El festival internacional Cinema Jove reunix en les seues seccions oficials la curiositat pel passat recent de la joventut actual

El Festival Internacional de Cinema de València–Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), presenta a competició en la seua 39a edició 10 llargmetratges, 59 curtmetratges, 8 sèries i 4 pel·lícules dedicades a narratives experimentals, amb temàtiques que denoten la curiositat pel passat recent de la joventut actual.

La directora adjunta de Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), María Fuster; el director de Cinema Jove, Carlos Madrid, i les representants dels comités seleccionadors Ana Catalá (llargmetratges) i Laura Pérez (curtmetratges), han sigut els encarregats de presentar hui les obres audiovisuals que concorren en esta edició, que se celebrarà del 20 al 29 de juny.

Per la seua part, el director de Cinema Jove, Carlos Madrid, ha assenyalat que en les seleccions oficials “destaquen, com a marca identitària de Cinema Jove, els trànsits a la maduresa en diferents èpoques de la joventut; en este cas, en contextos tan variats com la societat portuària romana, un microcosmos rural en la guerra de Kosovo o un institut de l’Índia”.

Carlos Madrid ha indicat que en la secció oficial de llargmetratges competixen este any dos propostes valencianes. La primera, Lo carga el diablo, serà l’encarregada d’inaugurar el festival. Pablo Molinero, Antonia San Juan, Isak Férriz i la jove actriu Mero González protagonitzen esta delirant road movie dirigida per Guillermo Polo.

D’altra banda, Jordi Núñez firma i dirigix l’adaptació de l’obra teatral de Jordi Casanovas Valenciana, un drama ambientat a la Comunitat Valenciana durant els noranta, on els últims alés de la ruta del bakalao es connecten amb l’‘Espanya del progrés’ i el naixement de la telerealitat amb la truculenta cobertura del cas de les xiquetes d’Alcàsser.

A més, cal esmentar la coincidència en esta edició de dos propostes procedents de països de l’antiga Iugoslàvia. D’una banda, 78 Days és un fals diari documental d’Emilija Gašić, rodat amb càmeres de vídeo casolanes que retrata la vida quotidiana d’una família sèrbia durant el bombardeig de l’OTAN en 1999.

D’altra banda, Excursión reflexiona, en contrast, sobre el significat de convertir-se en dona en l’era de la postveritat. El llargmetratge de la cineasta bosniana Una Gunjak va rebre una menció especial en el passat Festival de Locarno.

Altres propostes de llargmetratges

Entre els llargs a concurs hi ha també trames sobre relacions familiars i de parella tòxiques. Així, l’índia Girls Will Be Girls seguix el viatge d’una adolescent el sexy i rebel pas de la qual a la vida adulta es veu interromput per la seua jove mare. Shuchi Talati debuta en la direcció amb este drama reconegut amb els premis del públic i a la interpretació en Sundance.

Per la seua part, El Paraíso, d’Enrico Maria Artale, guanyadora a millor actriu i guió en la secció Orizzonti de l’última Mostra de Venècia, aborda les complexes relacions maternofilials en un context de marginalitat.

El director Takuya Kato presenta en Cinema Jove el seu tercer llargmetratge, Fly On, un drama intimista la banda sonora del qual firma la cantautora nipona Eiko Ishibashi (Drive My Car, La espada del inmortal) i que està protagonitzat per una dona casada que acaba de perdre el seu amant en un accident de trànsit.

En el drama alemany Of Living Without Illusion, la directora suïssa Katharina Lüdin explora les relacions romàntiques a través d’una actriu de teatre de mitjana edat que patix el rebuig de la seua parella. Rodada en 16 mil·límetres, va ser seleccionada en el Festival de Locarno.

Després de concórrer en Cinema Jove en 2022 amb el seu anterior llargmetratge, El combate de Keiko, el japonés Shô Miyake participa a concurs amb la seua atípica rondalla sobre l’amistat All the Long Nights, estrenada en la passada Berlinale.

Una aposta atípica en el festival és el thriller psicològic australià Birdeater, on una nòvia s’unix al comiat de solter del seu promés. Jack Clark i Jim Weir debuten com a directors amb esta cinta de gènere que va causar sensació en el festival SXSW i va guanyar el premi del públic a Sidney.

“Les mirades jóvens es plasmen en l’atreviment (com en el potent thriller Birdeater), en el retrat de l’espontaneïtat (com en el drama serbi 78 Days) o l’experimentació sexual (cas del curtmetratge Complications), una selecció en la qual no falten reflexions sobre els efectes de les xarxes socials i la creixent preocupació per la salut mental, i que oferix una mirada polièdrica sobre les dificultats, la incertesa i les inseguretats que comporta ser jove en societats molt diferents”, ha resumit Madrid.

Un mosaic d’històries curtes

La secció oficial de curtmetratges inclou 59 títols procedents de 20 països, que reflectixen una gran riquesa de llenguatges i estils narratius, des de la ficció fins a l’animació i el documental experimental. Les projeccions es dividiran en 10 sessions d’entre cinc i sis títols cada una.

Molts dels treballs han sigut programats i premiats en alguns dels principals festivals del món, com Cannes, Locarno, Clarmont, la Berlinale, el Caire i Sundance.

Enguany s’aborden les relacions familiars, l’amor, l’amistat, l’experimentació sexual i les pors del pas a l’edat adulta. Destaquen diverses històries que denuncien, critiquen o exposen la precarietat laboral.

Sèries d’estrena

La família i la joventut estan molt presents en la secció oficial de sèries, que enguany està integrada per 8 estrenes a Espanya que comprenen gèneres com la comèdia, el drama, el thriller i el documental.

Destaca la sèrie australiana-neozelandesa After the Party, qualificada per la premsa anglosaxona com un de drames televisius recents més impactants, brillantment interpretat per Peter Mullan (Mi nombre es Joe, Trainspotting) i Robyn Malcolm, i premiada en el festival Series Mania.

El prestigiós festival francés també va reconéixer com a millor sèrie en la seua secció Panorama la noruega Dates in Real Life, de Jakob Rørvik, en la qual s’aborden les relacions amoroses en entorns virtuals.

Pedro Levati dirigix El sabor del silencio, sèrie argentina de conspiracions polítiques i alta gastronomia. Per la seua banda, els francesos Jonathan Hazan i Matthieu Bernard són els responsables d’Extra, que aborda un tema encara tabú: el plaer sexual en les persones amb diversitat funcional.

La directora Nadia Louis-Desmarchais presenta en Cinema Jove la sèrie canadenca The Meteorites, que narra la vida de dos germanes d’origen haitià enviades a una família d’acollida blanca de Quebec. També arriba des del Canadà I Will Bury You, de Ravi Steve, una comèdia negra sobre dos germans que intenten complir els últims desitjos de la seua mare.

Bosses amniòtiques trencades, bebés en posició de natges, contraccions primerenques… per a les comares que protagonitzen la sèrie alemanya Push, de Luisa Hardenberg, les emergències estan a l’orde del dia.

La secció oficial es tanca amb Ignorant, sèrie documental de 12 capítols que posa el focus en la doble precarietat que patixen els jóvens de la generació Z i mil·lenistes dedicats a la cultura. Amb la direcció de Mar Castel, un grup de músics, artistes plàstics, intèrprets i gestors culturals de l’escena valenciana compartixen les seues experiències.

Finalment, fora de competició, es presenta Nos vemos en otra vida, adaptació del llibre del periodista Manuel Jabois a càrrec dels germans Sánchez-Cabezudo, reconeguts per algunes de les millors sèries espanyoles dels últims temps, com Crematorio i La Zona.

Experimentació en òrbita

La secció oficial Órbites, dedicada als nous llenguatges i les narratives experimentals, inclou este any quatre pel·lícules de temàtiques i estètiques molt diverses.

Entre estes, El arte de los analfabetos (Kevin Castellano Castaño i Eduardo Hirscheld León), on es reproduïx el camí a peu des de València fins als Pirineus que va fer l’avi de Kevin Castellano juntament amb son pare durant la postguerra; el thriller documental My Sextortion Diary, on la jove cineasta catalana Patricia Franquesa abduïx l’espectador en el relat del xantatge al qual va ser sotmesa per una màfia de ciberdelinqüents.

També participa el migmetratge de no ficció Elogio del horizonte, els protagonistes del qual, el mateix director, Rafa Alberola, i la guionista, Jimena Merino, reflexionen sobre el cinema i l’amor; i la peça de docuficció etnogràfica d’Alberto Martín Menacho Antier Noche.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana