Lancis situa el pensament crític com a clau de la universitat davant de l’avanç de les tecnologies digitals i la IA
La Universitat Jaume I ha celebrat l’acte d’obertura del curs acadèmic 2026-2027 de les universitats valencianes, un acte que ha estat presidit pel rector de l’UJI, Jesús Lancis, i el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, acompanyats per la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el president del Consell Social, Sebastián Pla, així com rectores, rectors i altres autoritats.
El rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha reivindicat en el seu discurs el paper de les universitats com a institucions clau per a afrontar els grans canvis de la societat i anticipar-se als reptes del futur. En aquest context, ha assenyalat dos desafiaments especialment rellevants: la intel·ligència artificial i la necessitat de garantir un finançament suficient que permeta a les universitats desenvolupar totes les seues funcions.
Davant de l’«avanç vertiginós de les tecnologies digitals i la IA generativa», Lancis ha plantejat la necessitat de repensar què i com s’ensenya i ha anunciat que aquest curs l’UJI aprovarà un marc institucional per a incorporar la intel·ligència artificial «de manera pautada a la docència, la investigació i la gestió». Davant de la capacitat de les màquines, ha defensat reforçar aquelles capacitats específicament humanes, com ara el pensament crític, la creativitat, l’ètica, el treball compartit i el criteri. «Formar professionals que sàpiguen fer-se preguntes que cap màquina es farà per ells és la competència central del temps que ve», ha assenyalat.
En aquesta línia, el rector ha defensat que educar consisteix també a «ensenyar a mirar», desenvolupar el pensament crític i formar persones compromeses amb la societat. Així, Lancis ha mostrat la preocupació compartida pel conflicte en l’educació pública no universitària i ha subratllat la importància d’enfortir-la: «Invertir en l’escola pública no és una despesa, és la millor inversió que pot fer un país», ha afirmat, i ha reclamat per a això un pacte social que pose l’educació en el centre.
Juntament amb la intel·ligència artificial, Lancis ha situat el finançament com un altre dels grans desafiaments del sistema universitari i ha reclamat que es complisca l’acord subscrit entre la Generalitat i les cinc universitats públiques valencianes per al període 2026-2029. Encara que ha valorat l’acord com un avanç que aporta estabilitat i capacitat de planificació, ha advertit que «aquestes quantitats donen cobertura tan sols a la prestació del servei públic bàsic. Estabilitat, sí, suficiència per a desplegar totes les nostres missions, encara no del tot», i ha reclamat que «s’actualitze la transferència amb els increments retributius i la compensació de costos que ens imposa la normativa, sobre els quals no decidim, i que es facen efectives les partides lligades a objectius i noves necessitats singulars».
Davant d’aquests desafiaments, Lancis ha assenyalat que les universitats han de reforçar el seu paper com a institucions estratègiques al servei de l’interés públic i ha destacat la necessitat de «construir aliances basades en la confiança i el compromís amb la societat, el teixit productiu i les institucions per a treballar de manera coordinada i cohesionada».
Finalment, el rector ha presentat les línies principals del Pla d’Acció de Govern de l’UJI, que s’articula en quatre grans eixos: on treballem, amb qui treballem, què ensenyem i com ho garantim. El primer contempla l’adaptació i sostenibilitat del campus, noves solucions d’allotjament universitari assequible i una major internacionalització; el segon posa el focus en les persones amb mesures com ara un observatori de beques, l’impuls de les pràctiques i l’emprenedoria, el relleu generacional o l’atracció de talent. El tercer eix aborda la transformació de l’oferta acadèmica amb més dobles titulacions, formació dual o una millor interconnexió amb els cicles formatius i el repte d’ensenyar en un context marcat per la IA, mentre que el quart se centra a garantir la qualitat mitjançant la incorporació de personal jove a la investigació i el reforç de la transferència de coneixement.
Per la seua banda, la ministra Diana Morant també ha assenyalat la necessitat de repensar el paper de la universitat davant del context actual de crisi de valors, per a construir una ciutadania amb pensament crític. Així, Morant ha instat les universitats a continuar «a l’avantguarda del pensament, reivindicant l’anàlisi i el rigor, i defensant les aliances. Necessitem més que mai una universitat forta, lliure i compromesa», ha afirmat.
Finalment, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha posat en relleu la importància que el sistema universitari valencià siga accessible i ha defensat el coneixement com una inversió a llarg termini. Així mateix, ha assenyalat que «la universitat ha de ser el lloc on poder dubtar d’allò que es dona per cert» i ha afirmat que, en una època de desinformació, «la major defensa d’una democràcia és una societat amb criteri».
Lliçó inaugural: «El poder de castigar en l’era de la desinformació: límits i desafiaments de la justícia penal»
La catedràtica de Dret Penal María Luisa Cuerda ha dedicat la lliçó inaugural del curs 2026-2027 a analitzar els límits i desafiaments del poder de castigar en una societat marcada per la desinformació i la transformació tecnològica. La ponent ha repassat l’evolució del dret penal cap a un model basat en les garanties i els drets fonamentals, davant dels excessos del poder punitiu. En aquest recorregut, ha abordat fenòmens com el populisme punitiu i el lawfare.
La conferència s’ha detingut també en els nous reptes que plantegen la intel·ligència artificial i la desinformació, que la ponent situa com un dels grans desafiaments contemporanis per al dret penal. Cuerda ha analitzat especialment aquelles campanyes de desinformació que poden transcendir la difusió d’informació falsa i convertir-se en una amenaça per al mateix sistema democràtic.
En la part final de la seua intervenció, la catedràtica ha fet una crida a mantindre la confiança en la capacitat de les democràcies per a afrontar les crisis actuals i ha reivindicat la responsabilitat de la universitat en la defensa dels valors democràtics. «En tot cas, la defensa de la democràcia és una responsabilitat col·lectiva», ha subratllat, abans d’adreçar-se especialment a les noves generacions per a animar-les a «cultivar el pensament crític».
Memòria
En l’acte també s’ha presentat un vídeo resum de la memòria del curs 2025-2026.
Informació i Foto: UJI