Un estudi de Incliva identifica biomarcadors que prediuen la supervivència en pacients amb el càncer de pell més agressiu
El grup de recerca en càncer cutani de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Clínic de València-Incliva ha realitzat un estudi que conclou que la quantitat d’un determinat tipus de molècules d’àcid ribonucleic (els miR-125B, miR-200C i miR-205 ) en els melanomes primaris de la pell influeix en l’evolució d’aquests pacients. Això permet predir el desenvolupament de metàstasis, i per tant, també la supervivència. Els resultats acaben de publicar a la revista ‘Scientific Reports’.
Aquest estudi, en el qual han participat Beatriz Sánchez, Carolina Martínez, Jose González, Amelia Murgui i Llíria Terrádez, ha estat dirigit pel cap de Secció d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic Universitari de València i catedràtic d’Anatomia Patològica de la Universitat de València , Carlos Monteagudo Castro, investigador principal i coordinador del grup de recerca.
La investigadora Beatriz Sánchez, primera autora de l’estudi, ha explicat que «els microRNAs o miRNAs són petites molècules d’àcid ribonucleic (ARN o RNA) que regulen multitud de processos biològics i que s’utilitzen cada dia més com a marcadors pronòstics i terapèutics. Presenten grans avantatges en relació a un altre tipus de biomarcadors ja que són molt estables tant en mostres de teixits com en fluids, el que permet realitzar anàlisis i controls menys invasius i més freqüents als pacients «.
El grup d’investigació ha observat que la quantitat de les molècules, miR-125B, miR-200C i miR-205, disminueix substancialment en els tumors primaris de major agressivitat, que són els que acaben desenvolupant metàstasi. I de la mateixa manera, els pacients els tumors primaris tenen nivells elevats d’aquests tres miRNAs presenten una major supervivència lliure de metàstasi i, per això, sobreviuen més temps. L’estudi conclou que aquests miRNAs protegeixen enfront de la disseminació del melanoma.
Carles Monteagudo ha apuntat, a més, que «la manipulació o modificació terapèutica dels nivells d’aquests miRNAs podria ser útil per al tractament dels pacients i millorar la seva qualitat de vida. La idea seria la de potenciar els nivells d’expressió dels miRNAs identificats , i particularment els de miR-205, ja que podria tenir un valor preventiu en pacients amb melanoma en el moment del diagnòstic del tumor primari, en dificultar la disseminació metastàsica i per tant millorar la supervivència en el context de la medicina personalitzada «.
3.600 nous casos anuals de càncer de pell
Melanoma és el nom genèric dels tumors melànics o pigmentats. Tot i que la majoria s’originen a la pell, per exemple en el tronc oa les extremitats, també poden aparèixer en altres superfícies del cos (com la mucosa de la boca, del recte o de la vagina, o la capa coroide del interior dels nostres ulls). Quan el melanoma comença a la pell, la malaltia es denomina melanoma cutani.
Actualment, es diagnostiquen uns 160.000 casos a l’any a tot el món (79.000 homes i 81.000 dones). A Espanya es detecten més de 3.600 casos nous anuals. Si bé l’índex de supervivència és alt (té una taxa de mortalitat entre el 15 i 25 per cent), la incidència ha augmentat en les últimes tres dècades.
L’estudi ha estat realitzat gràcies al finançament de les ajudes a Projectes d’Investigació de l’Institut de Salut Carlos III, la convocatòria Prometeu de la Generalitat, i el Repte Everest de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
Informació i Foto: Generalitat Valenciana