VI jornades de performance de la Fundació Caixa Castelló
El terme anglès ‘performance’ és utilitzat en les arts visuals, el teatre o la dansa, entre d’altres, per indicar interpretació, actuació, rendiment o evolució d’una activitat. Aquest llenguatge artístic té com a característica la utilització de el cos de l’artista com a suport i mitjà per a la creació. La performance es desenvolupa en l’espai i el temps, incloent a vegades mitjans audiovisuals com a projecció de vídeos, música o sons i la utilització dels més variats objectes; entre una infinitat de recursos proposats pels artistes. A més, apareix amb la intenció de destruir tots els codis i sistemes establerts en el món de l’art, com una proposta total, com una forma de viure i com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior.
A Espanya l’art de performance es troba en un procés de creixement i efervescència, se succeeixen festivals i trobades com els organitzats per sisè any consecutiu per la Fundació Caixa Castelló sota la direcció de l’performer i poeta visual Bertomeu Ferrando, catedràtic de Performance i Art Intermèdia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on va començar a donar classes el curs 1989/1990 i va organitzar el primer grup de performance i poesia en acció, anomenat Tusilago i una mica de blanc.
Ferrando és, a més, coordinador de la revista de poesia experimental Text poètic, redactor a les revistes: Doc (k) s, Inter i textures. Ha realitzat performance en festivals a Europa, Canadà, Mèxic, EUA, Japó, Corea, Vietnam, Singapur, Israel, República Dominicana, Argentina, Veneçuela i Xile. A més exposa la seva poesia visual i concreta en diverses ciutats d’Espanya, Itàlia ia França. També forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música Mundana i Rojo, SIC i 3 i no res, dedicats a el desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció.
Per les aules de Ferrando, donada la seva llarga experiència de més de quaranta anys, han passat molts dels artistes que avui es dediquen a aquest camp tan controvertit tant en definició com en investigació. Per a aquesta ocasió torna a presentar el treball dels millors joves performers de l’assignatura de Performance de la Universitat Politècnica de València.
Divendres, 16 d’octubre, a partir de les 19:30 hores:
Jon Carrilero Garcí és un artista multidisciplinari de 24 anys la formació se centra especialment en els camps de la performance, la il·lustració i l’escultura contemporània. Actualment està acabant els seus estudis de grau de Belles Arts a la Facultat de Belles Arts Sant Carles a la Universitat Politècnica de València.
La seva acció consisteix en una dansa en la qual el so, produït per cadenes metàl·liques i el moviment creat pel cos, es retroalimenten entre si. D’aquesta manera les cadenes i el cos es necessiten mútuament per existir. I només l’espectador té la clau per concloure el cicle.
Dàmaris Sempere és una artista multidisciplinària, nascuda a Elx i resident a València. La seva producció abasta la pintura, el collage i les arts d’acció. Co-funda el Col·lectiu Cúpula a 2018, el qual desenvolupa intervencions de caràcter revisionista en l’espai públic. Per la seva acció de la Sala Sant Miquel implicarà els assistents a través de les paraules en què demostra que la fragmentació, la repetició i el trencament són temes troncals en la seva obra que es combinen amb l’experimentació i l’atzar donant com a resultat un caos contingut en recerca d’harmonia.
Jesús Domínguez Tàpia s’ha format en Belles Arts a la Universitat de Salamanca i la Universitat Politècnica de València. Té formació complementària mitjançant tallers impartits pels artistes Natsuko Tezuka i Johannes Deimling organitzats per Diàleg Obert. Investiga mitjançant l’art d’acció i la instal·lació conceptes com la temporalitat dels materials i l’espai delimitat. També recorre a elements sonors per a crear trobades entre cos i objecte.
La seva acció per la Fundació Caixa Castelló és una pràctica d’investigació sobre la creació d’l’espai esdevingut acompanyada per elements materials i sonors en què intervenen el concepte d’atzar i la incorporació de la improvisació variable. El so i les pauses suposen una alteració en la percepció de l’espectador, els quals són usats com a matèria primera per a conformar l’acció en la seva total. La simbiosi que ocorre entre les diferents corporalitats que habiten la performance és també objecte d’estudi en la realització de la mateixa.
Dissabte 17 d’octubre, a partir de les 19:30 hores:
Irene Hernández cursa actualment el Grau en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, i estudia a l’escola Òrbita Espai d’Acrobàcia Aèria diferents disciplines compreses dins de la dansa aèria. Ha estudiat dansa contemporània amb Malén Iturri Morilla. Ha realitzat diverses performances individuals i col·lectives a diferents espais públics de València, a la Universitat Politècnica de València, i ha estat seleccionada per al programa Residències a Columbiello, organitzat per Acció! Mad 2020.
A “Segellant el buit # 2”, la seva acció per a Castelló, Irene planteja qüestions sobre l’individu i la seva condició com a tal, buscant un camí de reconciliació amb si mateixa i el seu entorn.
Claudia García Gynther és alumna de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. Té formació en dansa clàssica i contemporània al Conservatori Professional de Dansa de València. Actualment treballa les disciplines circenses.
El cos sempre ha estat el fil conductor de la feina de Claudia. El cos, la seva expressivitat, la seva plasticitat i la seva mutabilitat són l’element principal de la performance de Castelló. El cos com a identitat, com a punt d’unió, com a mètode d’expressió, com a forma de comunicació. El cos com a poesia, com a paisatge, com natura, com a mapa. El cos com cartografia. El cos com a escultura viva, com a material escultòric, com massa. El cos com a ens anònim, com a objecte, com avatar. El cos com a lloc de transformació.
Rosa Marín ha realitzat accions individuals i col·lectives com a membre de l’Col·lectiu Lapassa. En 2019 va presentar “Ecoidentidad» en el marc de la Biennal Ciutat Vella Oberta de València; «Plast-eco» en el marc de l’Seminari Internacional Sonor a la Casa Encendida de Madrid i «Veure, mirar, observar» a la Fira ARCO de Madrid. Altres accions seves són «Aigua Beneïda», en Iberflora de València en 2018.
En 2017 va obtenir la Menció d’Honor per la seva performance en l’espai Bosquearte, comissariat per Ana Tomás, a la 46a Fira Internacional Iberflora de València.