Cinema Jove organitza una trobada amb el cineasta Joecar Hanna i consolida la seua secció de curtmetratges

Cinema Jove, el festival internacional de cine de la Comunitat Valenciana organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i impulsat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), reafirma la seua posició com a plataforma internacional del format curt a Espanya amb una selecció de propostes de tot el món i una trobada amb un dels directors amb més projecció internacional, el valencià Joecar Hanna.

El cineasta protagonitza un esperat retorn a casa després d’un any de reconeixements en el circuit de festivals. Hanna presentarà presencialment el seu curtmetratge Talk Me, coincidint amb el primer aniversari de la seua estrena mundial en el Festival de Cannes.

A pesar d’haver recorregut els certàmens més prestigiosos del món i d’haver collit guardons tan significatius com el Premi al millor curtmetratge internacional en el Festival de Toronto (TIFF) i la Biznaga de Plata al millor curtmetratge de ficció en el Festival de Màlaga, el realitzador encara no havia tingut l’oportunitat de presentar personalment esta obra a Espanya, la qual cosa convertix la cita en una fita tant professional com emocional.

La trobada amb el públic, programada per al 22 de juny, a les 19:30 hores en la Sala Rialto, se centrarà en la trajectòria creativa i en l’univers estètic de Hanna. Durant la cita es projectaran tant Talk Me que compta amb la producció executiva de Spike Lee, com Deliver Me, la peça que servirà de base per al seu primer llargmetratge.

L’exhibició dels dos treballs permetrà al públic reparar en l’evolució de la seua mirada com a autor, condicionada per una identitat marcada per les seues arrels mixtes. Joecar, criat a València, és d’ascendència xinesa i libanesa, i eixa condició ha conformat una veu única en el panorama actual.

Després del visionat, la directora de Cinema Jove, María Albiñana, conduirà un col·loqui amb el director per a analitzar el fenomen global de Talk Me i, sobretot, el futur de Deliver Me com a llargmetratge, el rodatge del qual està previst este mateix any en la ciutat de Nova York.

Joecar Hanna es troba estos dies en el Festival de Cannes, a on ha acudit esta edició en qualitat de participant de La Résidence del certamen internacional, un prestigiós programa d’escriptura i mentoria en la qual només sis directors de tot el món són triats per sessió. Esta estada d’alt rendiment a París, considerada la Vil·la Mèdici del sèptim art, situa el valencià en el mateix corrent de creadors que hui són referents mundials, com Lucrecia Martel, Lukas Dhont i Carla Simón.

Més retorns en Cinema Jove

Més enllà de la trobada amb Hanna, la secció oficial de curtmetratges reunix un nodrit grup de cineastes que ja han sigut premiats o han passat pel festival en edicions anteriors, la qual cosa reforça el vincle que Cinema Jove manté amb els seus autors.

És el cas de Christian Avilés, qui després de guanyar la Lluna de València amb La herida luminosa, presenta ara Stallion y la bola de cristal després del seu pas per Berlín. De la mateixa manera, el francés Guil Sela, el curtmetratge del qual La llama olímpica va participar en l’edició de 2023, torna enguany amb No skate!, l’estrena mundial del qual va tindre lloc a Cannes; Aleksey Evstigneev, que va visitar València amb el seu curtmetratge d’animació Father’s Letters, arriba enguany amb la ficció Habibi; i Rocío Quillahuaman presentarà el seu nou curtmetratge documental Oralia després de l’èxit del seu treball Puriykachay.

“Esta coincidència en la programació de curtmetratgistes que ja van debutar en Cinema Jove amb les seues primeres peces reflectix l’aposta del festival per secundar i acompanyar els creadors en l’evolució de les seues carreres. Cinema Jove no solament descobrix nous talents, sinó que manté un compromís amb el seu creixement i maduresa artística”, ha valorat la cap de continguts i responsable de secció oficial de curtmetratges, Beatriz Hernández.

La programació d’enguany proposa un recorregut per llengües i paisatges diversos, els d’Itàlia, l’Iran, el Brasil, Taiwan, Romania, Colòmbia, República Txeca, Espanya i Hong Kong, però la condició humana unix i les temàtiques que s’aborden solen coincidir.

Inicis a la vida i introspeccions familiars

Un dels grans blocs temàtics el constituïx el gènere ‘coming of age’ interpretat des d’un vessant quasi místic i rural. En curtmetratges com Mal de madre, d’Irene Baqué, i Nest, de Stefania Burla, l’adolescència i la construcció de la identitat s’entrellacen amb les llegendes i la superstició.

Un altre aspecte en el qual coincidixen diverses propostes és la idea del retorn a casa i la reconstrucció dels vincles familiars, especialment els materns. Estes premisses marquen el pols de peces com A certa distància, de la valenciana Laura Pérez Gómez, The wind in Ash, de Kun Sun, i Gardiennes de Nuit, de Nina Khada, que, alhora, s’acosten al dol i a la pèrdua i exploren les seues arestes. Així ho fa també Aitor Gametxo Zabala en Geratzen den Hori, una bella carta d’amor sobre la pèrdua de la seua ama.

Diversos curtmetratges assenyalen les cures i la solidesa dels vincles afectius com un acte de resistència davant de la precarietat laboral, la immediatesa capitalista i la vigilància tecnològica. Obres com Deprisa, deprisa, de Claudia García de Mateos, Their Eyes, de Nicolas Gourault, i Esto està frío, del valencià Iván Fernández de Córdoba, qui ja va estar a concurs en Cinema Jove en 2018 amb el seu llargmetratge #Seguidores, posen el focus en temes com l’explotació laboral, la immediatesa perversa del nostre temps i la sobrevigilància i control del quotidià.

Comèdies i animació

En la programació d’enguany figuren diverses comèdies. Destaquen l’argentina Dra. Miranda, de Denise Anzarut, sobre una jove en plena crisi dels 40; el conte romanés en Nadal Drumul spre casa, de Marian Fârcut; i Lady Attila, de la francesa Apolline Andreys.

Finalment, la secció oficial es completa amb la seua habitual aposta per l’animació, que reunix diferents gèneres i narratives en títols com Praying Pregadeus, de Joe Hsieh; el conte Dieu est timide, de Jocelyn Charles; Una vez un cuerpo, de la colombiana María Cristina Pérez; i Our Walls, curtmetratge txec de Živa Divjak, entre altres.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana