El Consorci de Museus impulsa una nova edició del projecte ‘Negre’ de videocreació a Les Cigarreres d’Alacant
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) impulsa una nova edició del programa ‘Negre’ de recerca i videocreació al Centre Cultural Les Cigarreres d’Alacant, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant. Dirigit per la gestora cultural Leticia Cano, el projecte s’ha iniciat aquest mes d’abril amb ‘La romeria dels cornuts’ de l’artista María Alcaide, una videoinstal·lació que es podrà veure a la Sala Negre fins al proper 22 d’agost.
‘La romeria dels cornuts’ és el resultat d’una investigació plàstica realitzada per Alcaide (Aracena. Huelva, 1993), que parteix del ballet homònim de Federico García Lorca i Cipriano Rivas Cherif (1933), per tal de fer una lectura heterodoxa de la romeria del Rocío i de l’entorn. La investigació se centra en els usos del territori, a través del vídeo, la dansa, la música i la creació de vestuari.
El director gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, ha destacat la importància de “recolzar el talent de joves creadors a través de programes com Negre, que és ja un projecte consolidat dins de les propostes artístiques del centre cultural Las Cigarreras” i ha afegit que “Negre acosta nous llenguatges artístics i serveix d’aparador per a l’art emergent”.
‘La romeria dels cornuts’ va ser l’avantsala de ‘Yerma’, peça fonamental de García Lorca en què la fertilitat és l’eix central, un tema que es reflecteix fins i tot al paisatge. En aquest cas, l’escenari és el Parc Nacional de Doñana, així com les zones turístiques, industrials i agrícoles que l’envolten.
Aquest projecte és una actualització contemporània del ballet lorquià, on s’introdueixen qüestions com la fertilitat, el desig o la violència, traslladada al Rocío ia Doñana, entesos no només com a paisatges, sinó com un entramat de relacions afectives, econòmiques i polítiques al voltant dels usos del territori, així com en les dinàmiques productives.
El paisatge com a protagonista
A la videoinstal·lació el paisatge deixa de ser fons per convertir-se en protagonista. És un pelegrinatge filmat que recorre un territori transformat per l’agricultura, la indústria i el turisme, on es barreja la fe, la festa popular i l’acció de l’home.
Alcaide ha afirmat que la investigació “mostra una imatge íntima, fragmentada i capritxosa de l’entorn, com un ballet en què no s’oculta res. Una manera de mirar en què el cos i la cambra no se separen, ni el territori se separa de qui ho està gravant”.
Al centre d’aquesta coreografia apareix l’aigua, entesa tant com a recurs en disputa com a figura del que circula i desborda: migracions, cures invisibilitzades o economies extractivistes. Aquest flux pren forma al cos d’una ballarina que travessa diferents escenaris, una presència que connecta els diferents estrats del relat, desplaçant-se entre el fang, les pinedes o les arquitectures del turisme.
Al costat de l’audiovisual, el projecte s’expandeix a la Sala Negre a través de dues peces formades per matalassos brodats a mà que remeten als moments de descans i espera propis del camí al Rocío, i que introdueixen una dimensió material que connecta amb pràctiques tradicionalment vinculades al treball femení, al cansament, al desig ia la resistència.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana