El Llevant s’imposa a Las Palmas

Informació i Foto: http://www.levanteud.com

En un partit emergent i amb tirada cap al vertigen; perquè sempre hi va haver notícies dels porters i sempre hi va haver aspectes que enumerar a l’interior de les àrees, va aparèixer Jason per encendre definitivament la llum i per certificar una victòria redemptora i terapèutica per a la societat blaugrana. L’atacant gallec es va esforçar sobre la gespa de l’Estadi Gran Canària i va treure el millor del seu repertori per signar la seva primera obra d’art en l’univers de la màxima categoria. Va ser una obra mil·limètrica i calculada que podria haver signat la paleta d’un pintor del cincuecento italià. Res va quedar a l’atzar en la seva execució. No va ser un baptisme qualsevol per a un jugador l’estela es trobava a faltar després d’allunyar-se de l’últim trajecte de la Lliga per una inoportuna lesió datada en el partit que va creuar el Llevant i la Reial Societat al Ciutat de València. I això va succeir en els dies finals de setembre. Jason es va projectar amb velocitat per voltar els dominis defensats per Raúl. Quan va trepitjar aquest espai va decidir aturar el temps. Els segons semblaven eternitzar-se. Va ser una estratagema perquè la seva ment viatjava a la velocitat de la llum. En aquest instant el pla ja estava traçat i perfectament armat a l’interior del seu cap. Sobre la meta local semblava dibuixar-se un signe d’interrogació que el jugador gallec va difuminar amb un tret letal. Abans havia confós al seu oponent amb una bicicleta. Aquest recurs únicament sembla reposar als peus dels prestidigitadors de la pilota.

El gol definitivament va ofegar a la U. Las Palmas. En una mica més de cinc minuts el Llevant es va expressar amb virulència davant el marc de Raúl. Abans Toño va decidir deixar el seu rastre després de colar pel carril esquerrà mostrant tota la seva vocació atacant. De les seves botes va sortir un xec al portador que Doukouré va aprofitar. Quan es tracta d’aproximar-se a la seva adversari no hi ha dics de contenció per a un defensor sempre predisposat per donar dos passos endavant en la recerca d’aventures. En la virtut del cop del lateral estava l’excel·lència del gol. Cheick va perllongar de cap en direcció cap a la xarxa. El migcampista de Costa d’Ivori ocupa una vasta extensió sobre el rectangle de joc. La contundència blaugrana va ser absoluta i demolidora. El seu somriure contrastava amb el rictus de dolor que exhibien els futbolistes locals. Les emocions en el futbol, ​​com en altres àmbits de la vida, són antagòniques. Van per barris.

El Llevant va prendre Canàries per marxar enfortit anímicament i espiritualment. Passa que hi ha partits que quan apareixen en el calendari durant l’estiu no presagien la transcendència que en el temps més present adquireixen. Una cosa així va succeir en el xoc entre la U. Las Palmas i el Llevant. Res sembla definitiu, però la victòria dimensionava la seva condició. Els tres punts comporten una injecció d’adrenalina per a un grup que desterra l’ansietat que pot provocar un cicle de sis partits sense conjugar amb la victòria. Al marge, distància a un oponent amb el qual comparteix destinació en el marc de Laliga Santander. Les notícies són excel·lents i s’amunteguen. El Llevant va recuperar la memòria sobre el verd del coliseu canari, principalment durant el primer acte. No va reservar res en la seva posada en acció. La pilota va tornar a circular sobre la faç de l’verd.

Les combinacions es van succeir i sempre hi havia un futbolista blaugrana disposat a socórrer al seu company. Aquest esperit gremial que caracteritza el bloc de Muñiz es va materialitzar en el feu groc. Les línies llevantinistes es van endinsar en territori enemic per intentar segrestar la sortida de la pilota de l’equip de Ayestarán. El Llevant ocupava el terreny de joc de forma racional. Muñiz va apostar per Oier a la porteria i li va donar galons a Shaq a la banda dreta. La resposta de tots dos va ser encoratjadora. Ho diuen els manuals de la disciplina: si el teu adversari va malmès i una mica confós envia-senyals per augmentar aquest estat latent de preocupació. El Llevant tocava amb precisió trobant punts de fuga. Ünal va provar els reflexos de Raúl. I més tard va trencar el fora de joc, tot i que no va poder contactar amb Morales exercint d’extrem dret. I Bardhi va buscar l’escaire després pegar-li amb l’ànima al cuir des de la frontal de l’àrea.

Passa que Las Palmas té dinamita a l’extrem del camp en què es materialitza el gol. Vitolo, Viera i Tana juguen a fet i amagar amb la pilota. Els seus recursos són il·limitats i no semblen esgotar-se. Sobre la frontal de l’àrea no paren d’imaginar ràtzies i de tirar d’inventiva il·luminant combinacions mortíferes en inversemblants. Calleri s’enganxa amb tots a la recerca d’espais pels quals infiltrar. Las Palmas va reviure en els minuts últims de la primera part. I la tendència semblava mantenir-se en la represa.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: