Visita numero 17 del Rayo Vallecano a l’ElxCF

Una victòria per bàndol en els dos primers antecedents

Quaranta-quatre anys has passat des del primer xoc entre els dos clubs a Segona Divisió. El 23 d’abril de 1972 els homes de Roque Olsen donaven un recital passant per sobre dels vallecans que amb prou feines van inquietar la porteria de Pere Valentí Mora. Tres gols (Melenchon x2 i Xiva) i diversos tirs als pals deixaven els dos punts a casa. Cal destacar que a les files del Rayo Vallecano va jugar l’ex franjiverde Antonio Illan. La temporada següent, la 1972-1973, el partit davant el Rayo Vallecano va ser una festa a Altabix per celebrar el retorn de l’Elx C.F. a Primera Divisió. Domini absolut de l’equip il·licità, que va buscar la victòria per oferir-la a la seva afició i posar així el punt i final a una gran temporada. Però a falta de 15 ‘, l’ex franjiverde Illan marcava el gol de la victòria madrilenya. Aquell ascens de categoria s’aconseguia després de la victòria de l’equip 0-1 a Barakaldo, amb un gol d’Aníbal Montero i un dia després, el mateix Illan marcava el gol de la victòria del Rayo Vallecano davant el Reial Valladolid el que donava l’ascens al Elx CF, on es va formar com a futbolista i d’on va arribar procedent l’equip de la capital. En l’interval de set dies el futbolista callosí posava el seu granet de sorra per a l’ascens del que havia estat el seu equip de tota la vida i aconseguia la permanència del seu actual equip.

Domini franjiverde en la dècada de 1980

Set partits disputarien franjiverdes i rayistes en terres il·licitanes en la dècada de 1980 amb cinc victòries il·licitanes, una derrota i una trobada que va acabar amb repartiment de punts.

En la temporada 1981-1982 arribaria la segona i fins avui més voluminosa victòria del Rayo Vallecano a Elx en un partit marcat pels greus incidents esdevinguts després del xiulet final. Els madrilenys, en tres contres, vencien per un còmode 0-3 amb dos gols de Paco i un de Benet, davant un Elx C.F. que es va desconnectar del partit quan l’àrbitre del partit, Jiménez Moreno, va deixar d’assenyalar dos clars penals a favor dels il·licitans, desencadenants dels incidents que es produirien al final del partit.

A partir d’aquesta tarda els cinc partits que es disputarien en la dècada de 1980 es comptarien per victòries franjiverdes.

Després del pas dels il·licitans per Primera, a la 1984/85 ambdós clubs tornaven a diputar els punts en la categoria de plata el 3 de novembre de 1985, en la desena jornada del campionat, en un partit molt còmode per als franjiverdes i que va resoldre Sánchez Lorenzo a l’executar de forma magistral 2 lliures directes. El gol del Rayo Vallecano, va ser de penal, obra de l’ex franjiverde Rubén Cano, i el tercer dels il·licitans ho va anotar Claudi. A més del futbolista argentí al Rayo Vallecano també va jugar Alberto Capó.

No obstant això el partit de la següent campanya no va tenir res a veure amb aquell còmode 3-1 i el partit va ser possiblement el més disputat que els dos equips han disputat a la categoria en terres il·licitanes. La trobada es va resoldre en el minut 90, en resoldre Juanín un aldarull a l’àrea madrilenya. Amb aquell triomf l’equip sumava la dotzena jornada consecutiva invicte. Abans del partit es va guardar un minut de silenci per la mort de l’exjugador de l’Elx C.F. Manolo Asensio, en un accident de trànsit el matí del dia anterior.

El Rayo Vallecano no guanya a Elx, a Segona Divisió, des de la 1990/91

La dècada de 1990 ens va deixar dos antecedents amb una victòria per cada bàndol.

El primer d’ells va ser en la temporada 1990/91 i és l’últim en què els madrilenys van vèncer al Martínez Valero. L’equip va desaprofitar moltes ocasions a la primera part i per contra el Rayo Vallecano va aprofitar les seves ocasions i va guanyar el partit amb un clar 1-3, amb gols de Soto, García Corts des del punt de penal i de l’ex franjiverde Pruden. El gol de l’honor dels il·licitans ho va anotar Jesús.

Set temporades després i després de passar els franjiverdes per Segona Divisió B, els madrilenys tornaven de nou al Martínez Valero el 9 de novembre de 1997, en un partit que van guanyar els franjiverdes per 2-1. Rodri avançava l’Elx C.F. tot just disputats dos minuts i començar guanyant tan aviat va ser només un miratge, perquè els homes de Josu Ortuondo van posar als il·licitans contra les cordes i empataven per mediació de Luis Martínez de penal abans del descans. A la segona meitat, la pel·lícula va ser la mateixa, però un gol d’Eloy al començament de la segona part va ser suficient perquè els il·licitans guanyessin el partit. El treball incansable de Claudio i Eloy en la pressió va ser clau perquè els punts es quedessin a casa.

Invictes en els últims cinc antecedents

L’última dècada ens deixa 5 antecedents davant el Rayo Vallecano amb un bagatge de tres victòries franjiverdes i dos empats.

 

 

 

 

Informació i Foto: VillarrealCF

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: