Campus de la Universitat d’Alacant, un passeig complet de la mà de el nou llibre de Publicacions

Ernest Hemingway el 1937 va trepitjar el sòl de campus de la Universitat d’Alacant. Arribava, procedent de Tolosa per cobrir, com a periodista nord-americà, la Guerra civil espanyola. Temps abans, el 1911, un pilot anomenat Antoine de Saint-Exupéry descendia en biplà a l’antic aeròdrom de Rabassa (1919), en terrenys de Sant Vicenç de l’Raspeig, ara sòl universitari, el mateix que trepitjaria després l’autor de “El vell i el mar “. Aquesta és la raó per la qual el campus de la UA conserva l’edifici de la seva torre de control aeri (1940), entre molts antics pavellons militars, i el seu hangar per als avions (1938). Són alguns dels espais del seu paisatge urbà i arquitectònic. El temps i la necessitat d’expansió ha anat sumant edificis singulars, com el dissenyador per l’arquitecte portuguès Álvaro Siza (1997), per a albergar el Rectorat; el Museu (MUA), obra d’Alfredo Payá (1995); o l’edifici Germà Bernàcer, disseny de l’alacantí Javier García Solera (1994). Abans de tot això, el 1901, el llavors general Elizaicin, va instal·lar en els 400.000 m2 l’anomenat camp de Tir Nacional (escopeta). La història és part fonamental de l’origen d’aquest campus.

Però, què més té d’especial el campus universitari de la Universitat d’Alacant? Dissenyat com un recinte tancat, amb tres accessos diferents, el campus és un espai viu; un immens jardí poblat per aus com els ànecs blaus o els merles, mamífers com els eriçons o els ratpenats, rèptils com les tortugues, rosegadors com els esquirols, i insectes com l’abella melífera o la papallona calavera que les pàgines de Campus de la Universitat d’Alacant, una de les últimes novetats de Publicacions de la Universitat d’Alacant ensenya a reconèixer. El volum, de la col·lecció de divulgació L’ordit, ha comptat amb el doctor en Biologia i professor de la UA Carlos Martín Cantarino en qualitat d’editor.

A la imatge, portada d’el llibre.

Campus fa un recorregut per tots aquells paisatges visitables en l’espai universitari: a l’urbanisme, l’arquitectura i el seu paisatge es suma el paisatge vegetal; passeja, a més, per la població d’insectes que l’habiten, distingint entre pol·linitzadors i plagues. La fauna vertebrada té un capítol especial, com també el té el patrimoni petri, tot un viatge geològic sense sortir d’aquest recinte universitari. El cicle de l’aigua, importantíssim per donar vida a tanta diversitat, és així mateix objecte de la monografia; i un capítol, dedicat als monuments i homenatges, permet a el passejant fer-se una idea de la producció artística d’escultors com Arcadi Blasco, Morán Berrutti, José Díaz Azorín o Antonio Miró, a el temps que dóna l’oportunitat d’acostar-se a les formes de l’rellotge solar, dissenyat pel professor Ramon Mestre (1993), o preguntar per què Mario Benedetti compta amb un monòlit en la seva memòria, que descansa al costat de la palmera que ell mateix va plantar el 1997.

Per acompanyar el curiós, el llibre aporta un plànol guia, amb senyalització de cada un dels espais i punts que tracten els col·laboradors, professors i experts de la UA Pau Martí Ciriquián, Maria Elia Gutierrez-Mosso, María Ángeles Marcos, Estefanía Micó , Jana Marc, m Guillermo Major, Julio Merayo, Germán Lópezx Iborra, Hugo Corbí, Javier Martínez Martínez, María Fernanda Chillón, José Miguel Andreu i Pedro Alfaro. Campus s’edita en les seves versions en castellà i valencià.

Aquest llibre està dedicat a la memòria de la companya de el Servei de Publicacions de la UA, Olivia Manzanaro García.

Informació i Foto:Universitat Alacant

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: