CERMI CV adverteix: El futur Reial Decret sobre ciberseguretat pot deixar incomunicades persones que en depenen per viure
El Comitè d’Entitats de Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV) ha registrat avui davant la Conselleria de Transformació Digital i Servei Públic un document inèdit que recull 425 al·legacions tècnicojurídiques al Projecte de Reial Decret sobre seguretat i resiliència de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques perquè les xarxes de telecomunicacions garanteixin la supervivència de les persones amb dependència elèctrica o d’apagada en situació de col·lapse o apagament elèctric. atacs.
Amb aquesta acció, CERMI CV pretén corregir l’enfocament “excessivament tecnocràtic” de la futura norma de seguretat nacional, reclamant que la infraestructura digital de l’Estat no només protegeixi les dades, sinó també la vida dels 4,3 milions de persones amb discapacitat i les seves famílies, especialment en escenaris d’emergència climàtica (com la recent DANA), crisis energètiques o amenaces híbrides.
Luis Vañó, president de CERMI CV, ha afirmat: “No podem permetre una seguretat a dues velocitats: una xarxa robusta per a l’usuari estàndard i una xarxa fràgil per a qui en depèn per viure. Hem fet una auditoria quirúrgica del text legal per demostrar que l’accessibilitat no és un extra, és el tallafoc que separa la vida de la mort en una catàstrofe”.
ELS 5 PILARS DE LA “RESILIÈNCIA INCLUSIVA”
El document presentat pel CERMI CV, que destaca pel seu alt nivell d’enginyeria jurídica, articula les seves reivindicacions al voltant de cinc eixos vitals que ha d’assumir el Govern:
1. Evitar la mort per desconnexió (Electrodependent): el CERMI CV alerta d’una “desconnexió fatal” a la norma: l’esborrany permet apagar les xarxes mòbils després de 4 hores de tall elèctric, mentre que moltes bateries de respiradors i equips de suport vital duren més de 12 hores. “Això vol dir que el pacient segueix viu, però incomunicat i sense poder demanar auxili en hores crítiques”, expliquen. L’entitat exigeix elevar a 24 hores l’autonomia obligatòria de les antenes que cobreixen els domicilis dels pacients crítics i crear una “Alarma Sentinel” que avisi automàticament al 112 si es baixa la connexió d’un pacient vital.
2. Defensa contra la intel·ligència artificial i les amenaces cibernètiques: les denúncies anticipen riscos futurs, demanant protecció contra el “triatge algorítmic” (una IA que decideix no donar prioritat de xarxa a una persona perquè té una discapacitat) i demanant la responsabilitat estricta dels operadors si els seus traductors automàtics cometen errors greus en les alertes d’emergència. També es demana protecció contra la clonació de veu (deepfakes) que es pot utilitzar per estafar persones grans o cegues en temps de caos.
3. Accessibilitat universal com a requisit de seguretat nacional: els sistemes d’alerta pública (112, ES-Alert) han de ser accessibles per disseny, integrant vídeo en llengua de signes, text en temps real i alertes de vibració hàptic per a persones sordcegues. “Una alerta que no s’entén és una alerta que no existeix”, diu el document, que també demana la interoperabilitat de les aplicacions d’emergència amb lectors de pantalla per a persones cegues.
4. Reconeixement de l’impacte en Famílies i Infants: CERMI CV ha modificat l’Informe Econòmic del Govern, on s’indica que la norma “no té cap impacte en la família”. L’entitat ha demostrat que la caiguda de les xarxes de teleassistència provoca un “voluntariat forçat” a les famílies cuidadores i afecta de manera crítica el desenvolupament dels infants amb discapacitat que depenen de la telerehabilitació, reclamant que es quantifiqui aquest cost social.
5. Sobirania digital i protecció dels drets neurològics: en un apartat d’avantguarda, les al·legacions demanen una protecció especial de les dades neuronals (interfícies cervell-ordinador) i la integritat dels “bancs de veu” dels pacients amb SLA al núvol, considerant-los actius d’infraestructura crítica personal que no es poden perdre per fallada de la xarxa.
UNA CRIDA A LA RESPONSABILITAT DE L’ESTAT
El document conclou sol·licitant una clàusula de no regressió, per evitar que els operadors utilitzin situacions de “força major” com a excusa per suspendre els drets d’accessibilitat.
“Amb aquestes 425 propostes hem fet la feina d’enginyeria social que no va fer l’Administració. Ara la pilota està a la pista del Ministeri de Transformació Digital i Servei Públic: tenen l’oportunitat d’aprovar la norma de ciberseguretat més avançada i humana d’Europa, o d’aprovar un text que deixi enrere els més vulnerables”, conclou Vañó.
Informació i Foto: Comunicació CERMI