Un estudi de l’UJI analitza l’exitosa estratègia del vídeo en Instagram per part de Vox
Un article publicat en el número 30 de la revista El Profesional de la Información per part de dos professors de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I posa de relleu els perquès de l’èxit del partit polític Vox a Instagram. A partir de l’anàlisi de 189 vídeos publicats en cinc comptes oficials del partit a la xarxa social durant l’any 2019, Pablo López-Rabadán i Hugo Doménech-Fabregat han detectat les característiques d’un «plantejament estratègic» amb tres trets distintius: «un ús innovador de la xarxa que inclou noves funcions com la mobilització i l’atac polític; un model de referència per a la gestió audiovisual de mitjans socials i uns resultats que remeten a l’actual debat sobre l’espectacularització de la política, l’avanç del discurs populista i les seues conseqüències democràtiques».
Sota el títol Noves funcions d’Instagram en l’avanç de la ‘política-espectacle’. Claus professionals i estratègia visual de Vox en el seu enlairament electoral, l’estudi aprofundeix en una línia de recerca que estudia les relacions entre un estil espectacular i l’èxit comunicatiu en aquesta xarxa. Amb anterioritat, els autors havien estudiat el cas de Catalunya durant el procés independentista. En el cas de l’ús del recurs del vídeo per part de Vox, López-Rabadán i Doménech-Fabregat conclouen que hi ha cinc característiques definitòries de l’estratègia triada.
En primer lloc, hi ha diversificació de funcions: més enllà de l’autorrepresentació d’esdeveniments d’actualitat, habitual en la resta de partits, Vox empra l’eina per a mobilitzar l’electorat i, «de forma pionera en aquesta xarxa, desenvolupar una intensa estratègia d’atac a rivals polítics». D’altra banda, s’aposta per un gran protagonisme del líder, a qui s’assigna un «rol heroic». En tercer lloc, per assolir un augment en la producció de vídeos destaquen la planificació i la gestió eficaç dels recursos visuals i sonors. Això es combina amb una «espontaneïtat estratègica» que es plasma en vídeos d’origen ciutadà o amb una posada en escena menys cuidada per a articular «una comunicació més directa i natural amb els seus seguidors». Finalment, el cinquè ingredient és l’enfocament emocional del missatge.
Els autors de l’estudi posen en relleu que el desenvolupament de l’espectacularització de la política en Instagram té «controvertides conseqüències democràtiques»: si bé es confirma la utilitat de la xarxa per a «dinamitzar campanyes electorals», es pot generar un doble efecte negatiu, en degradar-se la qualitat del debat públic per les dinàmiques de simplificació i emocionalitat. D’altra banda, «el seu enfocament populista pot ser un factor clau de polarització partidista i intolerància política a mitjà termini».
Entre altres consideracions, els autors de l’estudi constaten que Instagram ja ocupa un lloc rellevant en la comunicació electoral, i que la seua gestió professional s’ha consolidat en paral·lel amb una posada en escena «cada vegada més espectacular». En aquesta línia, assenyalen que en el cas de Vox, van triar-la per a adreçar-se específicament a dos tipus de públics: els nous votants (de 18 a 22 anys) i aquells votants no interessats per la política, que fins eixe moment no havien estat identificats com a públic objectiu per la resta d’opcions polítiques.
Informació i Foto: UJI