La Generalitat salva de l’extinció a la Silene d’Ifac gràcies al pla de recuperació d’aquesta espècie protegida
La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha assolit els objectius plantejats al pla de recuperació per salvar de l’extinció a l’espècie protegida Silene d’Ifac. Aquesta planta és present als penya-segats del nord de la província d’Alacant i constitueix una veritable raresa botànica d’alt valor ambiental, ecològic i científic.
Així ho recullen les conclusions de la VIII reunió de coordinació de l’equip de treball per a la recuperació de l’espècie en què ha participat el Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, amb la col·laboració dels parcs naturals de Montgó, Serra Gelada, Ifac, el Grup d’Intervenció en Alçada dels Agents Mediambientals i els ajuntaments de la zona.
A la trobada s’ha abordat l’estat de compliment del pla de recuperació i la situació actual de l’espècie, els treballs realitzats durant el darrer any (censos, noves experiències de sembra, etc.), la situació del banc de germoplasma i l’estat dels horts planters.
Un dels punts destacables ha estat l‟impacte de la sequera en aquesta espècie, que ha provocat una reducció del nombre d‟exemplars en algunes poblacions, i fins i tot l‟impacte de la DANA, que va arrasar l‟hort planter al Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Tot i això, l’evolució de la producció ha estat molt satisfactòria i els diferents informes tècnics avalen la recuperació de la planta al litoral alacantí i el compliment dels objectius del pla de recuperació, que compta amb finançament europeu.
Evolució de les poblacions
Atès el preocupant panorama a què s’enfronta aquesta espècie, la Generalitat va aprovar un pla de recuperació el 2008, que va ser revisat i millorat el 2015, amb l’objectiu de salvaguardar la Silene d’Ifac al territori valencià. En aquell moment només quedaven quatre poblacions naturals amb menys de 100 exemplars i, des de llavors, han anat decreixent (el 2018 no en quedaven més de 20 plantes). El 2023, aquestes poblacions originals van desaparèixer per complet.
Afortunadament, els esforços per reintroduir l’espècie al medi natural han donat molt bons resultats i han permès la creació de 50 poblacions actives actualment, amb al voltant de 900 plantes. Això ha estat possible gràcies a les translocacions, sembra de llavors a llocs seleccionats específicament per les seves característiques favorables per albergar aquesta espècie. El 2022 es va arribar a un rècord de més de 2.040 plantes, encara que la sequera a la província d’Alacant ha fet que aquest nombre baixés.
La recuperació de l’espècie ha estat possible gràcies a la multiplicació de llavors duta a terme en diferents horts productors coordinats pel Servei de Vida Silvestre i la Xarxa Natura 2000, ubicats a diferents instal·lacions com els parcs naturals del Montgó, Ifac, Serra Gelada, i els jardins municipals de l’Alfàs del Pi, així com al mateix CIEF.
Al llarg d’aquests anys s’han produït gairebé 17 milions de llavors, de les quals aproximadament la meitat han estat utilitzades per a la introducció a camp mitjançant sembres orientades a la creació de les noves poblacions. Actualment, es conserven al voltant de 9 milions de llavors al banc de germoplasma del CIEF.
Silene d’Ifac
La Silene hifacensis, coneguda comunament com a Silene d’Ifac és una espècie endèmica ibero-balear, present als penya-segats litorals i illots d’aquesta illa, i al quadrant nord-oriental de la província d’Alacant.
Tal és la seva singularitat que, entre els anys 1930 i 1986, va ser considerada extingida a la flora continental europea. Aquesta situació va impulsar els primers conservacionistes nacionals espanyols a iniciar els primers treballs de conservació de la flora valenciana.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana