Excavacions de la Universitat d’Alacant poden ser claus per escriure quatre-cents anys en blanc a la península Ibèrica
Què va succeir entre el 1200 i el 800 abans de Crist? Investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni (INAPH) de la Universitat d’Alacant intentaran omplir els buits existents entre el 1200 i el 800 abans de Crist.
El jaciment de Cabezo Redondo de Villena és un dels pocs que posseeix mostres de l’Edat de Bronze i que ha pogut aportar per validar l’estudi internacional The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years, publicat a la revista Science el passat 15 de març, en el qual s’analitza l’evolució genètica de les poblacions de la península Ibèrica en els darrers 8.000 anys. El projecte d’investigació d’aquest jaciment, dirigit pels professors Mauro Hernández, Gabriel García Atiénzar i Virginia Barciela, membres del INAPH, ha participat aportant tres de les 271 mostres dels genomes analitzats d’individus procedents de jaciments de la península amb diferents cronologies. El resultat és l’elaboració d’un mapa genètic de la península. Les dades aportades per diversos enterraments del jaciment de Cabezo Redondo han permès caracteritzar genèticament a les poblacions de l’Edat del Bronze (2200-1200 aC), evidenciant la substitució de les elits i l’aparició d’un nou grup poblacional d’origen estepari (sud de Rússia i Ucraïna) que es va assentar a la península en els moments inicials d’aquest període i que va aconseguir perpetuar-se en el poder durant segles.
Les mostres de Cabezo Redondo analitzades en aquest estudi, corresponen a tres homes, el cromosoma I s’ajusta amb el del haplogrup R1b i que van morir entre el 1700 i el 1600 abans de Crist, van ser enterrats a l’interior de diferents habitatges del poblat, ritual reservat a les persones de més alt rang. A més, com a part de les seves aixovars funeraris, van ser documentades petites joies d’or i plata d’acord amb aquest estatus.
La constatació de l’arribada de grups descendents de pastors de les estepes d’Europa de l’Est, l’anomenada cultura de Yamna, fa entre 4.000 i 4.500 anys s’associa a l’expansió Campaniforme a la península Ibèrica, període caracteritzat per l’aparició de les primeres armes de coure i d’atuells ceràmiques decorades emprades en diferents rituals socials associats a elits. Els resultats genètics mostren com, de forma progressiva i durant una etapa que va poder durar uns quatre-cents anys, els llinatges del cromosoma Y, exclusivament d’individus masculins, presents a la península Ibèrica fins a l’Edat del Coure van ser substituïts per un nou llinatge, el R1b , d’ascendència estepària. Aquesta dada no s’ha d’entendre com una migració massiva o una substitució violenta de les poblacions locals, sinó com un procés esdevingut al llarg de diverses generacions, durant el qual aquestes poblacions estepàries van aconseguir consolidar-se al poder.
Sobre l’any 2400 abans de Crist arriben i es produeix una substitució d’aquests per les elits locals. Aquests nous pobladors engendren amb dones locals. El resultat és que sis-cents anys després les elits locals són els seus hereus genètics. Aquesta dada es confirma en les sepultures, moltes d’elles vinculades a les elits, documentades durant l’etapa següent, l’Edat del Bronze, en què s’observa la pervivència d’aquest llinatge. Per aquest motiu els investigadors de la UA hagin pogut aportar les tres mostres per a l’anàlisi de l’ADN a l’estudi internacional. García Atiénzar aclareix que, l’arribada d’aquest grup poblacional a la península Ibèrica es va poder deure al fet que “en l’Estepa en aquest moment hi havia un canvi climàtic que tendia feia gran sequedat i, probablement, buscaven noves terres perquè eren agricultors i pastors”.
El macroestudi ha estat co-liderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (Estats Units) i part de l’anàlisi dels genomes de 271 individus procedents de jaciments de la península amb diferents cronologies, posteriorment contrastats amb les dades d’altres 1.107 restes antigues i de 2.862 moderns recollits en estudis previs.
La pervivència del llinatge estepari durant tantes generacions ha de explicar-se per un context de forta estratificació social, en el qual les elits es van convertir no només en els líders socials i polítics, sinó també en els llinatges genèticament predominants, aclareix l’investigador Gabriel García Atiénzar. El mateix especifica que “és important tenir en compte que el registre arqueològic, especialment el funerari, no sempre és representatiu de la totalitat de la població dels grups del passat. En aquest sentit, en Cabezo Redondo, un poblat ocupat des del 2000 fins al 1250 abans de Crist i que, en el seu moment de màxima esplendor va poder arribar a estar habitat per més més de dues-centes persones, només s’han trobat restes de seixanta individus ”
Informació i Foto: http://www.web.ua.es