El dia que l’Elx CF va fregar la victòria al Santiago Bernabéu
Mai abans va estar l’equip tan a prop de graduar al Santiago Bernabéu.Tras 21 visites a Concha Espina, el conjunt blanc es va dur tot el pastís en 18 ocasions i només en tres l’Elx C.F. es va portar a casa una porció d’ell mateix.
Els madridistes eren cinquens a la taula i acumulaven un mes invictes. Els franjiverdes penúltims acumulant sis empats i una derrota en les últimes dates.
Es disputava la tretzena jornada de la temporada 1970-1971. L’onze il·licità el van formar Araquistáin, Canos, Iborra, Romea, Antonio, Llompart, Taló, Ciriaco Cano, Curro, Hernández i Lezcano. Per la seva banda Miguel Muñoz va formar amb Betancort, Soc, Zunzunegui, Touriño, Benito, José Luis, Pirri, Bé, Fleitas, Grosso i Miguel Pérez, donant descans a futbolistes de la talla d’Amancio, Velázquez, Sanchis o De Felipe.
Otto Bumbel, va sorprendre a propis i estranys i va plantejar un partit molt similar a què feien servir equips italians; un bloc molt ordenat i explícit que trencaria en velocitat quan els homes de centre de camp robessin pilotes. La tàctica va funcionar a la perfecció i va ser clau la figura de Joan Carles Lezcano que va interpretar com ningú el seu paper sobre el verd signant una de les seves millors actuacions.
El plantejament de l’Elx C.F. se li va entravessar a el Reial Madrid, incapaç de superar línies i erràtic de cara a porta. Només havien transcorregut quatre minuts i Bé va desaprofitar una ocasió claríssima que va sortir fregant la meta il·licitana.
Als 25 minuts de partit, la pressió de l’Elx C.F. va donar els seus resultats. Lezcano, que jugava el seu partit número 200 amb l’elàstica franjiverde, va aprofitar un error de Soc, robant-li la pilota en mig del camp i després de creuar tot el camp batia a Betancort.Pasaban els minuts i els franjiverdes no feien aigua. Es mostraven com un conjunt sense fissures. Després del descans, Miguel Muñoz treia de camp Grosso per Marañón, per donar-li més velocitat a la davantera blanca. Però l’equip va seguir homogeni, destruint sense massa problemes el vacil·lant atac madridista.
Les manetes de el rellotge portaven el nerviosisme a la graderia de Bernabéu. A falta de quinze minuts, Araquistain, queia lesionat després d’un xoc amb Pirri i va jugar el seu últim partit com franjiverde, precisament al Bernabéu, estadi on va aconseguir títols de Lliga, Copa i una Copa d’Europa.
A falta de 6 ‘i a la sortida de l’dotzè córner que van botar els blancs, Zunzunegui, de cap, empatava el partit. Aquella tarda va ser el més a prop que va estar mai l’Elx C.F. de guanyar a Chamartín.
Antonio J. Pàmies
Àrea d’Història de l’Elx C.F.