Ximo Puig destaca l’obra d’Alfaro instal·lada al Palau com a representació de “els ideals del valencianisme, la llibertat, la democràcia i la il·lustració”

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat que l’obra d’Andreu Alfaro (1929-2012) instal·lada aquest dilluns al Palau de la Generalitat suposa una representació de “els ideals del valencianisme, la llibertat, la democràcia i la il·lustració” .

Així s’ha expressat el cap de l’Executiu valencià durant la presentació de l’escultura ‘Cercle berninià’, que s’ubicarà de forma permanent al pati gòtic del Palau.

“Aquesta obra dóna visibilitat a l’escultor de la modernitat valenciana que, al costat de Chillida i Oteiza, conforma el cim de l’escultura espanyola d’avantguarda del segle XX”, ha ressaltat Puig.

El titular del Consell ha definit a Alfaro, mort fa sis anys, com “el ‘Torsimany’ de metalls que parlava amb les mans”, parafrasejant els versos del cantant Raimon, i ha reivindicat que “s’ha convertit en els últims temps en un icona valencià de primer ordre “.

“Per sort, hi ha gran part de la seva obra disseminada per llocs emblemàtics de la ciutat de València, com l’estació del Nord, el carrer Colom, la plaça de Tetuan, l’avinguda d’Aragó o l’aeroport”, ha explicat el president, que ha considerat “un somni complert” que “Cercle berninià” s’instal·li al Palau.

En aquest sentit, ha afirmat que l’obra “des d’ara dialogarà amb el gòtic flamíger al centre d’aquest pati”. Un diàleg, ha assenyalat, “tan intergeneracional com ho és la pròpia Generalitat, la mateixa institució, una institució nascuda en temps medievals, amb unes formes i competències ara ja modernitzades, ara ja democràtiques, que treballa per millorar el futur del nostre poble” .

“Si el mestre Joan Corbera va saber llaurar la pedra de l’escala d’honor del Palau, d’aquesta manera tan prodigiosa, al segle XVI, Andreu Alfaro ha treballat el metall amb un talent comparable 400 anys després”, ha asseverat.

Per això, ha afegit, “a la seu de l’autogovern dels valencians i les valencianes”, es posa en relleu la importància de l’obra de l’escultor. “Li atorguem la màxima dignitat institucional a la seva obra, perquè tot aquell que penetri al cor democràtic dels valencians pugui contemplar una mostra del talent i la innovació d’un dels valencians més insignes del segle XX”, ha afirmat.

Així mateix, el president ha definit l’artista plàstic com “aquell que arribava on la paraula es trenca, aquell que va ser conscient que el compromís social i polític és una part inseparable de l’artista, aquell que va fer de l’estima al país una manera d’estar en el món sense que això fos un obstacle per a internacionalitzar la seva obra “i ha defensat que,” des d’una abstracció plena de coneixements geomètrics, se’ns presenta com un autor amb voluntat i apassionament en els ideals del valencianisme, la llibertat, la democràcia i la il·lustració “.

“Parlar d’Alfaro és fer-ho, per tant, de nosaltres mateixos, de la nostra reeixida història col·lectiva des de la consecució de la llibertat i l’autogovern després de la mort del dictador”, ha defensat Puig, que ha manifestat que l’obra del pati gòtic, “a més de ser un plaer estètic i un atractiu cultural per als visitants, ha de ser un record i un testimoni constant de la importància d’aquests dos tresors: l’autogovern i la llibertat”.

l’obra

‘Cercle berninià’, de traç minimalista i amb un diàmetre monumental de 5 metres, és, en la seva forma, un enorme cercle d’acer inoxidable, que, a partir d’aquest dilluns formarà part inseparable de l’històric pati gòtic del la seu del Consell.

L’obra, que s’integra en l’espai per la seva gran grandària i al no tenir pedestal, transforma visualment el pati, enfrontant la perfecció ideal de la geometria metàl·lica moderna a la irregularitat de les obertures i carreus tallats fa 500 anys.

L’escultura data del 1980, en els inicis d’una dècada en què Alfaro va contaminar la seva obra de l’ebullició del canvi polític i artístic que transformava Espanya.

Així, utilitza el llenguatge no figuratiu de línies i plans a l’espai per representar una simbologia col·lectiva. És a dir, formes abstractes per representar idees i suscitar sensacions.

En concret, ‘Cercle berninià’ tracta de transportar-de la geometria a la cultura, tractant de commoure trencant la perfecció del cercle, que no es tanca linealment. Així, l’espectador que segueixi la circumferència, acabarà en un punt diferent del d’inici.

Suposa, així mateix, una mirada retrospectiva al passat barroc i transformador de l’artista barroc Gian Lorenzo Bernini, símbol d’una època en què les figures comencen a trencar la regularitat neoclàssica, generant efectes dinàmics. Com aquest cercle obert d’Alfaro, que trenca, transforma i commou.

 

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana