Els esdeveniments de mortalitat massiva associats a les onades de calor marines podrien ser la nova normalitat a la Mediterrània

Un equip internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat que, entre els anys 2015 i 2019, el Mediterrani va experimentar una sèrie d’onades de calor marines que van afectar totes les regions de la conca i que han donat lloc a esdeveniments de mortalitat massiva recurrents durant tot el període analitzat. Els detalls es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Global Change Biology.

Segons la feina, en què també han participat la Universitat d’Alacant (UA), el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Sevilla (US) i altres centres internacionals, les poblacions d’unes 50 espècies entre les quals figuren corals, esponges i macroalgues, es van veure afectades per aquests esdeveniments al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, des del Mar d’Alborán fins a les costes del proper orient.

“Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de profunditat, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals, afectant més d’un 90% de la Mediterrània i aconseguint temperatures de més de 26ºC en algunes àrees”, detalla Joaquim Garrabou, investigador de l’ICM-CSIC i un dels autors de l’estudi.

Les espècies clau, les més afectades

Algunes de les espècies més afectades pels episodis de mortalitat massiva a la Mediterrània són clau per al manteniment del funcionament i la biodiversitat dels principals hàbitats costaners. Entre aquestes figuren les praderies de posidònia oceànica o les poblacions de coralls, que formen dos dels hàbitats més emblemàtics d’aquest mar.

Aquest és el primer estudi que avalua els efectes de les mortalitats massives a escala mediterrània durant cinc anys consecutius. En total, hi han participat més de 30 grups de recerca d’11 països, cosa que ha permès observar la incidència i la severitat de la mortalitat a cada racó de la conca. De fet, s’ha obtingut la imatge més completa fins ara dels impactes dels esdeveniments d’escalfament extrem sobre els organismes i els ecosistemes mediterranis.

“Lamentablement, els resultats del treball mostren que el mar Mediterrani està experimentant una acceleració dels impactes ecològics associats al canvi climàtic, fet que suposa una amenaça sense precedents per a la salut i el funcionament dels seus ecosistemes”, exposen Cristina Linares i Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

De l’excepció a la norma

La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i la Mediterrània no n’és una excepció. En concret, les onades de calor marines associades a aquesta crisi estan causant esdeveniments de mortalitat massiva a tots els ecosistemes litorals d’aquesta conca com a conseqüència del seu augment de freqüència, intensitat i extensió.

“Davant aquest escenari, és imprescindible conèixer la relació entre les diferents respostes biològiques de la biodiversitat marina i els diferents nivells d’exposició a la calor”, apunta el professor de la US Free Espinosa. Per la seva banda, David Díaz i Emma Cebrián, investigadors de l’IEO i el CEAB, respectivament, lamenten que, fins ara, “l’alta variabilitat de les respostes observades entre espècies i poblacions a escales espacials i temporals molt diferents ha minat la nostra capacitat de explorar aquesta relació”.

Ara, gràcies a la resolució temporal i espacial considerades, s’ha pogut demostrar que hi ha una relació positiva significativa entre la durada de les onades de calor i la incidència dels esdeveniments de mortalitat.

“Els esdeveniments de mortalitat massiva a la Mediterrània són equivalents als de blanquejament observats també de forma consecutiva a la gran barrera de corall, cosa que suggereix que aquests episodis són ja la norma més que l’excepció”, explica el professor de la UA Alfonso Rams.

Per tot això, la comunitat científica insta a reforçar la coordinació i la cooperació a nivell regional, nacional i internacional, com s’ha fet en aquest treball, per assolir decisions de gestió més efectives capaces de fer front a l’emergència climàtica.

Aquesta investigació s’ha dut a terme gràcies al suport dels projectes europeus H2020 MERCES, H2020 Futurmares, InterregMED MPA-Engage, i del projecte del Pla Nacional HEATMED (RTI2018-095346-B-485 I00).

Article de referència:

Garrabou, J., Gómez-Gras, D., Medrano, A., Cerrano, C., Ponti, M., Schlegel, R., Bensoussan, N., Turicchia, E., Sini, M., Gerovasileiou, V ., Teixit, N., Mirasole, A., Tamburello, L., Cebrian, E., Rilov, G., Ledoux, J.-B., Souissi, J. B., Khamassi, F., Ghanem, R. … Harmelin , J.-G. (2022). Marine heatwaves drive recurrent mass mortalities in the Mediterranean Sea. Global Change Biology, 00, 1–18. DOI: 10.1111/gcb.16301

Informació i Foto: Universitat Alacant

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: