Un estudi de FISABIO i l’IIS La Fe analitza la presència d’alguns bisfenols en la llet materna
Els resultats evidencien que, en les mostres analitzades, les tres substàncies es troben en unes quantitats molt per sota del nivell de seguretat marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
«L’objectiu de l’estudi ha estat, d’una banda, determinar quina quantitat d’aquestes substàncies està present en la llet materna i, d’altra banda, avaluar el nivell de risc per a la població més vulnerable, és a dir, els nadons lactants», afirma vicent Yusa, cap de l’Àrea de Seguretat Alimentària de la fundació FISABIO.
L’estudi s’ha realitzat a València analitzant mostres de llet procedents de 120 mares lactants mitjançant cromatografia líquida seguida d’espectrometria de masses, una de les tècniques amb major sensibilitat i exactitud d’entre les disponibles actualment a tot el món.
A continuació, els investigadors van calcular quanta exposició tenen els nounats a aquestes substàncies, considerant la quantitat de llet consumida i el seu pes corporal.
La primera troballa significativa de l’estudi és que el bisfenol A es detecta en el 83% de les mostres de llet. Tot i això, «considerant els nivells detectats, l’exposició diària a bisfenol A que es produeix en nadons és, de mitjana, 100 vegades inferior al marcat per l’OMS», explica Yusa.
Aquest resultat s’obté en comparar la mitjana geomètrica dels valors d’exposició amb el llindar més estricte de seguretat establert per l’OMS (4 micrograms de bisfenol A per cada dia i kg de pes del nadó). Només per sobre d’aquesta quantitat podrien començar a produir efectes nocius sobre la salut, conclou l’autoritat sanitària a partir de l’evidència prèvia d’estudis epidemiològics en poblacions humanes i estudis de toxicitat en animals.
Pel que fa al bisfenol F i el bisfenol S, possibles substituts del bisfenol A en els processos de fabricació de plàstics, l’anàlisi revela que només es detecten, respectivament, en el 20% i l’1% de les mostres. A més, les quantitats trobades en la llet materna de les dones analitzades són encara més baixes que les del bisfenol A.
Els investigadors també van explorar quines variables sociodemogràfiques i d’estil de vida de les mares estan associades a la variació existent en les quantitats de bisfenol A trobades en les diferents mostres de llet. L’anàlisi va mostrar que la llet de les dones que viuen en zones rurals té nivells menors d’aquesta substància que la d’aquelles que viuen en zones urbanes.
També, les dones que fan un ús molt intensiu de cremes (diverses vegades cada dia durant setmanes) tenen uns nivells de bisfenol A en llet grans que la resta de dones, tot i que l’ús no intensiu (fins i tot diari, però no diverses vegades al dia) no està associat a uns nivells majors d’aquesta substància.
«La recomanació sanitària és clara: la llet materna és nutricionalment molt positiva per als nadons, i els resultats del nostre estudi actual indiquen que també és recomanable des del punt de vista de la seguretat alimentària», manifesta Màxim Vento, director científic de l’IIS La fe, qui també signa l’article publicat a la prestigiosa revista científica Science of the Total Environment.
«A la llum dels nostres resultats -afegeix badallàs una forma de minimitzar l’exposició al bisfenol A seria que les dones lactants procuressin restringir l’aplicació de cremes i productes de cura personal».
Els resultats de l’estudi s’han publicat a l’article titulat: «Biomonitoring of bisphenols A, F, S in human milk and probabilístic risk assessment for breastfed infants», Science of the Total Environment (2019), 668 (797-805). La llista d’autors és: Pablo Dualde, Olga Pardo, Francisca Corpas-Burgos, Julia Kuligowski, Maria Gormaz, Màxim Vento, Agustín Pastor i Vicent Yusa.