La Generalitat avança en l’elaboració del PAT de la Vega Baixa per a ordenar de manera conjunta el sòl rural de la comarca
La Generalitat, a través de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, avança en els treballs d’elaboració de Pla d’Acció Territorial de la Vega Baixa (PAT Vega Baixa), amb l’objectiu d’ordenar de manera conjunta i coherent el sòl rural de la comarca.
En aquest sentit, en les pròximes setmanes sortirà a informació pública la versió preliminar d’aquest document, un instrument de planificació territorial que, després de les inundacions sofertes a la Vega Baixa al setembre de 2019, va obtenir un destacat suport en el procés participatiu emmarcat en el Pla Vega Renhace.
“El PAT d’aquesta comarca -ha destacat la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, Imma Orozco-, és un els projectes orientats a preparar millor aquest territori amenaçat per diversos perills naturals o induïts i a aconseguir un marc resilient per al desenvolupament sostenible de la zona”.
Ordenació d’usos
“Un dels reptes en la redacció del PAT ha estat conjugar l’ordenació dels usos i activitats necessaris per al desenvolupament econòmic i social de la comarca amb el respecte als processos naturals que es donen en el medi ambient”, ha explicat Orozco.
“Per a això -ha continuat la secretària autonòmica-, ha estat fonamental identificar i delimitar amb caràcter previ la denominada infraestructura verda i situar-la en la base del disseny urbanístic”.
Planejaments flexibles
El PAT Vega Baixa, que realitza un planejament més flexible i capaç d’adaptar-se als canvis socials i territorials, comprèn diverses estratègies per a la preservació activa del territori i per a l’establiment d’una estructura comarcal que pugui complementar-se posteriorment per part dels municipis.
Així, l’objectiu és superar la visió estrictament municipal de la zonificació del sòl no urbanitzable per a, d’una banda, evitar incoherències i incompatibilitats d’ús entre consistoris i, per un altre, garantir un tractament equitatiu i un aprofitament òptim de les oportunitats del territori preservant els seus valors.
La primera d’aquestes estratègies ha estat optar per una doble categorització del sòl en situació bàsica rural mitjançant la zonificació i regulació de les actuacions permeses en cadascuna de les 6 zones proposades en funció del caràcter i els processos naturals que es donen en elles.
A més, se superposen a aquestes zones algunes afeccions territorials que limitarien o matisarien el règim general o la intensitat d’usos o activitats permeses, ajustant-les a vulnerabilitats territorials detectades.
Les zones de sòl no urbanitzable -protegides per la legislació ambiental-, són els cabezos i cabezicos representatius de la identitat territorial de la comarca; els sòls del litoral; l’horta històrica de la Vega Baixa; els secans aterrazados, i la zona dels nous regadius.
Aquestes àrees es complementen amb els corredors fluvials i territorials, les orles de protecció dels espais de valor i les zones crítiques enfront del canvi climàtic que es troben greument amenaçades per la pujada del nivell de la mar al costat de la desembocadura del riu Segura i el Fondo d’Amorós.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana.