Carta de Christian Bragarnik (propietari de l’Elx CF) a l’afició

Afició, avui és un dia difícil…

Miro enrere i sembla que fa tan poc temps tot era tan bonic… veient créixer el nostre Club, l’ascens, les permanències, jugant d’igual a igual en qualsevol camp de Primera Divisió, concretant cada cop més obres i projectes i il·lusionant-nos de viure un Centenari inoblidable.

Sí, fa poc pel carrer eren totes paraules d’alè i fins i tot alguna foto… Però com passa a la vida… de sobte avui tot es va tornar gris, l’èxit es va tornar fracàs, els mateixos jugadors que ens van donar aquestes dues belles permanències avui semblen una ombra del que vam ser… Avui, aquest altre dia difícil de la meva vida, aquí estic fent-me càrrec de ser el màxim responsable d’aquest moment que viu el Club; qui assumeix cada error i cada decisió, ja sigui bona o dolenta; qui rep les crítiques i suporta molts insults (aclareixo que si serveixen per alleujar el dolor d’algun aficionat, són benvinguts).

De més està demanar-los una disculpa per aquest dolorós moment esportiu que estem vivint. Escolto i llegeixo que la planificació va ser dolenta i que no vam invertir els diners, o que els fitxatges no han estat a l’alçada i, segurament, si anem últims a la classificació i no hem guanyat ni un sol partit, moltes de les meves decisions han estat errònies. Sàpiguen que el marge per incorporar en aquest període podrà modificar una mica, però no més d’un 20% de la plantilla que tenim; serà amb ells amb els que intentarem tirar endavant, amb els mateixos que capaç avui no estiguin al seu nivell, però als que hem d’encoratjar perquè puguem tornar a veure aquest equip que ens va donar tantes alegries.

Vull dir-los que l’únic que no acceptaré que es pugui discutir és la bona fe i els valors amb què un encara qualsevol decisió, no només al Club sinó a la vida. Tinc clar que ho podran pensar, però el meu cap està molt tranquil amb la meva manera de procedir. Avui sembla que algú que va néixer a la ciutat o ve fa més anys a l’estadi té més dret o valors que qui va arriscar amb els que m’acompanyen gairebé tot el seu patrimoni en un Club que només tenia deutes, a risc de perdre-ho tot, com així ho ha marcat la seva història econòmica. Sóc qui dedica el seu temps al Club més que a la seva família i qui va prendre cada decisió, amb errors i encerts, pensant a deixar una empremta en aquest bell Club i ciutat com és Elx.

Elx és una Ciutat on no vaig néixer però que vaig aprendre a voler-la tant jo com la meva família. Sàpiguen que malgrat el dolor que em toca passar en aquest moment com a la majoria dels aficionats, estic més fort que mai i continuaré intentant prendre les millors decisions pel bé del Club. Segurament em podré tornar a equivocar, però sempre amb la tranquil·litat de pensar què és el millor pel nostre estimat Club. Mirant enrere veig que vam poder sumar 3 temporades més a Primera Divisió de les 24 que porta el Club als seus 100 anys d’història. Intentarem i no abaixarem els braços per sumar-ne moltes més.

Com vaig dir una vegada públicament, escolto tots els comentaris; molts els tinc en compte, però sàpiguen que sóc el líder d’aquest projecte i em sento capacitat amb els qui m’acompanyen per intentar que el Club segueixi creixent en tots els aspectes.

En els propers dies triarem el nou míster per intentar trobar una identitat a partir de la qual puguem sentir-nos orgullosos del que representi el nostre equip al camp de joc. Més enllà de guanyar, crec que hem de trobar una identitat i això és el que intentarem juntament amb els jugadors que tantes alegries ens van donar, tots els empleats que es deixen l’ànima i pateixen el dia a dia, els aficionats i la premsa que en són part d’aquesta gran família que té com a objectiu continuar buscant que l’Elx Club de Futbol sigui cada vegada més gran.

Tinc clar que l’única possibilitat de no aconseguir allò que tots desitgem és que s’imposi la desunió d’aquesta gran família. Més enllà de les bronques, les discussions i la cerca natural de culpables per aquest present esportiu, si estem units les nostres chances d’assolir la permanència continuaran intactes. Els convido a redoblar els esforços, a gastar encara més els palmells i la gola, a cridar tot el que puguem a les grades. El vostre alè és la sang d’aquest Club.

Hem de creure perquè ja ens hem trobat en situacions similars anteriorment i ho hem aconseguit i no tinc dubtes que ho tornarem a fer si estem tots junts, com una gran família, units per celebrar el Centenari d’aquest estimat Club a Primera Divisió.

 

Christian Bragarnik

Propietario del Elche C.F.