El cinema ambientat en educació secundària torna a Cinema Jove amb el cicle ‘High School, 2n curs’

Després de l’excel·lent acollida de l’edició passada, Cinema Jove torna a projectar una selecció de títols ambientats en l’espai físic on més temps passa una part rellevant del seu públic: l’institut. El cicle ‘High School, 2n curs’ reuneix nou llargmetratges les trames dels quals estan contextualitzades en centres d’educació secundària, on els seus alumnes engreixen tant el seu currículum acadèmic com vital.

La proposta està en consonància amb els valors de joventut del festival internacional de cinema, ja que el seu públic habitual són joves d’entre 18 i 40 anys.

Tots som alumnes o exalumnes d’institut; en aquest hem passat gran part de la nostra adolescència i moltes d’aquestes pel·lícules són part de la nostra educació cinematogràfica, si bé, igual que l’any passat, hem tractat de combinar títols més coneguts amb obres de la mateixa qualitat, però no tan òbvies ni populars, com ‘La ola’, de Denis Gansel, o ‘El estudiante’, de Kiril Seréberennikov, afirma el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

La cita serà del 24 de juny al 2 de juliol a l’Espai Turia, un espai a l’aire lliure preparat en el número 15 del carrer Comte de Montornés, que suposa la renovació de l’acord de col·laboració que el festival manté amb la marca Turia. Prèviament a algunes projeccions, s’ha programat animació musical a càrrec de reconeguts DJ de l’escena valenciana.

La identitat sexual, els efectes de la immigració a les aules, l’assetjament escolar, la formació d’una consciència política i les relacions de poder entre professors i alumnes s’abordaran en un cresol cinematogràfic que és divers tant en els temes que aborda com en la procedència dels seus títols. Majoritàriament són pel·lícules facturades als EUA, però també hi ha mirades a l’adolescència a Alemanya i França i Rússia.

L’audaç cineasta rus Kiril Seréberennikov, dissident del règim de Putin, proposa en ‘El estudiante’ una reflexió sobre el fanatisme religiós. La inquietant pel·lícula trasllada la trama de l’obra homònima de Marius von Mayenburg d’Alemanya a la Rússia contemporània. El director de cinema i teatre va estar sota arrest domiciliari durant 20 mesos per malversació de fons, encara que molts van llegir en aquesta acusació un càstig a les reprovacions en el seu cinema tant a l’Estat com a l’Església ortodoxa i les àrees més conservadores de la societat del seu país.

En els altres dos casos s’han proposat plantejaments que repliquen sistemes polítics en l’aula. En el cas de la francesa ‘La clase’, per la qual Laurent Cantet es va alçar amb la Palma d’Or en Cannes en 2008, el professor i novel·lista François Bégaudeau interpreta una versió de si mateix mentre negocia amb els seus alumnes, un grup d’adolescents de diverses ètnies d’un conflictiu barri parisenc que al llarg del curs aprendran què és la democràcia a xicoteta escala.

‘La ola’ (Dennis Gansel, 2008), per la seua banda, és una ficció que replica el cas real d’un experiment realitzat per un professor d’institut per a demostrar als seus estudiants com és la vida sota un règim dictatorial. La seua lliçó pràctica sobre l’autocràcia se n’ix de control quan els seus aplicats pupils formen una unitat social amb vida pròpia.

Pel·lícules de culte

‘High School, 2n curs’ consta de propostes que desperten nostàlgia en les generacions ‘boomer’ i milenial i admiració entre les noves fornades de joves per l’aura de culte que les acompanya. Així ocorre amb la fita generacional dels anys huitanta ‘El club de los cinco’ (John Hughes, 1985), protagonitzada per cinc estudiants castigats un dissabte que reparen en tot allò que tenen en comú a pesar de les seues discrepàncies d’interessos i estils. ‘Don’t You (Forget About Me)’, de Simple Minds, va ser elevada a himne gràcies a la banda sonora d’aquesta comèdia juvenil.

Semblant interés suscita la comèdia que inaugura el cicle, ‘Academia Rushmore’ (1998), òpera prima de Wes Anderson protagonitzada per dos dels seus actors fetitxe, Jason Schwartzman i Bill Murray.

Completa la tríade de pel·lícules de culte ‘Clueless (Fora d’onda)’ (Amy Heckerling, 1995), on la trama de la novel·la de Jane Austen ‘Emma’ es trasllada de l’Anglaterra victoriana a un institut de Beverly Hills dels noranta amb la moda i la imatge com a barems de la popularitat social.

Punt de partida literari

També prenen llibres com a punt de partida tant ‘Con amor, Simón’ (Greg Berlanti, 2018) com ‘A todos los chicos de los que me enamoré’ (Susan Johnson, 2018). La primera es basa en la novel·la de Becky Albertalli ‘Simon Vs. The Homo Sapiens Agenda’ sobre un adolescent el temor més gran del qual és revelar la seua homosexualitat a la seua família i als seus amics. La segona s’inspira en la primera entrega de la saga literària de Jenny Han, sobre una xica els cartes d’amor secretes de la qual ixen a la llum cosa que provoca estralls en la seua vida.

Finalment, Peter Chbosky va debutar en el cine amb l’adaptació del seu propi llibre homònim ‘Las ventajas de ser un marginado’ (2012), un retrat generacional que incideix en les dificultats de socialitzar i de trobar la teua pròpia identitat. La pel·lícula, protagonitzada per Emma Watson i Ezra Miller, va resultar guanyadora del premi a la millor òpera prima en els Independent Spirit Award.

Després de la projecció, i en tractar-se de l’últim dia, tindrà lloc la festa fi de curs, que al mateix temps és una festa de clausura del conjunt del festival.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: