“Sexe i esport són compatibles amb el càncer i fins i tot poden ser una excel·lent teràpia per al malalt”

Trencar alguns dels múltiples tabús que hi ha sobre el
càncer; ajudar malalts, familiars i amics a afrontar la malaltia; respondre preguntes que es
fan els afectats reiteradament i que no s'atreveixen a formular-li al seu oncòleg o oncòloga
i col·laborar amb la investigació del càncer de pulmó, un dels quals té un major índex de
mortalitat. Aquests són quatre els objectius que es fixa la periodista vinarossenca i
resident en Castelló Inma Castell amb la publicació de ‘La marató de la meua vida.
Conviure amb el càncer és possible’. Una obra que presentarà dijous que ve, 26
d'octubre, a les 19.30 hores, en el Menador Espai Cultural de la plaça Huerto Sogueros
de la capital de La Plana. Es tracta d'un treball en el qual es destaquen aspectes
desconeguts d'aquesta malaltia, la qual l'autora considera “una autèntica pandèmia”.
“Quan et diagnostiquen càncer i comences a pensar en aquelles coses que no podràs fer,
encara que ningú et diga que no…, però tampoc que sí, un huracà d'activitats et ve al
capdavant”, explica la també professora de Llengua i Literatura. “En el meu cas, una
vegada assumida la situació, l'esport i el sexe van ser dos de les coses que vaig donar per
descomptat que deixaria de practicar i m'equivocava profundament, perquè les dues són
compatibles amb el càncer i fins i tot poden ser teràpia per al malalt”, remarca.
Sobre aquest tema, explica que ambdues “ajuden el cervell a generar oxitocina i
endorfines i això suposa pal·liar el dolor que, en alguns malalts de càncer, és constant;
estimulen la creació de neurones i ajuden a dormir millor”. “En el meu cas, saber que
podien continuar sent part de la meua vida em va ajudar a multiplicar la meua
autoestima”, subratlla. “De seguida vaig tornar a córrer i dels dos quilòmetres per
entrenament de les primeres setmanes vaig passar als 13 d'ara. I fins i tot he fet l'última
mitjana marató de Castelló en 1 hora 47 minuts”, apunta.
Fent un repàs ràpid a la seua història, la comunicadora castellonenca recorda que
el 17 de maig del 2019 va rebre la pitjor notícia de la seua vida “i aquesta vegada no la
vaig escriure jo”, matisa amb ironia. L'arribada del càncer a la seua vida la va destrossar a
nivell interior –física i psicològicament– però també exterior –caiguda de pèl, de
pestanyes, celles, inflor de la cara…–. “La meua vergonya al fet que em tractaren de
frívola i fins i tot la falta d'informació van fer que haguera de buscar fora de la consulta
mèdica, per mi mateixa, solucions als problemes que m'inquietaven més enllà de la malaltia, però que podien influir i van influir positivament en la meua recuperació”, relata.
“Aquest llibre-guia pretén que la meua experiència servisca perquè altres malalts i
malaltes de càncer no hagen de fer aquest esforç”. “Mitjançant el 'penjador' de la meua
vivència personal, done resposta a aqueixes qüestions que potser tenen al cap sense
censura. Sexe, mort, esport, conducció, família, internet, xarxes socials… Són alguns dels
temes que es tracten”, afig. I posa l'accent en un altre aspecte molt important per a
l'autora: “tots els beneficis de la seua venda es destinaran a la investigació del càncer de
pulmó”. “El càncer afectarà una de cada tres persones al llarg de la seua vida. És una
autèntica pandèmia a la qual les administracions no destinen la inversió que requereix i és
per aquest motiu que des de la societat hem d'agafar el bou per les banyes. La nostra
vida depén d'això”, conclou.