Un estudi en personal sanitari conclou que l‟efectivitat de la vacuna contra la COVID-19 per a la prevenció de la infecció greu ronda el 97%

L’efectivitat de la vacuna contra la COVID-19 per a la prevenció de la infecció greu ronda el 97%, segons conclou un estudi realitzat en professionals sanitaris i exposat durant una jornada sobre el present i el futur dels programes de vacunació a la Comunitat Valenciana , celebrada a la seu de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions de la Conselleria de Sanitat Universal.

La investigació, centrada en el personal sanitari i desenvolupada fins al juliol del 2021 en el marc del programa ProVaVac, conclou que l’efectivitat vacunal després de l’administració de la pauta completa de la vacuna de Pfizer és del 91,7% (de 12 a 120 dies després de la seva administració) i augmenta fins al 95,5% per a la vacuna de Moderna. L?efectivitat global per a la prevenció d?infecció greu és del 96,8%. La presentació d’aquests resultats de l’avaluació de l’efectivitat vacunal als professionals sanitaris ha estat a càrrec de l’investigador de l’Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) i facultatiu en servei de Medicina Preventiva Hospital General Universitari Dr. Balmis Pablo Chico.

Per part seva, el cap de secció de programes de vacunació de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions, Eliseo Pastor Villalba, ha desgranat com es va forjar i monitoritzar l’estratègia nacional de vacunació i ha exposat els principals resultats de la campanya de vacunació davant al SARS-CoV2, que amb una cobertura del 99,6% en els i les professionals que treballen a Sanitat no té precedents a la Comunitat Valenciana.

Pastor s’ha referit, així mateix, al projecte impulsat pel Ministeri de Sanitat per crear un registre de vacunació que reculli l’historial i les cobertures vacunals dels ciutadans a tot Espanya. La iniciativa cerca millorar la comunicació de dades entre comunitats autònomes, la farmacovigilància d’efectes adversos, el seguiment de l’efectivitat de les vacunes i el control de les cobertures.

La jornada, celebrada aquest divendres a la sala d’actes de la Direcció General, té lloc en el marc de la Setmana Europea de Vacunació, una iniciativa de la Regió Europea de l’OMS que destaca la rellevància de la vacunació per prevenir certes malalties infeccioses i commemora els èxits aconseguits amb els programes de vacunació en matèria de promoció de la salut.

La cita també ha acollit una taula de debat al voltant de la transversalitat en l’abordatge de les campanyes de vacunació, que permet conèixer i posar en comú les perspectives d’assistència sanitària d’un Centre de Salut Pública, un servei de Medicina Preventiva i una empresa generadora de salut.

Una segona taula de debat ha abordat la vacunació més enllà de la COVID, però amb la mirada posada a aprofitar el coneixement i l’experiència que ha comportat la campanya de vacunació durant la pandèmia.

La secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Isaura Navarro, i la directora general de Salut Pública i Addiccions, Ofèlia Gimeno, han estat les encarregades de presentar i cloure l’acte.

Setmana Europea de la Vacunació

L’Organització Mundial de la Salut promou la Setmana Europea de Vacunació per visibilitzar la immunització al llarg de la vida com a model sanitari que beneficia no només els individus sinó també els sistemes de salut.

Alineat amb aquesta aposta, Javier Díez Domingo, responsable de l’Àrea de Recerca en Vacunes de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), dependent de la Conselleria de Sanitat, recorda que la vacunació s’ha d’abordar com un procés a allò llarg de tota la vida i que el compliment del calendari vacunal és el punt de partida.

Un dels arguments que explica la importància d’entendre la vacunació com un procés al llarg de la vida és la protecció interconnectada que ofereixen algunes vacunes. És el cas de la vacuna de la tosferina, que s’administra a l’embarassada per protegir el nadó. Les dades de la Comunitat Valenciana reflecteixen que vacunant la mare s’aconsegueix un 90% d’efectivitat evitant la malaltia al nadó. Passa el mateix amb la vacuna de la grip, en què a més de protegir el nadó, també es protegeix la dona embarassada, que presenta més risc davant del grup de dones no embarassades.

Una altra de les raons que donen suport a la idea de la vacunació com un concepte global al llarg de la vida és la desprotecció de les persones immunocompromeses davant d’infeccions creuades. És el cas de les persones amb diabetis o amb MPOC, malaltia pulmonar obstructiva crònica els qui pel tipus de medicació i/o tenir les defenses més baixes són més propenses a patir pneumònia, grip, herpes zòster, i quadres més greus. Per això, les vacunes en aquests col·lectius podrien millorar-ne la qualitat de vida.

També la resistència antibiòtica és un repte que es pot fer front amb una aproximació de la vacunació al llarg de la vida. En aquest sentit, hi ha vacunes com les del pneumococ o les de haemophilus influenza tipus b que han provat reduir la resistència antimicrobiana. També les mateixes vacunes de la grip disminueixen la probabilitat d’infeccions bacterianes secundàries que poden causar pneumònia o otitis mitjana. A més, hi ha diverses vacunes en aquest aspecte en fases de desenvolupament avançades com les de Clostridium C difficile, Staphylococcus aureus o Escherichia Coli.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana