SIDONIE publica “Et Puc Odiar Molt Més”

Amb aquesta cançó marcada per un so definidament pop amb una producció fresca i enèrgica i una lletra que explora les contradiccions emocionals pròpies de les relacions més intenses, la banda obre una nova etapa dintre de la seva trajectòria que culminarà amb la publicació del seu primer àlbum íntegrament en català.

Hi ha cançons que són un color, cançons que parlen de la teva edat, cançons que marquen l’hora i cançons que diuen quin dia de la setmana és. Aquesta cançó és divendres. És Friday, I’m in Love. És, encara més, divendres a la teulada, sota un cel blau mongol amb els núvols corrent com núvies a la fuga. Al setè cel. El retruc inicial de timbals, el riff escales avall, l’explosió Just Like Heaven, dels Cure. El Robert Smith sempre deia que les seves cançons més romàntiques i lluminoses eren iròniques. Però el que és irònic, aquí, és estimar a qui t’odia i odiar a qui t’estima. No s’entén, és clar. Els Sidonie canten a tot això clar i català, tot i que el protagonista del tema està fet un embolic. Però és que les cançons pop de tres minuts s’estampen contra les sensacions que no sabem explicar. Això és una cançó perfecta per estimar i per odiar, per escoltar quan estàs molt trist o quan et sents eufòric: els moments quan vivim amb més intensitat les tornades. Parla d’aquesta cosa estranya que passa amb algunes relacions i amb alguns bars: com més vols marxar, menys ho pots fer. I t’hi quedes. Una altra. I torna la guitarra rierol i els teclats eufòrics, el cor accelerat: bombo i batec. Un tema coet d’una relació que potser s’estampa però mira com puja el desig. I penses en el Terenci Moix, que hi surt, aquí. I en el pes de la palla, o de les palles, si et quedessis sol. I en Smokey Robinson cantant: “I don’t like you, but I love you”. No m’agrada com ets, tens coses prou xungues, però t’estimo. I no puc marxar, així que tornaré a posar la cançó mentre hi penso. És divendres. MIQUI OTERO.