El Centre del Carme acull una exposició del videocreador Joan Morey sobre el poder de la veu i les formes de comunicació actual

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull l’exposició ANTONIO, JESÚS, MAGDALENA, MARIA, NICOLÁS, TERESA de l’artista mallorquí Joan Morey. És una investigació que explora les relacions entre la imatgeria religiosa barroca, el poder de la veu i les formes de comunicació actual.

La mostra, que es pot visitar a la Sala Contraforts fins al proper 22 de novembre, és el resultat de la I Convocatòria Nacional de Videoart LA MULTIKANAL, promoguda per la revista d’arts visuals i cultura contemporània MAKMA i l’Associació de Professionals per a l’Acció Cultural Contemporània (APACC), amb el suport del Consorci de Museus.

L’exposició ha estat presentada aquest dimecres pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, amb l’artista Joan Morey i el director de MAKMA, Salva Torres.

Durant la seua intervenció, Bugeda ha assenyalat la importància de recolzar els artistes visuals no sols a través d’iniciatives pròpies sinó també “escoltar i recolzar els projectes que sorgeixen del propi sector artístic valencià, com en aquest cas, a partir de la proposta de MAKMA”.

Així mateix, ha indicat que aquesta iniciativa, pionera a Espanya, «situa València en relació amb el context de l´art al nostre país i dels nous llenguatges de la contemporaneïtat». «En l’actualitat, és complicat dissociar l’àmbit audiovisual i el videoart de la creació actual, ja sigui com una eina o com la pròpia forma d’expressió dels artistes, i això és degut, en part, al fet que el món audiovisual és la forma de comunicació del present», ha afirmat.

«Precisament, Morey ens parla d’això a la seva obra, reivindicant la llibertat de comunicació cap a l’exterior, cap als altres, però també cap a nosaltres mateixos. D’aquí aquesta mirada cap a la iconografia clàssica, cap al misticisme com a forma de tornar la mirada cap al nostre interior», ha explicat.

Per part seva, Salva Torres ha agraït al Consorci de Museus que hagi estat l’única institució pública a Espanya que dediqui espai al videoart. “Un projecte com el nostre, que semblava necessari i interessant, es podia quedar al calaix si no hi ha una institució pública, com ha estat en aquest cas el Consorci de Museus, que hi ha apostat decididament”.

Diàleg entre patrimoni i experiència contemporània

En un context marcat per les noves tecnologies de mediació, conflictes globals i disputes al voltant de qui pot parlar i ser escoltat, la proposta de Joan Morey posa en diàleg el patrimoni històric amb l’experiència contemporània a través d’un conjunt d’escultures barroques de caràcter religiós i dels procediments audiovisuals experimentals desenvolupats per José Val de l’Omar per a la seva pel·lícula ‘9’9.

El projecte es planteja com un “assaig audiovisual per a una veu absent” que parteix de figures religioses convertides en dispositius de comunicació per reflexionar sobre els mecanismes mitjançant els quals s’atribueixen autoritat, legitimitat i capacitat de representació a determinats cossos i discursos.

A través de la ‘performance’ i el llenguatge audiovisual, Morey trasllada les posicions i gestos de les escultures clàssiques al cos dels intèrprets, situant-los al llindar de la parla. La veu esdevé així una construcció tecnològica i narrativa, però també un espai de negociació entre presència, representació i agència.

A la sala, l’obra es presenta com un díptic de vídeo format per quatre escenes interconnectades, els protagonistes de les quals encarnen escultures religioses mitjançant exercicis de control, memòria corporal i resistència física, traslladant al propi cos les posicions i gestos fixats a les imatges fins a l’esgotament.

En sotmetre aquests cossos a una nova mediació a través de la càmera i la intervenció de l’artista, s’activa un procés de resignificació en què la imatge històrica deixa d’aparèixer com un objecte fix per convertir-se en una cosa que pot ser habitada, transformada i escoltada.

Les escultures escollides per al projecte, conservades al Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, es corresponen amb Sant Antoni Abat, Sant Nicolau de Tolentino Magdalena penitent, Maria Egipcíaca, Crist jacent i Santa Teresa de Jesús.

Al vídeo, els elements de connectivitat amb la fe, la religió, amb l’imaginari cristià han estat substituïts per les pantalles. En paraules de Morey, “els telèfons intel·ligents són els nostres tutors, els nostres nous guies, ideologies que ens permeten connectar amb altres persones, llocs o contextos”.

«Si aprofundim en la peça apareixen aquestes posicions una mica més polítiques en relació amb la paraula o la capacitat de parla. Tenir el privilegi de comunicació estàndard i parlar de les diversitats de comunicació com per què qüestionem que Teresa de Jesús es comuniqui com una mèdium amb un ésser suprem o que una persona es pugui comunicar amb nosaltres amb una veu artificial o sintètica, quan té una dificultat física per a la parla. Aquests salts de segles em serveixen com a artista per crear, especular, pensar i no decidir donar-ne una conclusió sinó donar un testimoni per poder continuar conversant”, ha explicat l’artista.

Informació i Foto. Generalitat Valenciana