El Centre del Carme estrena CCCCinema d’Estiu amb sis comèdies europees aquesta setmana

El Centre del Carme inicia aquest dimarts la programació de CCCCinema d’Estiu, cicle de cine d’estiu a l’aire lliure que enguany celebra la quarta edició amb una acurada selecció de comèdies europees de tots els temps, sota el títol ‘De què riem a Europa?’.

Organitzat i produït pel Consorci de Museus, el cicle de cine és d’accés gratuït i sense inscripció prèvia, fins a completar aforament. Reuneix un total de 24 pel·lícules de comèdia europea que es projectaran cada nit, de dimarts a diumenge, a les 22.00 hores al claustre gòtic del Centre del Carme, en versió original, amb doble subtitulat castellà i valencià, i acompanyades d’una presentació per part del crític de cine Daniel Gascó, responsable de la coordinació del cicle.

“Aquesta setmana, CCCCinema d’Estiu comença amb tres comèdies actuals d’escassa difusió comercial realitzades a França, Alemanya i Hongria, i tres més que són autèntiques joies de la història del cine, obres molt singulars que els espectadors podran descobrir al claustre gòtic del Centre del Carme, de manera gratuïta i en versió original”, ha comentat José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus i el CCCC.

El dimarts 2 d’agost inaugura el programa la francesa ‘Antoinette dans les Cévennes’ (Vacances amb tu i… la teua dona, 2020), sobre una dona que emprén un viatge en el qual decideix seguir la mateixa ruta i les condicions que la llegendària figura de la literatura Robert Louis Stevenson, i que acabarà sent un viatge interior de descobriment de si mateixa per a la protagonista. Un viatge iniciàtic que suposa per a Antoniette tot un viacrucis precipitat en companyia de Patrick, el burro adorable testimoni pacient del seu desig.

La directora del film, Caroline Vignal, agafa com a punt de partida el llibre de Robert Louis Stevenson ‘Travels with a donkey in the Cévennes’ (‘Viatges amb una burra per les Cévennes’, 1879), i per a l’escriptura del guió va decidir recórrer els 220 quilòmetres del camí de Stevenson.

Hi seguirà, el dimecres 3 d’agost, el film d’episodis d’Ettore Scola ‘Se permettete parliamo di donne’ (‘Si volen, parlem de dones’, 1964), concebut a la mesura del seu protagonista Vittorio Gassman, que interpreta ni més ni menys que nou papers, i que va ser precisament qui va animar Scola, que llavors era guionista, a assumir la direcció.

Una pel·lícula en què cada un dels personatges és recognoscible a l’instant i el títol de la qual és irònic, ja que no hi ha cap exploració de la psique femenina ni una evocació de la dona italiana, sinó un guió despietat que no perdona ningú, i deixa que tots els éssers humans que hi compareixen siguen molt vulnerables.

L’equador de la setmana el marcarà una de les peces més singulars del cine espanyol, ‘L’anacoreta’ (1976), dirigida per Juan Estelrich, amb guió de Rafael Azcona i protagonitzada per Fernando Fernán Gómez, que va aconseguir l’Os de Plata en el Festival de Berlín per la seua interpretació. La pel·lícula va comptar amb un pressupost de tan sols 13 milions de pessetes i es va rodar íntegrament als estudis de Cinearte en un sol decorat: un bany.

El divendres, els espectadors podran gaudir de l’alemanya ‘Oh, Boy’ (2012), òpera prima de Jan Ole Gerster. Una comèdia satiricoexistencial, en la qual un jove vol despertar totalment sense aconseguir, per al nostre gaudi, la seua dosi necessària de café. El resultat és un encreuament estimulant entre el cine blanquinegre de Woody Allen i ‘Quina nit!’ de Martin Scorsese, que serveix perfectament per a destapar una urbs encabotada a reconstruir-se a colp de desmemòria.

Des d’un principi ‘Oh, Boy’ va intentar no ser una pel·lícula juvenil o un retrat generacional i per això el seu personatge principal és un poc antiquat, algú que no connecta amb el món en què viu i és poc dinàmic. A pesar que molts crítics van veure vincles entre aquesta pel·lícula i el cine de Woody Allen, el seu director en realitat tenia en la ment el cine de François Truffaut i l’esperit de cineastes com Scorsese, Jarmusch o Cassavettes, que troben la seua escriptura en parlar de coses que realment coneixen i volen expressar com siga. El resultat va ser una pluja de premis i més d’un any en el circuit de festivals.

El dissabte 6 d’agost arriba el torn de ‘Rossz Versek’ (‘Bad Poems’, 2018), segon treball de l’hongarés Gábor Reisz, en el qual explora les possibilitats narratives del cine, aquesta capacitat de viatjar per l’espai i el temps que només dominen els grans cineastes, aconseguint sorprendre en cada seqüència, que contemplem com un borratxo desubicat. És la seua manera d’explicar un dol, i com les paraules brollen gastades i faltes de sentit quan el miracle de l’amor ens abandona.

La comèdia txeca de 1941 ‘Hotel Modrá Hvezda’ (‘The Blue Star Hotel’) tanca la primera setmana de CCCCinema d’Estiu el diumenge 7 d’agost al claustre gòtic del CCCC. Una pel·lícula hereua de la ‘screwball comedy’ i concebuda a colp de ‘swing’ pel seu director Martin Fric, un dels cineastes més brillants del cine txec, que va rodar més d’un centenar de pel·lícules a un ritme desenfrenat.

‘The Blue Star Hotel’ és un competent ‘remake’ d’un film alemany de 1933, ‘Atlantic Hotel’, dirigit per l’hongarés Karel Lamac, mestre i amic de Fric, encara que la història ens recorda ‘The Smallest Show on Earth’ (1957), comèdia d’herències i successions que conduïen també a l’equívoc.

Més informació Consorci Museus

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: