Un estudi explica l’evolució cultural a les poblacions de caçadors recol·lectors a través de les xarxes socials
Les xarxes socials han estat fonamentals per entendre l’evolució de la cultura de les poblacions de caçadors i recol·lectors. Aquesta és una de les conclusions principals d’un nou estudi publicat avui a la revista Trends in Ecology and Evolution coordinat des de la Universitat d’Alacant (UA), en què han participat investigadors del Centre Nacional per a la Investigació Científica (CNRS) de França i de les universitats de Barcelona, Cambridge, Zuric, Aarhus, Sant Antoni (Texas) i de l’Estat d’Arizona.
El treball indica que a les poblacions de caçadors-recol·lectors els processos d’aprenentatge social es caracteritzen per la transmissió d’informació entre individus del mateix grup i de diferents grups residencials. Aquest conjunt d’enllaços va arribar a formar xarxes extenses connectant grups molt distants. Per aquest motiu, el treball introdueix el concepte de ‘Network thinking’ (pensament en clau de xarxes) com un nou enfocament científic que té per objecte entendre com l’estructura social ha influenciat l’evolució cultural en societats de caçadors recol·lectors en el passat i en actualitat.
Els darrers anys diferents estudis etnogràfics, arqueològics, simulacions computacionals i experiments d’aprenentatge social han canviat la nostra visió sobre el paper de la connectivitat social en els processos de transmissió cultural. Tot i això, necessitàvem una visió integradora i consensuada entre diferents especialistes, que servís de base per a un canvi de paradigma en els estudis sobre evolució cultural”, afirma l’investigador distingit de l’Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant, Javier Fernández López de Pablo.
Canvis a la connectivitat social
A l’article s’incideix en la necessitat d’aplicar anàlisis de xarxes socials en arqueologia per entendre com els canvis a la connectivitat social van influir en diferents processos de canvi cultural. Així, el professor de la Universitat de Barcelona Sergi Lozano, un altre dels autors del treball, assenyala que “l’aplicació d’anàlisi de xarxes socials al registre arqueològic pot oferir una perspectiva única, de llarg recorregut, per entendre com la connectivitat social va influir en processos com ara la difusió d’idees i tecnologies, la diversificació cultural i la deriva cultural”.
El treball, realitzat en el marc del projecte de recerca Paleodem finançat pel Consell Europeu de Recerca-European Research Council (ERC), recull les discussions mantingudes per un grup interdisciplinar d’investigadors durant una sèrie de webinars sobre xarxes socials i evolució cultural, organitzada per la Universitat d’Alacant a la tardor del 2020.
Informació i Foto: Universitat Alacant