El ValenciaCF s’imposa al Sevilla en el Sanchez Pizjuán (0 a 2)
Sí, quan el València CF es proposa alguna cosa no ho fa de cara a la galeria, el persegueix de veritat. Al llarg de la setmana, Marcelino va preparar a la seva tropa per a la batalla del Sánchez Pizjuán, un escenari molt complicat i ple de dificultats, però volia guanyar. No hi havia comptes pendents, més enllà de la rivalitat entre dos equips de la zona alta de la classificació, però sí eren molts els integrants de la plantilla que no havien aconseguit guanyar al Sevilla FC al seu estadi, i amb dos perfectes rematades de Rodrigo després regals de Kondogbia, ja poden presumir d’això.
Amb l’únic objectiu de guanyar, el tècnic valencianista va reubicar a Gabriel Paulista al lateral dret. Es volia anul·lar a Nolito i a Sarabia, que des de les bandes afilen les seves botes abans de cercar a Muriel, un perill constant. Des del primer minut, el colombià del Sevilla FC va tenir llibertat de moviments per dificultar la tasca dels centrals, que va buscar el gol després d’una gran paret amb el “Mut” Vázquez, amb un xut enverinat que va allunyar Gayà.
Però amb el que no comptava el conjunt sevillà era amb l’eficàcia del València CF que, en la seva primera arribada amb perill, “va matar” i va elevar el 0-1 al marcador electrònic. Després una passada llarga de Kondogbia, Rodrigo va atreure la pilota com si tingués un imant a les botes, abans de treure del barret de copa un control per deixar enrere al seu marcador digne de mostrar a l’Acadèmia, que li va permetre plantar-se sol davant Sergio Rico, al qual va batre sense titubejar. Era la primera rematada del València CF i va acabar en gol, eficàcia pròpia d’un club gran, com ho és l’equip dirigit per Marcelino.
S’havia fet el més difícil, avançar-se al marcador, però això no significava que no es patiria. El Sevilla FC va protestar una caiguda de Lenglet, però en els seus plans tampoc van comptar amb un Net incommensurable. Sarabia es va desmarcar a l’espera d’un centre d’Layún, però el porter brasiler va treure una mà miraculosa. Estrenyia l’equip sevillà, sabedor que la quarta plaça s’allunyava a onze punts i Muriel li va treure la pols al travesser després d’un violent rematada. Sort! Quina respir!
L’estreta avantatge al marcador del València CF obligava al Sevilla FC a bolcar-se sobre la porteria defensada per Net, que es va veure obligat a fer quadrar el seu palmell de la mà després d’un quilomètric tret de Banega que es va enverinar, com la trajectòria que li va donar Lenglet amb la seva puntera després d’un servei de falta. Es portaven les mans al cap els aficionats del Sevilla FC, als quals el cor se’ls posava en un puny cada vegada que Rodrigo rebia la pilota, bé per executar un tret o per inventar-se un passada a l’espai, com el que li va donar a Guedes, però es va creuar en la seva rematada Layún per desviar a córner.
Va perdonar Guedes, però no ho va fer Rodrigo, de nou després d’una passada màgic de Kondogbia. El migcampista francès, després de deixar enrere a tot a tres rivals que es van creuar pel seu camí, va aixecar la seva mirada de reüll i va veure com s’iniciava el desmarcatge l’ariet hispanobrasiler, que de nou es va plantar sol davant Sergio Rico, a qui va batre amb una rematada perfecte. I s’ha acabat. 14 anys després, el València CF va tornar a conquerir la plaça del Sánchez Pizjuán, allunyant-se a onze punts del Sevilla FC.
Informació i Foto: http://www.valenciacf.com