Una afició valencianista de Champions li dóna la benvinguda al València CF 19.20
Únic. Increïble. És difícil trobar paraules per descriure el que van tornar a viure els futbolistes des de l’interior de l’autobús acord van entrar a l’avinguda de Suècia camí de Mestalla, plena a vessar de valencianistes de totes les edats que van voler rebre com a les nits màgiques als seus ídols, actuals campions de Copa. Més de 43.000 valencianistes es van congregar al Camp de Mestalla en una cita que va ser una festa.
“Com serà quan hi hagi en joc una classificació per a una final?”, Es van preguntar els reforços per aquesta temporada, immortalitzant amb els seus telèfons mòbils al moment, que van comprovar en primera persona. Quina bogeria i què recàrrega d’il·lusió de cara a aquesta temporada tan exigent!
La primera gran ovació de la nit va ser per a Ricardo Arias, ambaixador del València CF i el futbolista que més temporades ha vestit l’elàstica valencianista en la seva història, quan va treure al terreny de joc la rèplica de la bandera fundacional del club.
Després va arribar un dels moments màgics de la nit va arribar quan, un a un, van anar sortint els integrants, a dia d’avui, de la plantilla per a l’exigent curs 19.20. Són una família, una pinya al vestidor i van sortir junts, donant-los l’afició la benvinguda … amb el trofeu de Copa, que van portar Dani Parejo i Jaume. Mestalla es va enfonsar. Quina ovació! Però encara faltava per sortir una altra de les peces clau del projecte, com és Marcelino García Toral, que va sortir al costat del seu cos tècnic rebent una ovació eixordadora.
Amb la plantilla sobre la gespa, l’afició posada en peu i la Copa conquistada a la final del Villamarín, la banda juvenil de la Unió Musical de Llíria va interpretar l’himne regional de la Comunitat Valenciana, cantat pel tenor Antonio Navas. Pèls de punta per a una nit màgica a Mestalla amb motiu del bwin Trofeu Taronja.
Durant el partit, l’afició s’ho va passar d’allò més bé, arribant a realitzar l’onada mexicana. I quan Carlos Soler va marcar de cap el 1-0, Mestalla va embogir. Ovacionar Maxi Gómez i va animar Cillessen, una altra de les cares noves que va jugar, abans que Politano llancés el penal, que va acabar significant el 1-1, abans que el trofeu es decidís als penals a favor de el FC Inter.