Castelló sona a història i tradició amb la XXIX Trobada de Campaners Valencians
Castelló acull durant el dia de hui a més de 120 campaners participants en la XXIX Trobada de Campaners Valencians que se celebra a la capital de la Plana, organitzada per la regidoria de Cultura. Una cita que posa el focus en la tradició del toc de campanes en territori valencià i en les persones i entitats que es dediquen a preservar i difondre este tresor patrimonial i històric.
La regidora de Cultura, María España, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda institucional en nom de l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, als membres de les 15 agrupacions procedents de tot arreu de la Comunitat que s’han donat cita hui a la ciutat. Entre elles hi ha Campaners de l’Horta, Campaners del Comtat i Campaners d’Alcoi, amb el Gremi de Campaners de Castelló exerzint d’amfitrió.
Espanya ha afirmat durant la recepció que «Castelló és terra campanera i ho podem dir ben alt i clar», posant en valor «una tradició documentada a la ciutat des d’al voltant de l’any 1600 i declarada Bé Immaterial de Interés Cultural per la Generalitat (2013) i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2022)».
El Fadrí i una tradició única a Espanya
En la seua intervenció, la responsable de Cultura ha ressaltat les singularitats que convertixen Castelló en un referent nacional en este àmbit. Entre elles destaca el campanar de la vila mateix, El Fadrí, «batejat així pel poeta Bernat Artola en alçar-se separat de la cocatedral de Santa Maria», que actualment és el monument més visitat de la ciutat, superant les 14.000 visites anuals el 2025. Els qui pugen a la torre queden impressionats per les seues 11 campanes: Dolors, Joaquina, Cristina, Victoria, Jaume, Àngel, Vicent, Maria, Anna, Lledó i Tàfol.
A més, la regidora ha recordat que Castelló «presumix de ser l’única ciutat d’Espanya que manté la figura oficial d’un campaner municipal», un lloc de treball encarnat actualment per Fabio Giménez, hereu d’una estirp centenària. Precisament va ser Giménez qui va dirigir el 2023 el curs impulsat per la Regidoria de Cultura i el Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC), germen de l’actual Gremi de Campaners de Castelló. En estos tres anys, l’entitat ha desenvolupat una intensa activitat en actes litúrgics, institucionals i festius, i ha despertat un renovat interés ciutadà.
Un patrimoni viu i futurs descobriments
Espanya ha ressaltat així mateix el valor del factor humà en la recuperació d’esta tradició centenària: «El veritable patrimoni està en les mans que accionen les cordes i en la memòria de cada repique», ha assenyalat la regidora, recordant que les campanes han sigut històricament «la veu del poble per a anunciar celebracions, convocatòries, perills or moments de dol».
En esta línia de recuperació de la memòria oral i escrita, la regidora ha avançat que pròximament es donaran a conéixer novetats sobre un important «tresor cultural» vinculat a este àmbit, que ha romàscut ocult durant anys i que veurà la llum gràcies a la generositat d’una família castellonenca i a la tasca de preservació del gremi i del campaner municipal.
Xarrades i toc vespertí
Durant el matí s’ha impartit la xarrada «El patrimoni campaner de Castelló. Entre la destrucció i la restitució de campanes», a càrrec de Joan Alepuz. Posteriorment, Francesc Llop ha oferit la conferència «Campana escrita: interpretant el quadern de tocs de Bautista Prades (campaner de El Fadrí en 1916)».
A les 17.00 hores, arribarà el moment més esperat amb la mostra de tocs valencians al Fadrí a càrrec, de manera conjunta, de les agrupacions assistents, que es podrà seguir a través d’una pantalla instal·lada als peus del campanar.
Informació i Foto Ajuntament de Castelló