Tal dia com avui de l’any 1963 el Valencia CF es va classificar per a la segona final de la Copa de Fires
Tal dia com avui … El 1963 el Valencia CF es va classificar per a la segona final europea de la seva història, la Copa de Fires 1962-63. Aquell equip dirigit per Alejandro Scopelli, que comptava amb Pasieguito com a delegat tècnic i que carburava gràcies a l’extraordinari rendiment d’homes d’atac com Waldo, Guillot i Héctor Núñez, un trident que va meravellar per tot el continent, va perdre avui fa 57 anys a l’Olímpic de Roma (1-0, gol de Angelillo) el partit de tornada de les semifinals de la Copa de Fires. Malgrat això, no va passar dificultats en l’eliminatòria que enfrontava els dos últims campions de la competició i es va classificar per lluitar pel títol en la gran final contra el Dinamo de Zagreb després haver-se imposat amb absoluta solvència (3-0) a la AS Roma a Mestalla durant el partit d’anada.
La segona participació de l’Club a la Copa de Fires va ser tan extraordinària com la primera i després de derrotar a alguns dels rivals més perillosos de el continent va renovar la seva condició de campió. Com va passar l’any anterior o succeir anys després en la primera participació a la Champions League, el València CF va demostrar que no entén de límits a l’hora de competir, la manca d’experiència la supleix a força de ‘ADN’ i ambició. La AS Roma va plantejar un desafiament d’alt nivell competitiu en l’última eliminatòria abans de la final, però el València CF, com va fer abans amb Celtic Glasgow, Dunfermline i Hibernian, va imposar la seva llei en semifinals davant el conjunt italià, campió de la Copa d’ Fires només dos anys abans i que comptava amb jugadors de talla mundial com és el cas de Angelillo, John Charles o Manfredini.
Aquell València CF era imparable i va viatjar a Roma amb l’eliminatòria virtualment resolta la gràcies als gols a Mestalla d’Héctor Núñez, Guillot i Chicao, un jugador d’unes característiques molt semblants a les de Waldo, que va morir anys després víctima d’un tiroteig a Brasil. Les cròniques de l’època assenyalen que en la tornada l’arbitratge, molt casolà, va afavorir a el conjunt italià a l’Olímpic de Roma. L’alineació d’aquell partit, composta per Zamora, Verdú, Quincoces, Piquer, Ribelles, Chicao, Sastre, Fitxa, Guillot, Waldo i Héctor Núñez, va ser protagonista en un partit clau per aconseguir una de les grans gestes del Club, la segona Copa de Fires, una competició que va donar brillantor a el palmarès d’un Valencia CF que, si bé havia dominat a Espanya en la prodigiosa dècada dels quaranta, ara conqueria Europa.
Informació i Foto: Valencia CF