La Generalitat prioritza a l’Agenda Urbana Valenciana de la perspectiva de gènere i l’espai a vianants, peatonas i ciclistes a les accions urbanístiques de les ciutats

Així s’ha manifestat el conseller Arcadi Espanya que, juntament amb el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Dalmau ha participat en el seminari web gratuït ‘L’Agenda Urbana Valenciana en temps de COVID-19’, organitzada per la Generalitat, en la qual també han participat el catedràtic en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Subirats, i la directora general d’Urbanisme de la Junta d’Extremadura, Eulàlia Moreno.

Per la seva banda, Rubén Dalmau, en la mateixa línia, ha assenyalat la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere com a «eix transversal a totes les mesures previstes en l’Agenda Urbana Valenciana» i ha advocat perquè «les ciutats agafin el testimoni per revertir el canvi climàtic incorporant polítiques públiques de transició ecològica i sostenibilitat ambiental «.

En la seva intervenció, Arcadi Espanya proposa una ciutat pluricèntrica, abandonant el model radial que genera desigualtats als barris situats a la perifèria, unes ciutats, en definitiva, que es converteixin en autèntics espais de cohesió territorial, «on tothom tingui les mateixes oportunitats per desenvolupar el seu projecte de vida «. Per a això, «les ciutats -ha afegit- han de garantir la igualtat en l’accés a béns i serveis, i això es pot aconseguir millorant la mobilitat i redistribuint els equipaments en les mateixes».

Perspectiva de gènere

Els responsables de Govern valencià han coincidit a ressaltar la inclusió de la perspectiva de gènere en les accions urbanístiques de les ciutats. En aquest punt, el titular de Política Territorial ha documentat que són les dones les que encapçalen el trànsit de la mobilitat cap a pautes més sostenibles, amb un 48% dels seus desplaçaments en modes sostenibles a la Comunitat, davant el 35% dels homes.

En conseqüència, Arcadi Espanya destaca que «l’urbanisme de gènere fa les nostres ciutats millors» ia més, apunta que una planificació urbana i de la mobilitat que consideri les necessitats i els problemes de les dones «contribuirà a fer les nostres ciutats més habitables, més eficients i més democràtiques «.

Redissenyar ciutats més sostenibles

En un altre moment de la seva participació, Arcadi Espanya ha parlat de la mobilitat com a element fonamental per transformar les ciutats i combatre l’emergència climàtica. Així, ha expressat que s’han de redissenyar les ciutats perquè «moure a peu, amb bicicleta o en transport públic sigui una alternativa més eficient i assequible per a la majoria de la gent». En aquest context, ha recordat el pla de promoció de l’ús de la bicicleta i el patinet, posat en marxa pel seu departament, en el qual es contemplen ajudes per a la compra d’aquests vehicles, així com la construcció de carrils bici, inclosos els de mig abast, entre d’altres.

Finalment, com a complement a aquesta iniciativa sostenible, el conseller ha recalcat que el futur de les ciutats passa per utilitzar el «urbanisme tàctic» per guanyar espai a curt termini; impulsar els aparcaments dissuasoris a la perifèria de les ciutats, afavorir la intermodalitat dels mitjans de transport i reforçar l’oferta de transport públic.

L’habitatge després de la COVID-19

Per la seva banda el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Dalmau, ha destacat que després de dos mesos de confinament per la COVID-19, l’habitatge se situa en un pla fonamental. En aquest sentit ha manifestat que «la salut no és únicament una qüestió biològica, sinó que es vincula directament amb les desigualtats socials. Tal com recull la Classificació Internacional de Malalties, l’habitatge es configura com un factor que influeix en l’estat de salut i condiciona a l’correcte desenvolupament de sistema sanitari.

«El coronavirus ha reforçat la idea que és necessari repensar els espais, també de l’interior de les nostres llars. Durant aquest període les nostres cases han assumit el paper de refugi, i s’ha posat de manifest la necessitat de comptar amb elements tan bàsics com que la habitatge sigui totalment accessible per a les persones amb mobilitat reduïda, espais que promoguin hàbits saludables o espais adaptats per poder aïllar una persona en cas que sigui necessari «, ha conclòs el vicepresident segon.