La Penyagolosa Trails Saludable Women mostra que les dones acaben les Ultres-trail amb menys dolor que els homes i recuperen abans

La diputada d’Esports, Tania Baños, el director de Penyagolosa Trails HG, Tico Cervera, i el professor de la Universitat Jaume I, Carlos Hernando, han presentat hui en la Diputació de Castelló els resultats de l’estudi Penyagolosa Trails Saludable Women. Aquesta investigació científica l’han realitzada l’UJI i Penyagolosa Trails HG, juntament amb l’Hospital Vithas 9 d’Octubre i la Càtedra Endavant de l’Esport del Vila-real CF. Per a això, han realitzat un complet estudi a 30 homes i 30 dones que van participar en la CSP de 109 quilòmetres, abans, durant i després de la prova.

El projecte s’ha focalitzat, en primera instància, a veure les diferències existents en la repercussió d’un treball de llarga duració entre els homes i les dones. I, en segon lloc, a mantindre una línia investigadora creixent a Espanya que permeta obtindre dades per a una millora de la salut dels corredors i corredores per mitjà del mesurament de factors psicològics, d’hàbits d’entrenament, així com paràmetres físics com l’evolució del pes i del component de la força, i marcadors bioquímics mitjançant analítiques sanguínies.

Una iniciativa plausible en opinió de la diputada provincial d’Esports, perquè segons ha assenyalat, “està en la línia de la filosofia que s’ha marcat l’equip de govern de la Diputació per als quatre pròxims anys, perquè com diem, volem lligar esport i salut, perquè està demostrat que cada euro que s’inverteix en Esport, té una repercussió de cinc euros d’estalvi en Sanitat”. Per tant, “hem d’aconseguir que els metges recepten més esport: eixir a córrer, a caminar o a practicar una determinada modalitat esportiva”.

Per part seua, Tico Cervera ha assenyalat que “la investigació científica aplicada a l’àmbit esportiu és de gran rellevància i des de Penyagolosa Trails HG portem ja diversos anys apostant per investigacions en corredors i corredores de ultramarató, que ens donen claus molt interessants per a analitzar el seu comportament durant carreres en les quals es realitza un gran esforç”. En aquest sentit ha recordat que Penyagolosa Trails HG va iniciar les investigacions en corredors i corredores de ultramarató en 2014, amb el Projecte Penyagolosa Trail Saludable i que ha permés desenvolupar processos molt ajustats a les necessitats de la mena d’esforç”. El grup d’investigació està consolidat i ja és un punt de referència en el desenvolupament d’investigacions en l’àmbit dels esports de llarga duració, sent la PTS i el projecte realitzat en la marató de València (Projecte CRS) els de major repercussió científica.

Conclusions de Penyagolosa Trails Saludable Women

1- L’escurçament dels telómers que es produeix en la població sedentària és diferent als corredors d’Ultra-trail. Cal assenyalar que un telómer és el final d’un cromosoma. Són seqüències repetitives d’ADN no codificant del cromosoma que protegeixen de qualsevol mal. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telómers s’escurcen. Amb el temps, els telómers es tornen tan curts que la cèl·lula ja no pot dividir-se. Una de les conclusions de la investigació és que en els corredors es produeix un retard en l’escurçament dels telómers, la qual cosa retarda l’envelliment cel·lular.
2- Homes i dones mostren nivells similars de mal muscular en finalitzar una prova d’Ultra-trail i al cap de 24 hores, romanent aquests nivells significativament per damunt dels seus valors basals. No obstant això, la percepció subjectiva de dolor general, avaluada mitjançant una escala visual analògica, és significativament major en els homes que en les dones en acabar la carrera. A més, a les 24 hores, els homes continuen manifestant un dolor general significativament major que abans de la carrera, mentre que les dones ja normalitzen els seus valors passat aqueix temps.
3- El millor resultat en homes es vincula amb la capacitat de mantindre’s més temps en intensitats superiors al 85% del VO2max. En les dones aqueixa vinculació no es produeix, distribueixen el seu esforç d’una altra manera.
4- La incidència d’enrampades no guarda relació amb la deshidratació ni amb la depleció electrolítica. Per contra, aquells corredors que van patir enrampades durant la CSP si que mostren nivells de mal muscular significativament més alts, tant en la meta com 24 hores després de finalitzar la prova.
5- El rendiment en una carrera d’Ultra-trail s’associa a valors ergoespiromètrics clàssics com el VO2max i la velocitat que som capaces de desenvolupar en el nostre segon llindar ventilatori, però també amb la màxima oxidació de greixos, la pressió inspiratòria màxima i l’aptitud neuromuscular. A més, dones i homes no mostren diferències estadísticament significatives en els tres factors esmentats anteriorment, mentre que els homes sí que presenten valors significativament millors en les variables ergoespirométricas clàssiques.

Cal recordar que per a obtindre totes aquestes dades s’han analitzat en els 60 voluntaris i voluntàries, els hàbits d’entrenament, l’estat de forma i salut (ecocardiografias i proves d’esforç amb analitzador de gasos), la capacitat de generar nivells de força abans i després de la carrera, l’evolució dels paràmetres fisiològics, antropomètrics i la seua evolució, percepció subjectiva de l’esforç durant la carrera, resposta cardíaca a l’esforç, paràmetres sanguinis abans de l’inici de carrera, 24 i 48 hores després, les variables genètiques relacionades amb el rendiment físic i la seua recuperació, espirometria i mesurament de l’activitat física. El valor de l’estudi mèdic ha ascendit aproximadament a 1500 € per participant.

 

 

 

 

Informació i Foto: Diputació de Castelló