Investigadors de la Universitat d’Alacant descobreixen noves troballes del complex termal del jaciment de l’Alcudia
Investigadors de la Universitat d’Alacant han fet noves troballes en el complex termal del jaciment de l’Alcúdia d’Elx (Alacant), en concret unes latrines adjacents a la porta principal de les termes i de les fases constructives del apodyterium o vestidor a les parets occidentals s’han trobat marques de les lleixes o taquilles per deixar la roba.
Els investigadors F.J Muñoz i J.F. Álvarez, liderats pel catedràtic de la Universitat d’Alacant, Jaime Molina, investiguen el sector termal del jaciment il·licità des 2017, després de 15 anys sense excavacions, en el qual va ser trobat un complex termal, que encara no ha estat completament excavat, per el que encara hi ha moltes troballes per realitzar.
Jaime Molina ha explicat que en un primer moment hi havia gran part del complex oculta i es pensava que el complex era més petit, però que la mida de la piscina els va portar a pensar que la importància i extensió de les termes era molt més gran.
Entre els nous descobriments, segons ha explicat Jaume Molina, es troben les latrines i la porta principal de les termes, a més de les fases constructives del vestidor. A més, segons ha afegit, aquest conjunt s’ha restaurat consolidant tots els arrebossats de les parets.
També s’ha excavat en profunditat de la sala de bany temperat (tepidarium) i s’ha delimitat el calent (caldarium), així com de les seves càmeres de calefacció (hipocausta) formades per paviments flotants sobre pilars de maó (suspensurae). Les termes estaven dissenyades per desenvolupar un recorregut que permetés alternar les sales de sudoració i bany calents i temperades, amb les passejades a l’aire lliure i el bany fred al frigidarium, del qual formava part la gran piscina central (natatio).
També s’ha trobat un aljub o dipòsit d’aigua en «perfecte estat de conservació» de l’època romana, que va estar sent utilitzat fins als anys 70, segons ha destacat.
El conjunt termal de l’Alcúdia s’articula al voltant d’un pati central porticat, almenys en el seu costat occidental, on s’observen les restes de tres columnes, i en el centre trobem la natatio. Aquesta gran piscina, de 11 per 8 metres, aproximadament, està completament pavimentada per una gruixuda i uniforme capa d’opus signinum, un resistent morter romà fet de calç, aigua i sorra, al qual s’afegeix ceràmica picada per dotar-la de propietats impermeabilitzants, que li dóna l’aspecte vermellós tan característic. Presenta quatre graons en el seu costat aquest per accedir i descendir, vorades laterals amb vores arrodonides i un banc que envolta tot el fons.
Les termes orientals de l’Alcudia daten d’època augustea i altoimperial (segles III dC), tot i que presenta diferents fases constructives posteriors d’època baiximperial i tardana (segles III al VII), i van patir múltiples remodelacions i destruccions que la allunyarien de mica en mica l’ús termal.
En aquest sentit, Molina ha indicat que les termes per als romans eren un dels edificis centrals de la seva vida social, ja que a més de les funcions higièniques, les termes eren lloc d’esbarjo i conversa, combinant les activitats esportives amb les reunions de negocis . El costum era accedir als banys públics en torns alternatius d’homes i dones.
Informació i Foto: Universitat Alacant