El Centre del Carme organitza una trobada amb Carmen Calvo i Miquel Navarro amb motiu de la XVII Biennal Internacional de Ceràmica de Manises
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) repassa les trajectòries dels artistes Carmen Calvo i Miquel Navarro en una conversa que tindrà lloc el 29 dabril, amb motiu de la celebració de la XVII Biennal Internacional de Ceràmica de Manises.
Carmen Calvo i Miquel Navarro són dues figures claus en el desenvolupament de l’art contemporani valencià. Durant la xerrada ‘A través de la ceràmica’, que estarà moderada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat Politècnica de València, José Luis Clemente, els artistes comptaran en primera persona les seves aportacions a l’art en els darrers 50 anys i les seves experiències com a pioners en l’ús de la ceràmica en els processos creatius.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, ha assenyalat la importància d’una trobada que ret homenatge «a dues figures fonamentals de l’art valencià que van estudiar aquí al Centre del Carme i les trajectòries de les quals han traspassat fronteres».
La projecció artística de Carmen Calvo i Miquel Navarro ha anat en paral·lel des del principi fins a assolir en poc temps el reconeixement internacional, exposant al costat d’altres artistes espanyols, a la mítica exposició del Guggenheim de Nova York ‘New images from Spain’ (1980).
Partint d’exposicions a la llegendària Galeria Vijande, les seves obres han estat exposades en galeries rellevants i museus nacionals i internacionals, i la seva obra està representada en importants col·leccions institucionals i privades. Tots dos són Premis Nacionals d’Arts Plàstiques i han representat Espanya a la Biennal de Venècia, entre d’altres importants reconeixements.
Pioners en l’ús de la ceràmica a l’art
Calvo i Navarro es coneixen molt joves, a finals dels anys 60, quan estan formant-se com a artistes i, alhora, treballen, a Cerámicas Hispania (Manises). Aquest contacte amb la ceràmica inscriu una relació entre tots dos que consolida interessos artístics i estreta les sintonies personals.
“Des de principis dels anys 70, tots dos artistes recorren a la ceràmica com un mitjà profundament lligat a allò artesanal ia la tradició mediterrània, però també a la seva deriva industrial”, assegura Clemente.
«La ceràmica, amb prou feines utilitzada en l’art fins aquell moment, és un material tradicionalment desconsiderat, per estar associat a l’artesanal ia les arts menors. No obstant, tots dos artistes se senten atrets primerencament per la seva càrrega històrica, identitària i cultural, en el context de la Transició cap a la democràcia a Espanya», apunta.
«Tots dos recorren a les seves propietats responent a la necessitat de renovar els postulats de la pràctica artística, i en els quals es combina interès pel manual, el qüestionament de jerarquies artístiques, una necessitat de reconnectar amb allò físic i la crítica cultural», ha afegit l’historiador.
En el cas de Navarro, la ceràmica, especialment el fang cuit, és fonamental en la construcció de les instal·lacions de ciutats, xemeneies i escultures; petites arquitectures que evoquen paisatges urbans i hàbitats en què reclama la presència corporal del propi ésser humà.
Per la seva banda, Calvo utilitza sovint fragments ceràmics, peces fetes a mà, rajoles, peces trencades o elements trobats, i també objectes amb un afany recol·lector i arqueològic. A la seva obra, la ceràmica perd la seva funció original i es converteix en un dispositiu carregat de memòria, associat a allò domèstic, allò íntim, a la història personal i també col·lectiva.
Informació i Foto Generalitat Valenciana