Un estudi de FISABIO analitza la relació entre la fertilitat i el tractament amb iode radioactiu en pacients amb càncer de tiroide

Investigadores i investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi han iniciat un estudi retrospectiu que analitzarà la relació existent entre la fertilitat i el tractament amb iode radioactiu en dones amb càncer de tiroide.

El grup de recerca, liderat per la doctora Pi Navarro, estudiarà els casos de 57 dones, en edat fèrtil amb càncer de tiroide que han estat ateses al servei d’Endocrinologia de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi.

El càncer diferenciat de tiroide és el tumor endocrí més freqüent. La seva incidència és major en dones que en homes: ja que per cada 3 casos diagnosticats en dones (freqüentment durant la seva edat reproductiva), es detecta 1 cas en homes. En l’actualitat, és el tipus de tumor que més creix en incidència. La província de València va registrar el 2017 el diagnòstic de 12.283 nous casos, 3.135 més que l’any 2000, segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

En aquests pacients, el tractament inicial consisteix en una extirpació de la glàndula tiroide, seguida en molts casos per un tractament amb iode radioactiu.

“Afortunadament la majoria de les pacients conserven una bona qualitat de vida i moltes buscaran posteriorment un embaràs. El problema que observo en la meva pràctica clínica és la visita en consulta de fertilitat de dones joves que tenen una baixa reserva ovàrica ‘inexplicable’ i l’únic antecedent és que han estat tractades d’un càncer de tiroide i exposades al iode radioactiu “, assenyala la doctora Pi Navarro, endocrinòloga de l’Hospital Verge dels Lliris.

L’estudi pretén avaluar si l’antecedent d’exposició a iode radioactiu en edat fèrtil modifica la fertilitat i per a això, els científics / es analitzaran la reserva ovàrica actual de les pacients mitjançant la determinació de l’hormona antimulleriana (que informa de la quantitat i qualitat de els òvuls), així com altres paràmetres com l’edat de la menopausa (si s’ha produït), història de fertilitat, edat de la dona, dosi de iode, etc.

“Ja s’han publicat estudis realitzats en mostres reduïdes de pacients que evidencien que després del tractament amb iode-afegeix la doctora pi- es produeix una disminució de l’hormona antimulleriana, tenint lloc el descens màxim als 3 mesos. En el 82% de els casos els nivells d’aquesta hormona no es recuperen completament fins i tot passat un any de seguiment ”

“Si els nostres resultats apunten que el iode pot afectar la fertilitat futura de la dona, vam plantejar la possibilitat d’un canvi de paradigma en l’assistència d’aquestes pacients, considerant l’opció de realitzar un assessorament reproductiu a la dona abans de ser sotmesa al tractament amb iode radioactiu i, si escau, valorar la crio-preservació de gàmetes (oòcits) “, puntualitza la investigadora de la Fundació FISABIO.

Si per contra, la pacient ja ha rebut el tractament amb iode i es planteja en el futur tenir descendència pròpia, “recomanem valorar la reserva ovàrica actual -matisa la investigadora principal de l’estudi- i, en funció del resultat i del pronòstic reproductiu, plantejar la conveniència de no demorar la recerca de gestació i / o una recollida d’ovòcits abans que s’esgoti aquesta reserva “.

L’equip investigador es planteja realitzar posteriorment un estudi prospectiu multicèntric amb la col·laboració de diferents hospitals de la Comunitat Valenciana i Andalusia, en el qual es avaluaria l’hormona antimulleriana abans del tractament amb iode i l’evolució dels nivells després del mateix per avaluar l’impacte real en cadascuna de les pacients.

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana