Arqueòlegs de la UA descobreixen amb un dron unes pintures rupestres de fa 7.000 anys en una cova inaccessible
Tres arqueòlegs de la Universitat d’Alacant han participat en un projecte pioner que ha permès descobrir un jaciment de gran valor amb unes pintures rupestres del Neolític (de fa 7.000 anys) a diverses coves de molt difícil accés a Penàguila, a l’interior d’Alacant.
Es tracta d´un dels primers descobriments de pintures rupestres prehistòriques gràcies a l´ús d´un d´aquests petits vehicles aeris no tripulats en abrics muntanyosos gairebé inaccessibles i que només podrien ser inspeccionats directament després de diversos dies de preparació i amb l´obertura de complexes vies d´escalada .
En aquest cas, s’ha actuat a la zona del barranquet del Castellet-Barranc del Salt i el Port de Penàguila, on el dron ha fotografiat i gravat vídeos de les parets de cavitats de 18 abrics poc profunds i ha facilitat la troballa de pintures en dos d’ells, els primers resultats dels quals acaben de ser publicats en una de les millors revistes d’arqueologia de la península Ibèrica, al número XLII de ‘Lvcentvm’.
Entre les noves cavitats descobertes amb el dron destaca el localitzat al Salt per la gran quantitat de figures pintades pertanyents d’estil llevantí amb superposicions, concretament antropomorfes femenines i d’arquers, així com cérvols i cabres, algunes ferides amb fletxes.
A més, hi ha altres representacions d’estil esquemàtic més difícils d’interpretar, però igualment importants, ja que el seu estudi detallat contribuirà a comprendre com ha estat l’evolució de l’art rupestre de la zona.
“El resultat de l´ús del dron ha estat el descobriment d´un nou jaciment amb pintures rupestres prehistòriques de diferents estils, que creiem serà molt rellevant per a la investigació”, ha explicat un dels arqueòlegs i pilot del dron, Molina Hernández, que ha treballat amb Ximo Martorell Briz i Virginia Barciela González, investigadora de l’INAPH, Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA, segons Barciela, “en els propers mesos desenvoluparem un projecte de prospecció arqueològica sistemàtica i de documentació de les pintures”
Els resultats s’han aconseguit en un curt espai de temps en una àrea geogràfica molt coneguda per albergar nombrosos conjunts amb art prehistòric, com ja va publicar als anys 80 del segle passat el catedràtic emèrit de Prehistòria de la UA Mauro Hernández, i Pere Ferrer i Enric Català, del Centre d’Estudis Contestans.
El descobriment ha estat notificat a la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i la seva autenticitat i rellevància ha estat certificada en accedir a la cavitat gràcies a la col·laboració dels escaladors Alex Mora i Monllor i Natxo Gómez Ors.
En opinió dels arqueòlegs, es tracta d’un dels jaciments més rellevants d’art rupestre neolític documentat a la Comunitat Valenciana en les darreres dècades i pot ser “l’inici de molts altres descobriments que es produiran els propers anys en abrics que havien passat inadvertits per estar ubicats en zones de molt difícil accés”.
Els científics han apostat per crear un marc metodològic que permeti incorporar l’ús de drones a la prospecció arqueològica per a la localització de jaciments de diferents períodes històrics que són de difícil accés, i proposen aprofitar l’experiència del projecte per a cerques futures.
Informació i Foto: Universitat Alacant
