El Centre del Carme realça l’obra de 60 artistes afectats per la dana en una exposició que reflexiona sobre el territori

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Genealogies del territori’, una mostra composta per l’obra de 60 artistes que van vore afectats els seus estudis per la riuada d’octubre de 2024 i que realça les seues creacions en una reflexió entorn del territori, visibilitzant la riquesa artística del teixit cultural valencià.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat la mostra, que es podrà vore en la Sala Ferreres del CCCC fins a l’1 de juliol, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, el comissari, Álex Villar i alguns dels artistes representats en l’exposició.

Alonso ha destacat que ‘Genealogies del territori’ oferix “una reflexió sobre la nostra relació amb el territori entés este com a entorn ambiental però també com a ecosistema cultural” i ha afegit que la dana “va fer aflorar un teixit artístic situat en les zones afectades per la riuada i que van ser atesos pel CCCC en el marc del projecte ‘La huella de la dana en la práctica artística’”.

Segons la secretària autonòmica, ‘La huella de la dana’ va ser una exposició testimonial que va arreplegar les veus de 43 artistes afectats. “Amb ‘Genealogies del territori’, eixa reflexió arriba en forma d’obra d’art, passem del testimoniatge a la creativitat amb una mostra a la qual s’han sumat altres 17 artistes més”, ha explicat.

Per al director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, “‘Genealogies del territori’ constituïx un pas més en el Pla d’assistència d’artistes afectats que el Consorci de Museus va iniciar l’any 2024”.

En total, ‘Genealogies del territori’ mostra 60 instal·lacions que tenen com a nexe en comú un territori i que reflexionen sobre la naturalesa, la memòria i l’efímer a través d’art tèxtil, pintura, fotografia, ceràmica, collage, dibuix, vídeo, tecnologia o art mural.

L’exposició reunix obres que es van salvar de la riuada i que hui encara presenten la petjada de l’aigua, altres que han sigut restaurades, així com peces postdana algunes creades ex professo per a la mostra que oferixen una reflexió sobre el que va passar des del punt de vista de l’art.

“Més enllà de la dana, esta exposició és una panoràmica de la diversitat de llenguatges artístics de la nostra contemporaneïtat, i constituïx un exemple de l’excel·lència artística que hi ha en el nostre territori”, ha afegit Alonso.

Per part seua, el comissari de l’exposició, Álex Villar, ha assenyalat que la seu del Consorci de Museus, el Centre del Carme, “va ser refugi de moltes d’estes obres, per això és el lloc natural en el qual havia d’estar l’exposició”.

Villar ha explicat que “les pràctiques ací convocades despleguen una pluralitat de llenguatges que exploren l’art com a forma de coneixement: des de l’art tèxtil al paisatge, de la pintura a la instal·lació, de l’objectual al conceptual, del processual a l’immersiu”.

El títol ‘Genealogies del territori’ fa referència a la diversitat de generacions d’artistes que reunix, des de José Sanleón o Esteve Adam fins a Alba Bueno hi ha un recorregut generacional que compartixen el territori. Un territori específic a on de nou la memòria apareix com a idea fonamental.

Itinerari

‘Genealogies del territori’ s’articula com un recorregut que travessa un paisatge en transformació. L’exposició planteja un itinerari emocional i físic que ens porta des de les profunditats de la terra, el mar, els elements i la naturalesa que a vegades es revela i es convertix en malson, fins a conceptes més poètics o estètics, passant pel paisatge, la naturalesa domesticada i finalment l’esperança, la bellesa com a forma de sanació.

La mostra s’estructura en cinc àrees. El recorregut s’inicia en l’àmbit del sensible i l’oníric. ‘Terra i somni’ reunix les obres de Lucía Hervás Asins, David Sánchez, Luis Cebaqueva, Hugo Martínez-Tormo, Juan Carlos Forner, Mari Carmen Martínez, José Galarzo, Claudia Mascarell, Inma Coll, Maria Tinaut, Pilar Bressó, Ángeles Ciscar Ponce i Alicia Monteagudo.

En ‘Sediments de la memòria’, el fang, el residu i el fragment es convertixen en matèria de memòria i reconstrucció amb les obres de Lluïsa Penella, Pedro Mecinas, Alexandra Knie, Juan Olivares, Cristina Guzmán Traver, Miriam del Saz, Juan Luis Tortosa Vergara, Lluci Juan, Manuel Moreno, Antonio Barroso, Ximo Real, Carlos Sebastiá, Marisa Tresco, Marc Martínez Martí, Elías Taño, Antoni Roig i Alba Bueno.

En el ‘Paisatge: una manera d’habitar’ es reunixen les peces de La Grúa Estudio (Cristina Durán i Miguel Ángel Giner), Ramón Martínez Buades, José Luis Cremades, Alberto Beltrán, Rubén Tortosa Cuesta, Alex Marco, Enrico Della Torre, María Martín Gallego, Manuel Blázquez, Luis Manuel Caballero, Antonio González, Rossi Aguilar, Silvia Castell i Josep Esteve Adam.

‘La bellesa que encara podem suportar’ s’observa en el retrat simbòlic de JARR (Juan Antonio Rodríguez Roca), les obres de Lluís Masiá Perales, Ricardo Cases, NAPOL (Juan José Ortiz Zahonero), Eduardo Nave, Guerrero Ferrer, Emanuel Gravina, Gemma Alpuente, Vicente Gómez, Rebeca Plana o Maria Esteve Trull.

L’itinerari conclou amb ‘La llum i el silenci’, un espai d’obertura i transcendència amb les instal·lacions de Monique Bastiaans, Josep Sanleón, Juan Carlos Nadal, Raquel Garín i Nelo Vinuesa.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana