José Luis Pérez Pont presenta el cas d’èxit del Centre del Carme a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat a Santander, com a professor invitat, la ponència ‘L’accés a l’art i la cultura com a objectiu. L’èxit del CCCC a València’, en la qual va donar a conéixer en profunditat el treball que duen a terme ambdues institucions i que les ha portades a ser un referent en la difusió de la cultura contemporània i el seu acostament a la ciutadania.

La presentació ha tingut lloc en el marc del IX Trobada de Col·leccionisme, Art Contemporani i Societat. Col·leccionisme i Centres d’Art. Iniciatives per al Foment de l’Art Contemporani, que se celebra aquesta setmana a la seu de Santander de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. El curs, que està dirigit per l’Institut d’Art Contemporani i l’associació de col·leccionistes 9915, compta amb el suport de la Fundació Santander i aborda el paper que desenvolupen les institucions culturals, els museus i els centres d’art, tant públics com privats, com a generadors de connexions entre cultura i societat, dinamitzadors de diàleg i desenvolupament urbà, i agents que fomenten la creació artística.

El canvi de gestió de les institucions amb la incorporació de José Luis Pérez Pont a la direcció en 2016, va comportar una potent aposta d’acostament de l’art contemporani a la ciutadania, de foment de la producció artística, la didàctica, la mediació cultural, la formació i l’agitació cultural, que s’ha traduït en un significatiu increment de les exposicions i activitats programades, disminució de l’estacionalitat i xifres rècord de visitants, amb un creixement del públic infantil i juvenil, que suposa ja un 46,3 % del total.

“Després de la meua incorporació a la direcció del Consorci de Museus i el CCCC mitjançant un concurs públic, vam apostar per implementar un model de gestió basat en la igualtat i en la professionalització del sector artístic valencià, que done suport al present per a construir el futur, establint sinergies amb la societat civil per al foment de l’art i la cultura, compartint espais, obrint les instal·lacions per a la utilització per part de la comunitat i incrementant la dotació pressupostària aportada per la Generalitat per a la difusió de l’art i la cultura i el suport als professionals”, explicava el director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont, en la seua ponència.

En la seua comunicació, Pérez Pont va fer un repàs a les convocatòries públiques amb què el Consorci de Museus impulsa els professionals del sector: programes de comissariat (V.O.), de producció artística i suport a la investigació (Escletxes), de revisió de trajectòries artístiques valencianes (Trajectòries), de projectes d’inclusió i cohesió social (Cossos), de mediació cultural (Cercles i Tangent), de relectures de gènere i multiculturalitat (Reset), de processos artístics en entorns educatius (Resistències artístiques) i en centres ocupacionals (Lloc comú), entre altres. I, per descomptat, el programa Cultura Resident, que, en la seua última edició, ha seleccionat un total de 15 projectes d’investigació, mediació cultural, producció artística i gestió cultural, per a realitzar residències a València, Bocairent, Alacant, Castelló de la Plana, Madrid, Praga i Xile, amb una dotació total de 127.035 euros.

El director del CMCV i el CCCC ha presentat també programes educatius com Dibuixar al son o els espais permanents d’experimentació artística, Espai de Telles, per a primera infància (0-3 anys), dins dels museus i centres d’art, que han contribuït sens dubte a acostar l’art a la infància.

Formativament, el Consorci de Museus ha sigut pioner amb el seu màster de Formació Permanent PERMEA, Programa experimental de mediació i educació a través de l’art, que celebra en col·laboració amb la Universitat de València. Es tracta de la primera iniciativa de formació en educació i museus del panorama nacional, creada des d’una institució cultural i amb un caràcter tan especialitzat que enguany celebra la seua cinquena edició.

Algunes altres de les iniciatives que han situat el Centre del Carme en l’epicentre de l’agitació cultural han sigut les col·laboracions amb artistes i institucions tant nacionals com internacionals, l’experimentació amb la cultura popular a través de les Falles, el pla de màrqueting estratègic i, per descomptat, la programació d’activitats per a tots els públics com ara concerts, festivals, contacontes, xarrades, trobades, espectacles de dansa contemporània, ‘performance’, teatre, cine d’estiu i, fins i tot, un circ en l’interior del claustre de l’antic convent.

Tenint en compte que, en 2015, el Centre del Carme va rebre la visita de 71.315 persones, la renovació del model de gestió des de 2016, les convocatòries i els programes de formació i el treball constant de programació han generat un gran atractiu per a la ciutadania, que s’ha traduït en un important augment dels visitants del Centre del Carme, amb el rècord que va registrar en 2018 de 343.284. Sens dubte, aquest nou model de gestió desenvolupat per Pérez Pont i aplicat a una institució cultural ha aconseguit connectar amb la ciutadania i obrir un espai d’oportunitats pel que fa a l’accessibilitat dels espais museístics i la democratització de les experiències artístiques i culturals.

En aquest 2022, després de dos anys marcats per la crisi sanitària, el Centre del Carme recupera el pols prepandèmia amb un total de 77.528 visitants entre abril i juny, la segona millor xifra de la seua història en aquest mateix període. El CCCC s’ha consolidat també, en els últims anys, com un referent per als més joves, i així ho reflecteixen les xifres de públic infantil i juvenil, que han suposat el 46,35 % del total de visitants rebuts entre gener i juny de 2022.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: