El Museu de Belles Arts de València rep la donació de la sèrie completa dels ‘Caprichos’ de Goya de 1868

El Museu de Belles Arts de València ha rebut una donació completa dels ‘Caprichos’ de Francisco de Goya, impresa per la ‘Calcografía Nacional’ en 1868, que ha realitzat Ángel García Molins, la col·lecció del qual pertanyia al seu iaio, Antonio García Molins.

Francisco de Goya (1746-1928) va realitzar al llarg de la seua vida nombrosos gravats i estampes. Va dominar totes les tècniques, des de l’aiguafort fins a l’aiguatinta, la punta seca o la litografia. En aquesta producció en blanc i negre és on Goya es va mostrar més lliure i va desenvolupar una visió tremendament crítica i fosca del seu entorn. En els seus dibuixos reflectia l’Espanya de 1800, període en què el retard, la superstició, la superxeria i la incultura impregnen una visió molt negativa de la realitat.

La sèrie dels ‘Caprichos’ es va publicar per primera vegada en 1799 i recull la reacció de Francisco de Goya a la greu crisi derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794, que el va deixar sord. Les idees que animen la sèrie de huitanta aiguaforts van sorgir del viatge que va realitzar el pintor per Andalusia acompanyant els ducs d’Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Es tracta de la sèrie gravada en la qual Goya va desenvolupar la seua visió més personal de la realitat que l’envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb les dels ‘Desastres de la guerra’ (1810-1815), la ‘Tauromaquia’ (1816) o els ‘Disparates’ (1816-1820).

Pablo González Tornel, director del Museu, ha subratllat que “els ‘Caprichos’ de Goya, a més de comptar amb un autoretrat del pintor, afronten temes com la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorància, la vanitat, l’ociositat de la noblesa i les criatures grotesques”.

Segons González Tornel, “els temes analitzats per Goya parteixen d’una visió crítica dels usos i els costums de la societat espanyola per a, després, evolucionar cap a la plasmació de les parts més fosques, irracionals i violentes d’un ser humà privat d’intel·lecte i quasi salvatge”. Així, el director ha afirmat que “la mirada reflexiva i crítica de Goya és un exemple hui en dia de l’inconformisme davant de les pautes heretades i de la lluita pel progrés i els avanços socials”.

Una mostra de la donació rebuda s’exhibirà en la col·lecció permanent del Museu de forma temporal per les condicions lumíniques adequades que exigeix aquesta classe de material.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: