sentit dir en alguna entrevista que amb esforç i organització s’aconsegueix tot i és això: necessites esforçar-te més a nivell d’hores, i després hauràs d’organitzar-te.
Encara que tractem de fer-ho el millor per a tots, sense voler és una mica chaos perquè al matí pot ser que estiguin entrenant amb uns i a la tarda pot ser que amb uns altres. També els convoquen en partits fos i han de viatjar el doble, pot ser que arribis de Valladolid i hagis d’anar-te a Port de Sagunt. A més, els jugadors han d’estar molt preparats a nivell mental perquè pot ser que estiguin molt bé fent molts entrenos amb l’or i no amb l’equip de EBA, però intentem que els jugadors vagin a jugar a la majoria de partits EBA. Llavors podem pensar que un xaval ve com una moto perquè està entrenant amb l’or i, encara que sigui veritat que estàs amb jugadors de primer nivell i millor et vas fent, quan baixes no sempre ho rebentaràs perquè jugues en una altra lliga, un altre ritme, altres companys…Intentem que els sistemes siguin els mateixos perquè no hi hagi blocs de sistemes diferents entre els equips, però és complicat perquè hi ha vegades que en baixar no et troba i costa. Però quan ho aconsegueixes, a uns els costa més i a uns altres menys, el teu nivell puja una barbaritat.
Com veus l’actual lliga EBA? Que equips veus en el grup que puguin estar entre els favorits?
Per a entendre una mica la lliga EBA actual, cal remuntar-se a la qual jo vaig conèixer fa més deu anys. Llavors era una lliga en la qual els clubs invertien molts diners i amb grans pressupostos. Amb la crisi econòmica del 2009 va haver-hi molts clubs que van desaparèixer, gent que no podia sortir a competir perquè no tenia infraestructura, no tenia pressupost. Hi ha hagut un llarg període després de més de deu anys on la lliga s’ha ampliat a 24 equips, com és actualment, i diguem que s’ha tornat a formar el bloc d’equip que hi havia fa més de deu anys. Això ha estat una mica complicat però la composició de la lliga, els equips que hi ha, en els últims cinc anys han passat pràcticament tots per nacional, inclosos nosaltres mateixos, Llíria, l’Alcora, Vila-real, Port de Sagunt, Torrent, Tabernes…S’ha augmentat el nombre d’equips i jo crec que cada any anirà augmentant el nivell. Ara ens han ficat en un primer grup per proximitat, amb els equips de la província de Castelló, Vila-real i l’Alcora, i la resta són de València, suposo que estarà tot ben competit.
Els equips poden canviar molt d’un any per a un altre, és possible que canviïn la meitat de la plantilla, però a priori ens ha tocat en la lliga, en aquest primer talli, Llíria. Se suposa que serà el coco del grup per experiència, per pressupost…La resta d’equips jo crec que estarà bastant renyit perquè, crec que, tots, o gairebé tots, l’any passat estaven en la zona per tractar de no descendir. Ja dic, els dos primers equips passessin a un segon bloc per a ascendir i a priori Llíria sembla que sigui un dels dos favorits clars. La resta ja veurem. Penso que va a estarà bastant obert i fins que no ens fiquem en pista i en competició no se sabrà amb certesa, sincerament, no sabria dir-te.
Informació i Foto: Tau Castelló