Valdepeñas interromp el somni de el Llevant UD FS d’arribar a la final de la LNFS (2-5)
El Llevant UD FS va veure interromput el seu somni d’arribar a la final de l’playoff pel títol de campió de la LNFS davant d’un Vinya Albalí Valdepeñas (2-5) que va aprofitar la seva bona primera part i l’ansietat dels granotes en la segona, quan havien de fer tres gols per donar-li la volta a l’1-3 amb què es va arribar a l’equador de l’xoc. Els blaugranes van tenir possibilitats fins ben entrada la segona part però en aquesta ocasió va faltar l’encert que sí que van trobar els manxecs per vèncer i fer un altre pas endavant. Un punt i seguit per tant per al creixement del primer equip de futbol sala llevantinista, que només pensa a seguir pujant esglaons en la següent temporada.
El conjunt llevantinista afrontava molt conscienciat la semifinal, res valia la gran victòria davant el Barça Lassa i pensar en una hipotètica final si no baixava de el camí a un dels equips més sorprenents de l’campionat i que arribava a el play-off lluint tercera posició. Qualsevol tipus d’efervescència que quedés de el xoc de quarts es va rebaixar de cop i volta amb dos gols dels manxecs en cinc minuts. Ibarra va avisar aviat però es va estavellar contra Raúl Jiménez però una contra que va culminar Catela i una jugada assajada feta bona per Rafa Rato pujava el 0-2 a l’lluminós. Els granotes, sona a contradicció, no estaven pitjor, però els de David Ramos van matar i l’equip llevantinista, en canvi, no encertava a les ocasions de què gaudia. Maxi va tenir dos cristal·lines però la falta de punteria evitava que es retallessin diferències en el marcador. Edu, arquer rival, també es multiplicava perquè això no succeís, fins que Cuzzolino era enderrocat dins de l’àrea. Pedro Toro no dubtava a assumir la responsabilitat i va enviar la pilota a la xarxa, en el 16 ‘. Cecilio estava disposat a igualar per la via ràpida però el seu xut el atallava de forma espectacular Edu i després Quenan estava a mil·límetres de marcar-se en pròpia porta. A la recta final, una pèrdua en atac va provocar que Valdepeñas, en el que millor sabia fer, tornés a armes una contra rapidíssima i Voltor feia el 1-3 a vuit segons de la fi. Així concloïa el primer temps i tocava de nou la heroica.
Amb aquest sabor de boca, el de no haver estat molt pitjor que l’adversari encara que, això sí, dominador el Valdepeñas a les àrees, es va consumir la primera meitat. Això sí, els de Diego Rius es van fer definitivament amb el domini de la trobada després del retorn dels vestidors però en aquesta ocasió la sort, que de forma barallada i merescuda aparèixer contra el Barça, no es va presentar al Martín Carpena. I això que els manxecs ja es carregaven amb la cinquena falta d’equip en el minut 26, amb 13 per davant per al final de la contesa. Fins i tot Cuzzolino va disposar d’un doble penal però el seu xut des dels 20 metres es va estavellar com un cop de destral al pal dret. Rubi també enviava un míssil a l’escaire i l’empenta granota va tenir premi al 31 ‘amb gol de Maxi Rescia. No obstant això, el Llevant UD FS ja no tornaria a trobar l’encert en el xut o en l’última passada i els de David Ramos, en dos robatoris, posaven el cop de gràcia i classificaven als seus per a la gran final pel títol de l’LNFS .
Llevant UD FS: Raúl Jiménez, Maxi Rescia, Cuzzolino, Rubi, Chano -quinteto titular-, Javi Seine, Cecilio, Jorge Sants, Gall, Pere Toro i Márquez.
Vinya Albalí Valdepeñas: Edu, José Ruiz, Xinès, Quenan, Ibarra -quinteto titular-, Rafael Rato, Catela, Nano, Dani Santos, Juanan, Manu García, Voltor i Terry.
Gols: 0-1, min. 5: Catela. 0-2, min. 5: Rafa Rato. 1-2, min. 16: Pedro Toro (p). 1-3, min. 19: Voltor. 2-3, min. 31: Maxi Rescia. 2-4, min. 38: Xinès. 2-5, min. 39: Rafa Rato.
Àrbitres: Carrillo Arroyo i Be Gallardo. Van amonestar als llevantinistes Chano (19 ‘) i, per part de Valdepeñas, a Juanan (26’). Va mostrar la vermella a Rubi.
Incidències: Partit de semifinal de l’play off pel títol de la LNFS. A porta tancada per la situació sanitària